De l'Estatut del 2005 a l'acord d'Illa: vint anys negociant a canvi de res

El dèficit fiscal del 8% del PIB sembla ser una constant universal, com la velocitat de la llum. Cada cop que es negocia un nou sistema de finançament, el resultat és el mateix: el govern de torn espanyol obre un Excel, poses el resultat que vol al final i va movent la fórmula fins que li dona exactament el que hi havia abans. Després ja pensarà com atacar els catalans per insolidaris, lladres i barruts.Elisenda Paluzie, catedràtica d'Economia de la UB i expresidenta de l'ANC, va viure des de dins la negociació de l'Estatut del 2005. Aquell setembre, el Parlament va aprovar un text que canviava el model: la Generalitat recaptaria tots els impostos. Paluzie i el seu company Jordi Pons van assessorar tant Esquerra com Convergència. Però aquell Nadal, la proposta de l'aleshores ministre d'Economia Pedro Solbes ho va capgirar tot com un mitjó. "Volien que diguessin que era una millora, i no ho podíem dir". Què es negociava realment entre Artur Mas i José Luis Rodríguez Zapatero? Que si Convergència guanyava les eleccions, no es repetiria el tripartit i Mas seria president. La resta era teatre.Avui, Esquerra ja no es pot fer enrere de renunciar als 4.700 milions perquè necessita dir que ha aconseguit alguna cosa a canvi de donar suport al PSOE, encara que no hi hagi realment ni ordinalitat ni concert. Però el guany net real pels catalans és de 300 milions.A Catalunya s'ha provat tot, però no s'ha provat d'anar fins al final.Conversa amb Elisenda Paluzie, catedràtica d'Economia de la UB i expresidenta de l'ANC, conduïda per Jordi Graupera, professor universitari i president d'Alhora.Ajuda'ns a portar aquestes idees a les institucions. No és fàcil, però amb tu ho aconseguirem. Vine a picar pedra amb nosaltres. Fes-te militant d'Alhora: https://militants.alhora.cat