Ensems

L'habitatge és la primera preocupació dels catalans: no la immigració, no la seguretat. Però el debat públic sobre habitatge està enverinat per dos mantres que convergeixen en no solucionar res. L'esquerra ho refia tot a ocupar pisos buits, que en realitat no van més enllà d'un 5%, i a regular preus, però el preu sempre acaba sortint per alguna banda, sigui en diners o en discriminació a l'hora de llogar. L'extrema dreta diu que és culpa de la immigració, però no defensa els canvis en el model econòmic que calen per no dependre de mà d'obra precaritzada. Els dos s'equivoquen, i el que és pitjor: ambdues visions justifiquen no construir. Mentrestant, els pisos acaben apareixent: com que no ho fan cap enfora, ho fan cap endins: pisos dividits, habitacions compartides, barraquisme invisible. I els barris es degraden, i amb ells, la catalanitat: el país es construeix contra els catalans i a favor dels espanyols, que amb les seves polítiques incentiven que la selecció d'immigració sigui castellanoparlant.Jordi Graupera, Mariona Bosch i Marc Tomàs, membres del Consell Nacional d'Alhora, analitzen les dades sobre habitatge a Catalunya, desmunten mantres i plantegen l'única pregunta que importa: o bé guetos d'immigrants espanyolitzats, o bé ciutats catalanes. Quina Catalunya volem? Una sessió de treball del Consell Nacional d'Alhora, conduïda per Jordi Graupera, president d'Alhora, amb Mariona Bosch, secretària general, i Marc Tomàs, secretari d'organització.Ajuda'ns a portar aquestes idees a les institucions. No és fàcil, però amb tu ho aconseguirem. Vine a picar pedra amb nosaltres. Fes-te militant d'Alhora: https://militants.alhora.cat

Catalunya ha crescut dos milions de persones en vint-i-cinc anys. El PIB ha augmentat. I tanmateix els salaris són baixos, el català recula, els serveis públics s'ofeguen i el talent jove arrelat marxa. Com s'explica? Molt senzill: no hem creat feines que el país necessitava. Hem creat feines que ningú del país demanava. I per omplir-les, hem importat mà d'obra barata per a sectors (turisme i agroalimentari intensiu) que no beneficien ningú, excepte als empresaris que en viuen i als polítics que han estat capturats per ells.El cost el paguem tots. Primer, perquè per sota d'un cert salari som els contribuents els que posem la diferència entre el que cobren els treballadors i el que costa mantenir-los en vida. Segon, perquè l'alta temporalitat d'aquests sectors fa que les famílies no arrelin, que les escoles es tensionin, que la llengua no es transmeti. Tercer, perquè els recursos que generem se'ls enduu Espanya i no tenim marge de revertir-ho. El resultat és l'assimilació del país.Xavier Roig és enginyer informàtic per la UPC, MBA i ha fet una llarga carrera directiva en empreses multinacionals de tecnologia. Des de fa anys escriu columnes on ha tingut la claredat de posar nom als culpables: els polítics que han preferit no tocar el model, els sindicats que van deixar de defensar els treballadors i la patronal que s'ha enriquit amb salaris de misèria mentre defensava que tot plegat era necessari per a la productivitat. Una productivitat que, paradoxalment, no ha parat de caure.Una conversa imprescindible sobre el model econòmic català, la immigració com a conseqüència i no com a causa, i per què sense canviar la demanda cap frontera no canviarà res, conduïda per Jordi Graupera, president d'Alhora.Ajuda'ns a portar aquestes idees a les institucions. No és fàcil, però amb tu ho aconseguirem. Vine a picar pedra amb nosaltres. Fes-te militant d'Alhora: https://militants.alhora.cat

L'escola pública catalana fa anys que s'aprima. Més alumnes per aula, menys recursos, metodologies imposades des de despatxos que no funcionen a les trinxeres, i una administració que quan se li escapa el conflicte de les mans crida els sindicats amics per fer-se una foto. Txell Escudé, professora d'anglès a l'Institut Ernest Lluch, i Marc Magrinyà, professor de català a Molins de Rei, expliquen el que realment passa a les aules: per què la inclusió mal plantejada perjudica tothom, per què els alumnes castellanoparlants monolingües no van a les aules d'acollida i per què el sistema sempre s'aprima pel mateix lloc. En aquest podcast hi surten molts dels temes recurrents que intuïtivament als pares els preocupen: educació per projectes, escola inclusiva, burocràcia, claustres sense poder de decisió.El PSC ha intentat pacificar la vaga amb Comissions Obreres i UGT, dos sindicats que mai han introduït el dret a treballar en català en cap conveni col·lectiu. No ha funcionat. Els mestres estan més encesos que abans del pacte.Una conversa imprescindible sobre l'escola catalana i la vaga educativa més enllà dels titulars, conduïda per Jordi Graupera, president d'Alhora, amb Mariona Bosch, secretària general d'Alhora.Ajuda'ns a portar aquestes idees a les institucions. No és fàcil, però amb tu ho aconseguirem. Vine a picar pedra amb nosaltres. Fes-te militant d'Alhora: https://militants.alhora.cat

El PIB de Catalunya creix. L'ocupació creix. I tanmateix els serveis públics semblen empitjorar, l'habitatge és inaccessible, el català recula i el talent jove marxa. Com s'explica aquesta contradicció? Molt senzill: el creixement és una il·lusió estadística. Produïm més perquè som més gent, no perquè el país vagi millor. I som més gent perquè importem mà d'obra barata per sostenir sectors de baix valor afegit que no beneficien ningú, excepte als qui els contracten i als polítics que han estat capturats per ells.Jordi Galí, catedràtic de la UPF, doctor per l'MIT i consultor de bancs centrals de tot el món, és un dels economistes catalans més reconeguts internacionalment. I un dels pocs que ha tingut l'honestedat de dir el que els nostres governants mai no diuen: que el problema fonamental de Catalunya és estructural, que s'acumula en silenci des de fa dues dècades, i que ningú el vol adreçar perquè els que se'n beneficien són els que manen i perquè les solucions sempre són a llarg termini i els polítics viuen en el curt.Una conversa imprescindible sobre per què un país que creix s'empobreix, qui paga la festa i com sortir-ne, conduïda per Jordi Graupera, president d'Alhora.Ajuda'ns a portar aquestes idees a les institucions. No és fàcil, però amb tu ho aconseguirem. Vine a picar pedra amb nosaltres. Fes-te militant d'Alhora: https://militants.alhora.cat

El Departament d'Educació ha aprofitat les vacances de Nadal per anunciar la reducció d'hores de ciències a secundària, seguint les directrius del Ministeri espanyol, i per això ha passat força desapercebut. L'argument és tan simple com humiliant: les altres comunitats ho fan així. Mentrestant, les hores de llengua i literatura catalanes ja havien caigut a dues setmanals a batxillerat i s'han eliminat les lectures prescriptives. "És un menyspreu per l'exigència, pel rigor i pel coneixement", denuncia Clara Soley, professora de Llengua i Literatura Catalanes. "El professor que exigeix pot arribar a ser sospitós".David Llambrich, professor de Física i Química amb 30 anys a les trinxeres, descriu un sistema educatiu governat per la ineptitud i el "postureig": "La consellera deu pensar que potser algun dia serà ministra, i per tant no es vol complicar la vida. Els socialistes mai s'acompliquen la vida quan manen a Catalunya." El resultat és una degradació sistemàtica del coneixement que condemna els nostres joves a fer de cambrers o feines intercanviables per al salari mínim, mentre el país s'ho juga tot en la seva capacitat d'imaginar un futur millor.Una conversa imprescindible sobre com els departaments d'educació han capitulat davant l'assimilació espanyola i el que ens hi juguem si no ho revertim, conduïda per Jordi Graupera, president d'Alhora, amb Júlia Ojeda, vicepresidenta d'Alhora i docent del màster de professorat.Ajuda'ns a portar aquestes idees a les institucions. No és fàcil, però amb tu ho aconseguirem. Vine a picar pedra amb nosaltres. Fes-te militant d'Alhora: https://militants.alhora.cat

El dèficit fiscal del 8% del PIB sembla ser una constant universal, com la velocitat de la llum. Cada cop que es negocia un nou sistema de finançament, el resultat és el mateix: el govern de torn espanyol obre un Excel, poses el resultat que vol al final i va movent la fórmula fins que li dona exactament el que hi havia abans. Després ja pensarà com atacar els catalans per insolidaris, lladres i barruts.Elisenda Paluzie, catedràtica d'Economia de la UB i expresidenta de l'ANC, va viure des de dins la negociació de l'Estatut del 2005. Aquell setembre, el Parlament va aprovar un text que canviava el model: la Generalitat recaptaria tots els impostos. Paluzie i el seu company Jordi Pons van assessorar tant Esquerra com Convergència. Però aquell Nadal, la proposta de l'aleshores ministre d'Economia Pedro Solbes ho va capgirar tot com un mitjó. "Volien que diguessin que era una millora, i no ho podíem dir". Què es negociava realment entre Artur Mas i José Luis Rodríguez Zapatero? Que si Convergència guanyava les eleccions, no es repetiria el tripartit i Mas seria president. La resta era teatre.Avui, Esquerra ja no es pot fer enrere de renunciar als 4.700 milions perquè necessita dir que ha aconseguit alguna cosa a canvi de donar suport al PSOE, encara que no hi hagi realment ni ordinalitat ni concert. Però el guany net real pels catalans és de 300 milions.A Catalunya s'ha provat tot, però no s'ha provat d'anar fins al final.Conversa amb Elisenda Paluzie, catedràtica d'Economia de la UB i expresidenta de l'ANC, conduïda per Jordi Graupera, professor universitari i president d'Alhora.Ajuda'ns a portar aquestes idees a les institucions. No és fàcil, però amb tu ho aconseguirem. Vine a picar pedra amb nosaltres. Fes-te militant d'Alhora: https://militants.alhora.cat

Diem que som 10 milions de catalanoparlants, però digitalment només en som 5. Només un de cada cinc dispositius als territoris de parla catalana està configurat en català. Això vol dir que quan les grans plataformes mesuren el mercat, no ens veuen. I si no ens veuen, no existim.Albert Cuesta, enginyer, periodista tecnològic i activista lingüístic, porta 15 anys lluitant perquè el català tingui presència al món digital. Va ser ell qui va aconseguir que Twitter incorporés el català, qui ha pressionat Google, i qui ha treballat durant 9 anys perquè SEAT finalment tingui els menús dels cotxes en català. "La veritable amenaça pel català al carrer no són els paquistanesos ni els xinesos. Són els llatinoamericans, que pensen que aquí ja els entendran en espanyol."La responsabilitat és individual i col·lectiva: si una plataforma no ens dona el servei que mereixem, "votem amb la cartera, fotem el camp". Però també institucional: com és que els Mossos compren cotxes patrulla sense menús en català? Com és que la Generalitat et contacta per WhatsApp, un servei privat de Zuckerberg?Conversa amb Albert Cuesta, conduïda per Jordi Graupera, president d'Alhora. Entra a configura.cat i configura els teus dispositius en català.Ajuda'ns a portar aquestes idees a les institucions. No és fàcil, però amb tu ho aconseguirem. Vine a picar pedra amb nosaltres. Fes-te militant d'Alhora: https://militants.alhora.cat

El sector del porc genera 9.000 milions d'euros anuals, dona 35.000 llocs de feina directes i exporta el 65% de la seva producció. El 25% del porc que es consumeix a Europa és porc català. Són xifres impressionants, dignes d’un miracle econòmic si no tenim en compte les externalitats. Però darrere d'aquests números hi ha un model econòmic que depèn de mà d'obra barata importada, amb gran impacte ambiental, que concentra el poder en grans integradores, i que a cada crisi expulsa una mica més els petits ramaders independents del territori.L'Oriol Rovira és ramader al Lluçanès. Té 300 truges reproductores en una explotació familiar independent. "Cada crisi que passa, fem més fortes aquestes grans empreses, aquests grans integradors, aquestes grans pinsaires, aquests grans exportadors de carn, que fa que cada cop siguem menys qui ens dediquem a ser pagesos", explica. Fa trenta anys, en deu quilòmetres de carretera des de casa seva fins a Oristà hi havia sis o set explotacions. Ara són els únics.El model d'integració domina el sector: grans empreses lloguen granges, hi porten els animals, el pinso, els veterinaris i els medicaments. El pagès cuida els animals i gestiona els purins a canvi d'un salari fix, amb menys risc però també sense poder de creixement. L'integrador, que sovint té fàbrica de pinsos pròpia i economies d'escala gegantines, s'emporta el gruix dels guanys. El 55% de les reproductores estan integrades, i això és perquè aquesta fase de la cria del porc té certes complexitats. A l'engreix, en són més del 90%. Fins i tot els holandesos, que estaven obligats a tancar granges per una sentència sobre la producció de residus, venen a engreixar els porcs a Catalunya, que també és l’escorxador d’Espanya i de part d’Europa. I és als escorxadors, sales de desfer, transport, etc., on s’hi concentra la mà d’obra més precària, la que ningú vol fer i tothom al territori ho sap. Això genera una saturació de serveis i un creixement de discursos d'extrema dreta en comarques com Osona, mentre al mateix temps la realitat demostra que aquesta immigració ve a treballar en condicions paupèrrimes, no a cobrar ajudes.Des d'Alhora defensem que dependre d'un sector tan intensiu en mà d'obra importada és un mal negoci pel país, però també per la gent que hi viu. El canvi de model econòmic no es podrà fer sense els productors, des de les macrogranges fins als grangers independents. Tampoc es podrà fer només amb ells. Però si l'administració no hi fica mà, res no canviarà. L'Oriol parla de topalls quan li pregunten què canviaria del sector. "Topalls de producció, topalls de beneficis a nivells econòmics, o topalls de facturació, perquè no pot ser que cada cop les empreses siguin més grosses i cada cop tinguin més tros del pastís amb tot això, amb tot el que comporta".La pesta porcina no és només una crisi sanitària. És una oportunitat per fer-nos les preguntes que feia anys que havíem d'haver-nos fet sobre què volem ser com a país, sobre quin model econòmic necessitem, i sobre com garantim que la gent que estima la terra i que vol jubilar-se de pagès pugui fer-ho sense haver de vendre's a una gran empresa. Un podcast conduit per Jordi Graupera, president d’Alhora, amb la col·laboració de Mariona Bosch, secretària general del partit.Ajuda'ns a portar aquestes idees a les institucions. No és fàcil, però amb tu ho aconseguirem. Vine a picar pedra amb nosaltres. Fes-te militant d'Alhora: https://militants.alhora.cat

Parlem molt d'immigració però parlem poc de les dades. Catalunya ha rebut una onada migratòria molt elevada, molt ràpida, en un període de temps curt. La raó? Dues causes: el model econòmic que fa que vingui un tipus d'immigrant a fer un tipus de feina, i una raó demogràfica que té a veure amb quants fills hem tingut els últims 40 anys en aquest racó de món.Alícia Adserà, economista i professora de demografia a Princeton, explica com Catalunya està davant d'una tempesta demogràfica perfecta: "Portem dècades acumulant això. Els naixements han sigut molt baixos, i per l'altra banda és un país amb una esperança de vida de les més altes del món. A més, la generació que ara s'està començant a jubilar és de les més nombroses que hi ha hagut. No és només que hagin tingut pocs fills, sinó que ells són molts."Durant dècades vam gaudir d'un "període de bonança increïble" amb molta població en edat de treballar. Però "es va desaprofitar, el que era més fàcil va ser posar aquests recursos en transferències o invertir en sectors molt improductius en comptes d'invertir en sectors basats en capital", explica Adserà. I és contundent: "Parlem de turisme, construcció, agroalimentari... Això és una mala inversió. Van fer tot al revés. Van optar per sectors que l'únic que portaven era salaris baixos."El resultat: "Tant pel contracte intergeneracional necessitem més gent, com pel model econòmic també és intensiu en mà d'obra de baixa qualificació que necessiten el turisme, el porc, l'agricultura, la construcció. Estem en una situació problemàtica en sentit demogràfic, però també perquè el model econòmic encara empitjora la situació."Una conversa conduïda per Jordi Graupera, president d'Alhora.Ajuda'ns a portar aquestes idees a les institucions. No és fàcil, però amb tu ho aconseguirem. Vine a picar pedra amb nosaltres. Fes-te militant d'Alhora: https://militants.alhora.cat

Miquel Bonet és un periodista incòmode. L'han fet fora de tot arreu. De RAC1, del Nacional, del Diari de Tarragona. No perquè el seu producte sigui dolent, sinó precisament perquè és bo. Però diu coses que no agraden. No juga al joc que volen que jugui. I en un món periodístic català on la supervivència depèn de "ser raonable", Bonet representa tot el que el sistema no pot permetre's: un columnista que no es deixa domesticar."I el Miquel Bonet és moltes coses, però no és raonable" explica Jordi Graupera al començament de la conversa. Potser per això no han aconseguit domesticar-lo.La conversa desgrana la precarització salvatge del periodisme català: columnistes que cobren entre 20 i 150 euros per peça, píndoles a RAC1 pagades a 40 euros bruts, mitjans subvencionats que mantenen els periodistes en condicions de semiesclavitud mentre el poder polític controla l'aixeta dels diners.Però darrere d'aquesta precarietat econòmica hi ha una precarietat més profunda: la moral. Catalunya és "un país en guerra on només dispara un bàndol", un desert on només hi ha guerres de posició i on l'acceptació de la derrota s'ha convertit en l'única estratègia possible. Els socialistes estan retallant les aixetes de la cultura catalana "d'una manera discreta", ofegant el sector sense fer soroll. A TV3 hi ha "un procés d'espanyolització bastant radical".Ell ha triat ni adaptar-se ni amargar-se: "Jo vaig entrar en aquest món per passar-m'ho bé, bàsicament. I m'ho he passat molt bé, la veritat".Una conversa imprescindible sobre com funciona realment el periodisme català, conduïda per Jordi Graupera, president d'Alhora.Ajuda'ns a portar aquestes idees a les institucions. No és fàcil, però amb tu ho aconseguirem. Vine a picar pedra amb nosaltres. Fes-te militant d'Alhora: https://militants.alhora.cat

El 2014, el 45% dels escocesos van votar per la independència en un referèndum pactat amb Londres. El Brexit va fer pujar el suport fins al 58%. El 2021, majoria aclaparadora pro-independència: 72 escons de 129. I malgrat tot això, 11 anys després, el moviment independentista escocès està encallat.Daniel Cetrà, politòleg especialista en nacionalisme i política escocesos, explica com Escòcia ha triat el que ells consideren la via "pragmàtica" i de la "paciència": l'SNP, únic partit majoritari independentista amb valors progressistes, opera dins d'una relativa comoditat. Són reconeguts com a nació, receptors nets del sistema de finançament britànic, i la seva estratègia es limita a tornar a ser majoria al Parlament escocès per "pressionar" Westminster. El resultat: Westminster diu que no indefinidament i el moviment s'estanca.Elisabet Vives, responsable de política internacional d'Alhora i resident a Edimburg, estableix paral·lelismes demolidors amb el procés català, sobre els que Jordi Graupera, president d'Alhora, ironitza: "Doneu-me 68 diputats i faré la independència", una frase de Junqueras que il·lustra la lògica que va condemnar el procés. Però Vives planteja la pregunta crítica: podem els catalans esperar tant com els escocesos davant de la urgència nacional i lingüística? Cada any que passa, el català perd 100.000 parlants habituals, mentre que a Escòcia la llengua no és un pilar fonamental per l'alliberament nacional, i culturalment tenen una feina feta que els catalans no tenen: "Posem per exemple el cas de les seleccions esportives". Les democràcies liberals tenen límits estructurals per donar sortida democràtica als processos d'autodeterminació.Graupera explica com el 2017 es pensava que la independència de Catalunya representaria un compliment (fulfillment) del que havia de representar una democràcia liberal. Però es va demostrar exactament el contrari. Els estats van mostrar els seus límits reals, revalidats després de la Segona Guerra Mundial: la Unió Europea es va crear per frenar per igual els nazis i els processos d'autodeterminació interns, una mena d'imperialisme intern que prioritza la integritat territorial per sobre de la voluntat democràtica dels pobles.Una conversa imprescindible sobre per què la via legalista sense conflicte real només porta a l'estancament, i per què Catalunya no pot permetre's l'escenari Quebec quan el temps corre en contra nostre.Ajuda'ns a portar aquestes idees a les institucions. No és fàcil, però amb tu ho aconseguirem. Vine a picar pedra amb nosaltres. Fes-te militant d'Alhora: https://militants.alhora.cat

Natalitat, immigració i envelliment: les tres crisis que ningú no vol afrontar alhora i cal afrontar alhora. Tothom que vulgui vendre un discurs sobre natalitat sense parlar de les altres dues coses vol prendre el pèl a la gent. Fa 40 anys que Catalunya està per sota de l'anomenada taxa de reemplaçament: no tenir prou fills per mantenir la població estable sense immigració. I durant tot aquest temps no s'ha fet res políticament. Ara que la crisi demogràfica sembla inevitable, l'única resposta és culpar els ciutadans dels problemes que venen, entre ells, els immigrants.Mariona Lozano, sociòloga i demògrafa del Centre d'Estudis Demogràfics, desmunta alguns dels mites sobre la natalitat: "Està demostradíssim que donar diners per tenir fills no millora la situació. La gent no té fills perquè no reuneix les condicions d'estabilitat sota les quals vol tenir-los, no perquè no tingui 1.000 euros a la butxaca". Ni tan sols si tinguéssim la política familiar de Suècia i tinguéssim els fills que diem voler tenir, explica, arribaríem a revertir els efectes de l'envelliment. El gruix del problema és cultural i estructural.Bona part del model econòmic català (turisme, agricultura intensiva, sector porcí) se sustenta tòxicament en la importació massiva de mà d'obra barata, externalitzant tots els costos socials d'aquesta immigració mentre manté la població autòctona en la precarietat que impedeix tenir fills. I encara que sigui difícil de revertir, entre un 1,08 i un 1,3 de taxa de fecunditat hi ha una gran diferència. Potser una bona política de natalitat és invertir en Rodalies, per exemple, perquè la gent pugui arribar a l'hora a la feina i tenir una vida professional més plena que li faciliti la decisió de tenir fills. La resta de polítiques es demostra que funcionen de forma molt limitada.Conversa amb Mariona Lozano, sociòloga i experta en demografia social, i Júlia Ojeda, vicepresidenta d'Alhora. Condueix Jordi Graupera, president d'Alhora.Ajuda'ns a portar aquestes idees a les institucions. No és fàcil, però amb tu ho aconseguirem. Vine a picar pedra amb nosaltres. Fes-te militant d'Alhora: https://militants.alhora.cat

L'articulisme a Catalunya viu sota pressió. Els mitjans paguen entre 30 i 70 euros per article mentre mantenint els articulistes "amb l'aigua al coll" perquè mai puguin alçar la veu amb llibertat. Però la pressió ha canviat de forma.Montserrat Dameson, jurista, politòloga i articulista a mitjans com El Nacional, explica com abans els partits processistes intentaven comprar-te amb ofertes de feina. Ara, amb els socialistes governant a tots els nivells, la pressió és més perversa: "Ha estat fer que et sentis condemnat a la irrellevància."Pol Viñas, llicenciat en Filosofia, Política i Economia, escriu a Núvol i representa una generació que ha aterrat al debat públic quan el país ja no tenia forces per vendre esperances. "La pressió és escriure des de la crítica sense ofegar-me en el cinisme absolut."Els temes més necessaris són els més tòxics. La immigració, el feminisme crític amb el gènere, la llengua: tot allò que cal dir és allò que el sistema castiga. "Quan l'esquerra abandona el tema de la immigració, hi apareixen els de dretes i en fan profit", alerta Dameson.Júlia Ojeda, vicepresidenta d'Alhora, explica com militar obertament l'ha alliberat: "Tothom sap que no estàs en venda perquè ja tens la teva pròpia botiga." Però Dameson i Viñas han escollit resistir sense estructura política al darrere.El sistema aplaudeix sovint la forma però ignora el fons. "Sempre és un afalagament personal que et va traient cap a un món en què les teves idees polítiques són secundàries", explica Jordi Graupera. I apareix el cinisme: articulistes que un dia defensen una cosa i l'any següent la contrària per adaptació als vents dominants.Els socialistes governen Barcelona, la Generalitat, l'estat espanyol i tenen un vicepresident a la Comissió Europea. La pinça s'estreny. Però aquesta generació ha après una cosa: "Criticar els socialistes no és en va. Encara que et faci sentir boig, val la pena. Perquè sobre cada crítica es construeix un espai de llibertat."Una conversa imprescindible sobre precarietat, censura i resistència en l'articulisme català, conduïda per Jordi Graupera, president d'Alhora, amb Júlia Ojeda, vicepresidenta d'Alhora.Ajuda'ns a portar aquestes idees a les institucions. No és fàcil, però amb tu ho aconseguirem. Vine a picar pedra amb nosaltres. Fes-te militant d'Alhora: https://militants.alhora.cat

El Barça és on s'amaga el virus que som els catalans. Quan els espanyols ens posen la vacuna per destruir-nos, ens refugiem al Barça per expressar la nostra veritat política. Per això ens volen ficar al cap que hem de separar el futbol de la política, una idea absurda que no fa cap sentit en cap lloc del món.El Barça expressa les nostres batalles polítiques perquè amb el Barça es poden dir totes les coses que no diem gairebé enlloc més, en particular a la política: parlar de guanyar, exigir guanyar. I per això els enemics de la llibertat de Catalunya també hi són representats, perquè els cal que perdi.David Carabén, vocalista de Mishima, i Manel Vidal, autor de "La passada a l'espai" i membre de La Sotana, expliquen com el nunyisme no és només una manera de veure el Barça sinó una actitud vital davant del fet de ser català: del "meu mal no vol soroll" al "millor quedar segon i sobreviure que primer i arriscar la mort".Som una de les centralitats futbolístiques mundials però no som conscients de la sort que tenim. El Barça t'obliga a preguntar-te si t'estàs flipant o si l'autoodi està fent pensar que ets menys del que realment ets. Els catalans elevem herois molt ràpid i després els deixem caure.I parlem de Lamine Yamal. D'aquesta catalanitat híbrida que des del club s'hauria de potenciar perquè parli en català cada vegada que s'expressa. Dels catalans que quan ho peten es fan espanyols, i de la por que se'ns escapi el millor jugador del món. Perquè Miami no ens vol destruir, però Madrid sí.Els jugadors desacomplexats del Barça ens han ensenyat a desacomplexar-nos. En Stoichkov, el Johan Cruyff seleccionador català. Aquest tipus de miralls ens ensenyen què podríem ser i no estem sent per una mena de repressió interior.Una conversa imprescindible sobre futbol, política, identitat i llibertat, conduïda per Jordi Graupera, president d'Alhora, amb David Carabén (Mishima) i Manel Vidal (La Sotana).Ajuda'ns a portar aquestes idees a les institucions. No és fàcil, però amb tu ho aconseguirem. Vine a picar pedra amb nosaltres. Fes-te militant d'Alhora: https://militants.alhora.cat

Quan dues persones comencen a parlar a Catalunya, tendeixen a convergir cap a una de les dues llengües en qüestió de segons. Durant dècades, els catalans hem convergit cap al castellà per indefensió apresa. Però això està canviant.Anna Arqué, portaveu de Mantinc el Català, explica com un grup de ciutadans sense experiència activista va crear un moviment que ha aconseguit el que quaranta anys de governs nacionalistes no havien aconseguit: generar un imaginari col·lectiu potent al voltant de no canviar mai al castellà.Gerard Insa, professor de matemàtiques i ara activista per la llengua, va anar a urgències per una lesió a l'espatlla. La doctora el va tallar: "Hable en español o no le atiendo". Gerard va plantar cara, va fer un vídeo viral i el seu cas s'ha convertit en exemple d'assertivitat lingüística. "És impossible que una traumatòloga a Catalunya no entengui 'espatlla'. No és qüestió de comprensió sinó de negociació política."El sistema polític busca pau social convencent-nos que no hi ha res a fer però som més forts del que sembla. El català és la llengua de la llibertat i el país és nostre.Conversa amb Anna Arqué, portaveu de Mantinc el Català, i Gerard Insa, professor i activista lingüístic, conduïda per Jordi Graupera, president d'Alhora, amb Júlia Ojeda, vicepresidenta d'Alhora.Ajuda'ns a portar aquestes idees a les institucions. No és fàcil, però amb tu ho aconseguirem. Vine a picar pedra amb nosaltres. Fes-te militant d'Alhora: https://militants.alhora.cat

La sentència del TSJC contra l'anomenat Decret Aragonès no busca el 25% de castellà a les aules. Busca la desaparició dels catalans com a comunitat política. L'arquitectura jurídica espanyola està dissenyada sabent que aquesta assimetria porta a la desaparició de les llengües no castellanes.La sentència prohibeix que l'escola formi part d'un programa de normalització lingüística. Elimina els programes d'immersió que serveixin per millorar el català o incrementar-ne l'ús. Suprimeix l'obligació que les relacions amb famílies siguin en català. Converteix l'espai fora de l'aula en un territori sense regulació lingüística. "L'escola ha de servir per aprendre una llengua, però no per revertir el procés de minorització."La nostra existència els recorda que la castellanitat no és la universalitat sinó una particularitat més. Per això som una molèstia que cal erosionar. Davant d'això, la política catalana s'adapta a la repressió abans que arribi: "És la indefensió apresa: preveient la bufetada, ja experimentes el dolor abans que te la fotin."Conversa amb Jordi Martí Monllau, filòsof i professor, i Mariona Bosch, editora i membre del Consell Nacional d'Alhora, conduïda per Jordi Graupera, president d'Alhora i professor universitari.Ajuda'ns a portar aquestes idees a les institucions. No és fàcil, però amb tu ho aconseguirem. Vine a picar pedra amb nosaltres. Fes-te militant d'Alhora: https://militants.alhora.cat

El futur del català no es decideix només a les escoles o als parlaments. Es decideix també a les oficines, a les plantes de producció, a les reunions de direcció, a les polítiques de recursos humans. Cada dia, milers de professionals estrangers altament qualificats arriben a Barcelona per treballar en empreses tecnològiques que mai els oferiran la porta d'entrada a la cultura catalana. Mentrestant, centenars de treballadors de baixa qualificació s'instal·len a pobles com Guissona, transformant demogràficament comunitats senceres sense que les empreses que els contracten assumeixin cap responsabilitat en la seva integració lingüística.Ernest Pérez-Mas, CEO de Parlem Telecom, ha demostrat que el català és negoci: la seva empresa, diu, ofereix el millor servei al client de tot l'estat espanyol funcionant exclusivament en català monolingüe. "No hi ha cap companyia que faci la mateixa política. Cap no està en català per defecte", explica Pérez-Mas, que en 38 anys parlant només català als Països Catalans ha tingut només 3 incidents. Albert Mercadé, directiu de Basetis, i Joana Verdera, empresària experta en política lingüística empresarial, aporten les seves experiències sobre com implementar polítiques catalanes amb naturalitat i creant "espais segurs" per a la llengua.Quan una empresa catalana funciona amb fragmentació lingüística interna paga costos ocults en eficiència, productivitat i cohesió dels equips. Quan contracta massivament sense integració, trasllada a l'administració pública els costos d'infraestructures i serveis que necessiten aquestes noves poblacions. L'economia catalana en general paga un preu alt per aquesta desconnexió entre empresa i país. El català és l'element més barat, més fàcil i més eficaç de transmissió d'una identitat: "Tu li ensenyes català a algú i estàs fabricant un català", explica Jordi Graupera, president d'Alhora, a l'inici del podcast.Una conversa imprescindible sobre com les empreses poden ser agents de construcció nacional per ser més competitives, més arrelades i més plenes.Ajuda'ns a portar aquestes idees a les institucions. No és fàcil, però amb tu ho aconseguirem. Vine a picar pedra amb nosaltres. Fes-te militant d'Alhora: https://militants.alhora.cat

Els números sempre són els mateixos, no són novetat. Catalunya recapta 94.000 milions d'euros anuals però 20.000 milions marxen cap a Madrid i no tornen mai. Aquest dèficit fiscal del 8% del PIB és una sagnia única al món que porta 40 anys esquilmant l'economia catalana. Ho explica Xavier Martínez Gil, expert en fiscalitat de l'Agència Tributària de Catalunya i líder del col·lectiu Primer d'Octubre dins d'Esquerra Republicana. L'objectiu és evident: mantenir Catalunya en una dependència permanent que impedeixi la seva prosperitat natural. Des de com Repsol tributa a Madrid tot i que el seu fet imposable sigui físicament a Tarragona, fins a la manipulació de les estadístiques d'importacions que entren pels ports catalans, Martínez Gil demostra com l'Estat espanyol falseја els números per justificar el robatori. El sistema de finançament tracta Catalunya "com el fill adolescent que cobra una setmanada" quan en realitat és l'element més productiu de la família. Madrid pot fer dumping fiscal rebaixant impostos perquè els catalans els paguem els serveis. Mentrestant, l'acord del 14 de juliol entre Illa i Sánchez és "paper mullat i físicament impossible de complir". Una conversa imprescindible sobre com l'enginyeria fiscal espanyola condemna Catalunya a la mediocritat, conduïda per Jordi Graupera, president d'Alhora. Ajuda'ns a portar aquestes idees a les institucions. No és fàcil, però amb tu ho aconseguirem. Vine a picar pedra amb nosaltres. Fes-te militant d'Alhora: https://militants.alhora.cat

El PP i Vox volen convertir Alacant en una excepció castellanòfona al País Valencià. L'objectiu és clar: iniciar un efecte dòmino que acabi amb els drets lingüístics dels valencians, començant per la ciutat més vulnerable del sud i estenent la castellanització cap al nord fins arribar a València. Si Alacant cau, la propera serà Elx; si cau Elx, el procés de sudització continuarà imparable.La consulta educativa del conseller José Antonio Rovira va demostrar que hi ha més resistència del que sembla: un 20% dels alacantins van demanar ensenyament en valencià, però aquest resultat molesta perquè demostra que hi ha país. Per això intenten manipular els règims de predomini lingüístic per ignorar la voluntat popular i imposar el monolingüisme castellà com a únic horitzó possible.Jordi Graupera, president d'Alhora, es desplaça a Elx per parlar amb Marinela Garcia Sampere, catedràtica de Filologia Catalana a la Universitat d'Alacant i vicepresidenta d'Acció Cultural del País Valencià, i Josep Enric Escribano, president d'El Tempir d'Elx, sobre per què la batalla d'Alacant és la batalla de tot el país i com aturar l'estratègia espanyolista que vol dividir per vèncer. Una conversa imperdible sobre la resistència valenciana al front més calent del conflicte lingüístic.Ajuda'ns a portar aquestes idees a les institucions. No és fàcil, però amb tu ho aconseguirem. Vine a picar pedra amb nosaltres. Fes-te militant d'Alhora: https://militants.alhora.cat

La gestió forestal a Catalunya no és només una qüestió tècnica: és un acte polític que defineix el model de país. Tallar o no tallar, fer cremes controlades o deixar créixer el bosc sense control, són decisions que responen a una visió territorial que sovint prioritza el creixement urbà per sobre del món rural i la muntanya.Catalunya es troba entre les cinc comunitats de l'Estat espanyol que menys inverteixen per hectàrea forestal. Aquest abandonament del territori es tradueix en boscos carregats d'energia acumulada que els experts adverteixen que un dia explotarà de manera descontrolada. Paral·lelament, la massificació de la muntanya ha portat els rescats de 200 a 2.500 anuals, col·lapsant un sistema que no estava preparat per aquesta afluència.El bomber Rafel Esteban, amb 39 anys d'experiència al Cos de Bombers de la Generalitat i especialista en rescats de muntanya, explica les implicacions de l'abandonament dels boscos catalans. "Quan ja ningú va al bosc a fer carbó o llenya, la natura acumula combustible que espera el moment d'explotar".Una conversa molt interessant sobre gestió forestal, l'ofici de bomber i el seu paper durant el procés i la relació dels catalans amb el seu paisatge natural, fonamental per a la supervivència de la nació, conduïda per Jordi Graupera, professor de filosofia i president d'Alhora.Ajuda'ns a portar aquestes idees a les institucions. No és fàcil, però amb tu ho aconseguirem. Vine a picar pedra amb nosaltres. Fes-te militant d'Alhora: https://militants.alhora.cat

Com ajudar? donatius.radioarrels.cat44 anys després de néixer com a primera ràdio catalana de la Catalunya Nord, Ràdio Arrels es troba en una situació crítica. L'única veu completament local i catalana del territori pateix les retallades de l'Estat francès i l'hostilitat creixent de l'extrema dreta, que a Perpinyà ja governa amb un discurs obertament anticatalanista. Laura Manaut, presidenta de l'Associació Arrels, i Albert Noguer, director i periodista de la ràdio, expliquen com l'herència jacobina francesa s'intensifica amb l'ascens del Rassemblement National.Ràdio Arrels no és només una ràdio: és una eina de resistència que ha dignificat la llengua catalana en un territori on el 1981 era "la llengua dels vells, dels pagesos i dels gitanos". Avui manté la radicalitat lingüística fundacional: totes les entrevistes es fan en català, sense excepcions. Amb un pressupost de 170.000 euros que depèn críticament de subvencions públiques franceses ara amenaçades, ha llançat una campanya de subscripcions per crear una comunitat d'oients dels Països Catalans.L'objectiu és recuperar els informatius diaris i continuar sent l'única veu que conecta Catalunya Nord amb la resta de la nació. Una ràdio que hauria de ser el model per a tots els Països Catalans, on les quotes de català són cada cop méws baixes fins i tot als mitjans públics.Jordi Graupera conversa amb Laura Manaut i Albert Noguer, acompanyat de Júlia Ojeda, sobre per què salvar Ràdio Arrels és salvar la veu d'un territori que resisteix l'etnocidi cultural francès des de fa segles.Ajuda'ns a portar aquestes idees a les institucions. No és fàcil, però amb tu ho aconseguirem. Vine a picar pedra amb nosaltres. Fes-te militant d'Alhora: https://militants.alhora.cat

Sembla com si la memòria col·lectiva dels catalans no aconseguís mai saltar d'una generació a la següent. Aquesta ruptura no és casual: és el resultat d'una estratègia deliberada per esborrar la tradició independentista més radical del país.Oriol Falguera, president de la Fundació Reixida, dedica la seva vida a recuperar aquesta memòria perduda. Des dels separatistes del segle XIX fins als primers resistents contra Franco, que van ser els primers a organitzar xarxes d'evasió durant la Segona Guerra Mundial, salvant jueus, soldats aliats i governs sencers. Històries que mai surten als llibres de text perquè trenquen el relat oficial d'un independentisme sempre pacífic i moderat.Daniel Cardona plantant cara a l'exèrcit espanyol a la Rambla als quinze anys. Les dones catalanes que van retreure a Macià haver traït la república. Els emprèstits per finançar Prats de Molló. Una tradició que connecta Pau Claris amb el Front Nacional de Catalunya, passant per les xarxes que van ajudar Hannah Arendt a creuar els Pirineus.Jordi Graupera conversa amb Oriol Falguera i Júlia Ojeda sobre per què necessitem recuperar aquest orgull nacional i trencar el cicle que ens condemna a redescobrir cada vegada els nostres propis fonaments.Ajuda'ns a portar aquestes idees a les institucions. No és fàcil, però amb tu ho aconseguirem. Vine a picar pedra amb nosaltres. Fes-te militant d'Alhora: https://militants.alhora.cat

"Parlar català et fa més lliure." Aquesta afirmació pot semblar estranya fins que descobreixes Ngũgĩ wa Thiong'o, l'escriptor kenyà que va revolucionar la seva carrera literària quan va decidir deixar d'escriure en anglès per fer-ho en kikuiu, la seva llengua materna. Una decisió que el va portar a la presó i a l'exili, però que li va demostrar que les llengües no són simples eines de comunicació: poden dominar-te o alliberar-te. Òscar Andreu, humorista de "La Competència", ha viscut un procés paral·lel: descobrir que el català no només és la llengua de la seva mare, sinó la seva brúixola vital per arrelar-se al passat, fixar-se al present i projectar-se al futur.El llibre de Thiong'o "Descolonitzar la ment" ofereix claus per entendre per què Catalunya necessita una revolució cultural que trenqui els tabús lingüístics i desmunti mites com el del "bilingüisme beneficiós". Quan dues llengües conviuen en un territori, una sempre acaba imposant-se sobre l'altra, especialment quan una té exèrcit i estat i l'altra no. Andreu explica com aquesta transformació personal es reflecteix en la construcció dels personatges del seu programa i com va passar de fugir del conflicte idiomàtic a convertir-lo en material creatiu i polític.Una conversa imperdible conduïda per Jordi Graupera, president d'Alhora, i aprofundida amb Júlia Ojeda, membre del comitè polític que va entrevistar Thiong'o.Ajuda'ns a portar aquestes idees a les institucions. No és fàcil, però amb tu ho aconseguirem. Vine a picar pedra amb nosaltres. Fes-te militant d'Alhora: https://militants.alhora.cat

Avui tenim un podcast diferent, on els participants són 100% Alhora. Els partits independentistes tradicionals han fracassat perquè estan hipotecats per les seves dinàmiques pactistes i no poden oferir el que la gent demana: polítiques que tinguin el país al cap. D'aquí ha sorgit a Granollers una candidatura municipalista que ha trencat el monopoli polític i ha crescut en dues eleccions consecutives, demostrant que és possible fer política independent quan t'alliberes de les limitacions del partidisme.Joan Ricart, doctor en Ciències Polítiques, regidor de Granollers per Granollers-Primàries i membre del comitè polític d'Alhora, explica com Primàries Granollers va néixer del rebuig dels partits "dits independentistes" a participar en primàries obertes, com ha sobreviscut a un govern socialista cada cop més autoritari, i per què defensen que Catalunya no pot ser només una realitat Barcelona-cèntrica. La conversa revela una estratègia alternativa: començar la reconstrucció de la política independentista pels municipis, trencant el "bloqueig mental de l'autonomia" i demostrant que es poden fer polítiques pensant en el país que volem, no en el que ens deixen fer.Jordi Graupera, president d'Alhora i professor de filosofia, conversa amb Ricart sobre l'experiència de trencar el monopoli dels partits grans del país i la necessitat urgent d'una regidoria de política lingüística. Ricart denuncia com el PSC està impulsant un projecte d'àrea metropolitana per convertir-la en un contragovern de la Generalitat que permeti als socialistes mantenir el control del país independentment dels resultats electorals.Una conversa essencial per entendre que la independència es construeix des de baix, des dels municipis, i que només amb candidatures alliberades de les hipoteques dels partits tradicionals es pot oferir el que la gent independentista està demanant: coherència i polítiques que posin el país al centre per alliberar-lo d'Espanya.Ajuda'ns a portar aquestes idees a les institucions. No és fàcil, però amb tu ho aconseguirem. Vine a picar pedra amb nosaltres. Fes-te militant d'Alhora: https://militants.alhora.cat

Sixena no només és important pel patrimoni artístic i cultural que està en joc. És per la reescriptura completa de la història d'uns territoris que molesten l'estat espanyol per la seva catalanitat. Sixena forma part d'una operació sistemàtica que va començar amb la segregació del Bisbat de Lleida el 1995, va continuar amb l'art de la Franja i culmina ara amb les pintures murals. L'objectiu és clar: esborrar la memòria de la vinculació històrica entre Catalunya i aquests territoris fronterers, destruir les col·leccions que ho explicaven i substituir la narrativa catalana per una de purament aragonesa i espanyola. Convertir els salvadors del patrimoni en espoliadors, els compradors legals en lladres, i fer desaparèixer l'única explicació museística que donava sentit a la realitat de la Franja. És genocidi cultural disfressat de justícia.Jordi Graupera, president d'Alhora i professor universitari, conversa amb Albert Velasco, historiador de l'art i professor universitari, expert en art medieval i seguidor del cas Sixena des dels seus inicis, i Anna Punsoda membre del comitè polític d'Alhora, escriptora i arrelada a les terres de Lleida, que aporta la perspectiva cultural i del territori directament afectat.Ajuda'ns a portar aquestes idees a les institucions. No és fàcil, però amb tu ho aconseguirem. Vine a picar pedra amb nosaltres. Fes-te militant d'Alhora: https://militants.alhora.cat

Avui dia, en què costa trobar una catequesi en català i el pes del nacionalcatolicisme de Franco encara és una llosa a Catalunya, resulta difícil imaginar que Catalunya va tenir una estreta relació d'influència de més de mil anys amb el Vaticà. Des dels comtes de Barcelona que buscaven legitimitat papal per preservar la seva independència, fins als Papes que van estudiar als monestirs catalans i van canviar Europa amb formació adquirida a Ripoll, Vic i Barcelona. Jordi Graupera, professor de filosofia i president d'Alhora, entrevista Diego Sola, doctor en Història per la Universitat de Barcelona, professor d'Història Moderna i autor del llibre "Història dels Papes", que revela episodis poc coneguts: Silvestre II va aprendre matemàtiques islàmiques a Catalunya i va introduir la numeració àrab a Europa. La Sagrada Família va ser la proposta d'un Papa. Valencians van arribar al tron papal i van signar el tractat que va repartir Amèrica. Una conversa que agradarà tant a catòlics com a qui vulgui entendre el passat del país. Ajuda'ns a portar aquestes idees a les institucions. No és fàcil, però amb tu ho aconseguirem. Vine a picar pedra amb nosaltres. Fes-te militant d'Alhora: https://militants.alhora.cat

La contradicció no podria ser més flagrant: un país que lluita per la seva llibertat política, però que sembla acceptar amb resignació una creixent dependència energètica. Ho vam veure amb l'apagada del 28 d'abril de 2025, en què, a més, el president de la Generalitat va ser l'últim a comparèixer. Mar Reguant, economista especialista en economia de l'energia, conversa amb Jordi Graupera sobre com les energies renovables estan transformant les relacions de poder mundials, mentre Catalunya, paradoxalment, cedeix el control d'un recurs tan estratègic. El podcast explora aquesta incoherència i desmunta el sistema energètic actual, explicant com funciona l'oligopoli, per què les renovables democratitzen l'accés i com podríem passar de la submissió a la sobirania real. No pot haver-hi llibertat nacional sense autonomia energètica. Una conversa totalment necessària en el context actual.Ajuda'ns a portar aquestes idees a les institucions. No és fàcil, però amb tu ho aconseguirem. Vine a picar pedra amb nosaltres. Fes-te militant d'Alhora: https://militants.alhora.cat

Tots hem vist com el procés independentista ha consistit en socialitzar idees febles sobre la nació, en comptes d'apostar per un discurs autocentrat fruit d'una cultura política madura que altres països tenen, cosa que els ha empès a dir sempre una cosa i fer la contrària, anant en contra dels interessos de la població.Per parlar-ne, de vegades és útil saber què en pensa la gent que viu fora i que, a més, coneix la cultura política del país. Per això avui comptem amb Edgar Illas, escriptor i professor d'Estudis Catalans a la Universitat d'Indiana, en conversa amb Jordi Graupera, president d'Alhora i professor universitari, i Júlia Ojeda, membre del comitè polític d'Alhora i doctora en Literatura Catalana. Tenim la cultura política que ens cal per ser independents?Ajuda'ns a portar aquestes idees a les institucions. No és fàcil, però amb tu ho aconseguirem. Vine a picar pedra amb nosaltres. Fes-te militant d'Alhora: https://militants.alhora.cat

En aquest episodi d'Ensems, Jordi Graupera, president d'Alhora, conversa amb els escriptors Leticia Asenjo i Víctor Recort sobre la seva decisió d'escriure en català malgrat no ser la seva llengua materna. Ambdós, de famílies castellanoparlants, expliquen el seu procés conscient d'adopció del català com a llengua literària: "vaig pensar que havia d'escriure en la llengua que estava amenaçada", explica Asenjo, mentre Recort descriu la seva escriptura en català com un procés "salvatge" i "més divertit" perquè l'obliga a explorar territoris lingüístics nous.El diàleg aprofundeix sobre com aquesta tria transcendeix l'àmbit purament literari per esdevenir política i identitària: "el català és la llengua de la llibertat en la mateixa mesura que el castellà és la llengua de la policia", afirma Graupera. Els convidats reflexionen sobre les dinàmiques diglòssiques, els reptes editorials, i com aquesta perspectiva externa els permet trobar una veu pròpia, argumentant que la llengua no només serveix per comunicar-se sinó també per ampliar el món de les coses que poden ser anomenades i pensades.Ajuda'ns a portar aquestes idees a les institucions. No és fàcil, però amb tu ho aconseguirem. Vine a picar pedra amb nosaltres. Fes-te militant d'Alhora: https://militants.alhora.cat

En aquest episodi d'Ensems, Jordi Graupera conversa amb Giacomo Ponzetto, investigador sènior del CREI i professor d'Economia a la UPF, sobre la política aranzelària de Trump i les seves conseqüències. Ponzetto desmunta el mite proteccionista afirmant que "el percentatge d'economistes que et diuen que els aranzels i la guerra comercial són un error és una majoria aplastant, del noranta-i escaig per cent." També explica qui paga realment els aranzels, analitza les motivacions darrere aquesta política i proposa estratègies alternatives, com l'enfortiment del mercat europeu i mesures específiques per a sectors afectats com el cava català. Una anàlisi econòmica imprescindible sobre un dels grans debats comercials globals.Ajuda'ns a portar aquestes idees a les institucions. No és fàcil, però amb tu ho aconseguirem. Vine a picar pedra amb nosaltres. Fes-te militant d'Alhora: https://militants.alhora.cat

Rodalies té solució? Per què els trens a Catalunya van tan malament? FGC és el model? La deficient xarxa ferroviària catalana no només provoca retards diaris, sinó que condiciona completament les nostres vides, fent-nos més pobres, més desiguals i menys catalans.En aquest podcast, Daniel Carracelas, enginyer aeronàutic amb una dècada d'experiència en projectes d'alta complexitat i que porta 15 anys pensant en trens, analitza amb Jordi Graupera, professor universitari i president d'Alhora, i Joan Ricart, politòleg, regidor de Granollers i membre del comitè polític d'Alhora, per què el problema va molt més enllà del mal servei o el mal manteniment. Té una proposta concreta per transformar el sistema ferroviari català inspirada en models d'èxit com el suís (i que de fet ja projectava la Mancomunitat), amb solucions pràctiques que podrien implementar-se avui mateix i que convertirien Catalunya en un país ben connectat, on les distàncies es mesurin en minuts, no en hores. Ajuda'ns a portar aquestes idees a les institucions. No és fàcil, però amb tu ho aconseguirem. Vine a picar pedra amb nosaltres. Fes-te militant d'Alhora: https://militants.alhora.cat

En aquest episodi de l'Ensems discutim la situació de la llengua catalana com a element fonamental de la identitat nacional i l'alliberament polític. Jordi Martí Monllau, filòsof i sociolingüista, analitza oprimir una llengua és oprimir un poble, per això recuperar el català allibera els catalans. Amb Jordi Graupera, president d'Alhora, Júlia Ojeda, doctora en literatura catalana i membre del comitè polític, i Sheila Marín, criminòloga, activista per la llengua i militant d'Alhora, parlen de com la llengua catalana ha patit una gran reculada, no per causes naturals, sinó per l'opressió política activa sobre el poble català. Tots plegats coincideixen que el bilingüisme és una trampa que condueix a la substitució lingüística i denuncien que les institucions catalanes han defugit el conflicte, traslladant la responsabilitat als ciutadans mentre elles mateixes s'han acovardit davant del poder espanyol. Per això, recuperar el català és donar-li espais exclusius, assumint el conflicte i buscant victòries concretes, rebutjant la falsa normalitat i la submissió. Ajuda'ns a portar aquestes idees a les institucions. No és fàcil, però amb tu ho aconseguirem. Vine a picar pedra amb nosaltres. Fes-te militant d'Alhora: https://militants.alhora.cat

"Si no els fem catalans, seran espanyols", explica el Francesc, del Gremi de Revenedors 1447, que està fomentant l'ús del català a Salt (un municipi amb gairebé un 40% d'immigració) amb una aula de conversa oral gratuïta que funciona gràcies al voluntariat, ja que no compten amb el suport de les administracions a qui han contactat (Ajuntament de Salt, Consorci per la Normalització Lingüística, etc.)Jordi Graupera, president d'Alhora, i Júlia Ojeda, membre del comitè polític d'Alhora i voluntària en aquesta iniciativa, parlen amb el Francesc i el Lluís sobre el Gremi de Revenedors 1447 i el seu paper en la defensa de la llengua i la cultura catalanes, i l'aula de català encetada als pisos de la seva propietat a Salt, on hi viuen immigrants de diferents països. "A l'aula han entès el que molta gent d'aquí no entén, que aquest no és un país com el que ens volen fer creure", expliquen.Ajuda'ns a portar aquestes idees a les institucions. No és fàcil, però amb tu ho aconseguirem. Vine a picar pedra amb nosaltres. Fes-te militant d'Alhora: https://militants.alhora.cat

En un país sense exèrcit, els historiadors esdevenen la primera línia de defensa nacional. Enric Calpena, divulgador històric de referència, director i presentador del programa "En Guàrdia" de Catalunya Ràdio, conversa amb Jordi Graupera, president d'Alhora, i Anna Punsoda, membre del comitè polític d'Alhora, sobre com el control de la narrativa històrica és fonamental per al poder polític. Des del relat revisionista dels "catalans esclavistes" fins a la construcció propagandística de l'imaginari espanyolista, passant per la reivindicació del rigor com a eina patriòtica, aquest episodi explora com Espanya ha manipulat sistemàticament la història per consolidar el seu projecte uniformitzador. Una conversa essencial sobre la memòria col·lectiva catalana com a eina de resistència i sobre el compromís amb la veritat com a forma de militància en l'era de la postveritat.Ajuda'ns a portar aquestes idees a les institucions. No és fàcil, però amb tu ho aconseguirem. Vine a picar pedra amb nosaltres. Fes-te militant d'Alhora: https://militants.alhora.cat

Les dades de l'enquesta d'usos lingüístics de 2023 no són bones per al català. L'ús social de la llengua gairebé frega el terç i té 100.000 parlants habituals menys. Tammateix, alguns voldrien que les interpretéssim com que està tot perdut, i que qualsevol política per enfortir el català és inútil, i no és així. Hi ha marge per fer polítiques que catalanitzin el país, incloent els fills de la immigració, i així fer-lo ric i ple. Perquè si no es fa, aquests seran espanyols, parlaran espanyol i el país serà pobre.En aquesta conversa parlem de l'enquesta, de variables noves com ara els "parlants secundaris" de català, que el parlen entre 1 i un 50% o el grau d'ús de català, dels immigrants que viuen a Catalunya des de fa diverses generacions i declaren no parlar el català mai o gairebé mai, i d'altres evidències que apunten que l'enemic del català no és la nova immigració, o com abans no era l'antiga, és Espanya i el projecte uniformitzador espanyol a través del bilingüisme. També parlem del paper del conseller de Política lingüística, Francesc Xavier Vila, i del PSOE.En parlen Jordi Graupera, professor universitari i president d'Alhora, Júlia Ojeda, professora de graus en magisteri, Pau Vidal, filòleg, i Enric Gomà, escriptor.Ajuda'ns a portar aquestes idees a les institucions. No és fàcil, però amb tu ho aconseguirem. Vine a picar pedra amb nosaltres. Fes-te militant d'Alhora: https://militants.alhora.cat

Les aules d'acollida són clau en a l'hora de convertir els fills de la immigració en les futures generacions de catalans. L'experiència del professorat com la Roser Ribalta, que dirigeix un d'aquests espais a una de les escoles més complexes de Barcelona, a Ciutat Meridiana, demostra que els alumnes que passen per aquestes aules tenen interès i aprenen català molt ràpidament, però l'abandonen igual de ràpid quan retornen a l'aula amb la resta, on hi ha una autèntica immersió en castellà. A més, aquestes aules d'acollida no són suficients per acollir el contingent d'immigració actual i els professors no estan prou preparats: de fet, no se'ls exigeix ni tan sols un C2 de català.Una conversa totalment necessària en el context actual, amb Jordi Graupera, professor universitari i president d'Alhora, i Meritxell Blay, professora de secundària i membre del comitè polític d'Alhora.Ajuda'ns a portar aquestes idees a les institucions. No és fàcil, però amb tu ho aconseguirem. Vine a picar pedra amb nosaltres. Fes-te militant d'Alhora: https://militants.alhora.cat

[Episodi en anglès subtitulat al català a YouTube.] Aquest episodi d'Ensems cobra especial rellevància en el context actual d'Europa, on la guerra d'Ucraïna ha obligat a repensar les estratègies de defensa tradicionals. De la guerra d'Ucraïna a les tensions al Mediterrani, passant pel futur de l'OTAN i la defensa europea, el coronel irlandès retirat i diplomàtic Dorcha Lee analitza amb Jordi Graupera, professor universitari i president d'Alhora, els grans reptes de seguretat internacional. Acompanyats per Elisabet Vives i Daniel Soler, examinen com els països petits poden defensar-se en un món de superpotències i guerra híbrida, amb especial atenció a les lliçons que l'experiència irlandesa pot aportar a Catalunya. Una conversa que connecta les grans qüestions geopolítiques amb les estratègies de defensa de les nacions emergents.Ajuda'ns a portar aquestes idees a les institucions. No és fàcil, però amb tu ho aconseguirem. Vine a picar pedra amb nosaltres. Fes-te militant d'Alhora: https://militants.alhora.cat

L'inici de la repressió de les llengües regionals a l’Estat francès es remunta al Tractat dels Pirineus, però la davallada de l’ús del català a la Catalunya Nord és un fenomen relativament recent. Segons Guillem Nivet, president de l’associació La Bressola, "les lleis no acaben amb les llengües, acaben amb elles els seus parlants". I a Alhora hi estem d'acord.Als anys 70, el naixement de La Bressola, però, la primera escola immersiva en català a Perpinyà, va marcar un renaixement identitari al nord. Però, què podem aprendre els catalans del sud d’aquesta experiència pionera, just quan la immersió lingüística a Catalunya es troba en crisi, funcionant com un model bilingüe en més del 80% dels centres educatius? Ens ho expliquen Guillem Nivet i Maria Fortuny, directora de formació de La Bressola.Una conversa amb Jordi Graupera, president d'Alhora.Ajuda'ns a portar aquestes idees a les institucions. No és fàcil, però amb tu ho aconseguirem. Vine a picar pedra amb nosaltres. Fes-te militant d'Alhora: https://militants.alhora.cat

L'institut Vallvera de Salt té més d’un miler d’alumnes, i s’hi parlen entre 35 i 40 llengües diferents. Tammateix, la seva directora, Eva Rigau, lluita cada dia perquè sigui un de l'èscàs 17% d'instituts que el Síndic diu que practiquen la immersió lingüística. Com s'ho fan? És la immersió que sosté la immigració, o pot la immigració sostenir la immersió? Una conversa molt necessària amb Jordi Graupera, professor de filosofia a la universitat i president d'Alhora, i Júlia Ojeda, doctora en literatura catalana i professora de futurs mestres de llengua catalana i membre del comitè polític d'Alhora.Ajuda'ns a portar aquestes idees a les institucions. No és fàcil, però amb tu ho aconseguirem. Vine a picar pedra amb nosaltres. Fes-te militant d'Alhora: https://militants.alhora.cat

La docusèrie "Guimerà, el Nobel sense premi" emesa a TV3 ha esdevingut una mena de test sobre la popularitat del que molts consideren el Shakespeare català, i la resposta ha estat aclaparadora. Tothom sap que Àngel Guimerà va ser molt més que un dramaturg: va ser un dels precursors de l'independentisme quan encara no s'havia articulat políticament ni era anomenat com a tal. Va fer el primer discurs en català a l'Ateneu Barcelonès quan en va esdevenir president el 1895 i es va aliniar amb les tesis d'Estat Català.En parlem amb el director del documental, Pep Antoni Roig, i el dramaturg Sergi Belbel. Amb Jordi Graupera i Júlia Ojeda.Ajuda'ns a portar aquestes idees a les institucions. No és fàcil, però amb tu ho aconseguirem. Vine a picar pedra amb nosaltres. Fes-te militant d'Alhora: https://militants.alhora.cat

Malauradament les denúncies per discriminació lingüística a l'àmbit de la salut, un dels àmbits en què som més vulnerables, han augmentat els darrers anys. De fet, ja el 2014, ara fa 10 anys, el Síndic de Greuges posava de manifest aquesta problemàtica. Els usuaris de la salut pública denunciaven requeriments per canviar de llengua per ser atesos, documents en castellà per defecte, notificacions o comunicacions només en castellà.Té solució, això? En parlem amb Lluís Mont, del col·lectiu Salut pel Català, i Mònica Ribell, metgessa de capçalera a l'Hospital de Granollers i membre d'Alhora. Una conversa conduïda per Jordi Graupera, president d'Alhora.Ajuda'ns a portar aquestes idees a les institucions. No és fàcil, però amb tu ho aconseguirem. Vine a picar pedra amb nosaltres. Fes-te militant d'Alhora: https://militants.alhora.cat

L'espoli d'Espanya als Països Catalans és una constant, però en el cas del País Valencià és salvatge: tot i tenir un PIB per càpita menor a la mitjana espanyola, continuen aportant més que la mitjana a la caixa comuna. Que els valencians tinguin una esperança de vida menor que els madrilenys no és per casualitat. El colonialisme espanyol mata i l'única forma de combatre-ho és amb un discurs valencià nacional centrat. Amb el filòleg i escriptor Ricard Chulià, que ha publicat "Eixida d'Emergència" explorem els possibles camins paral·lels entre nacionalistes catalans i valencians i parlem de la realitat del País Valencià, un territori que des del Principat ens hem mirat de vegades des de la supèrbia, o com a mínim amb un marcat desconeixement. Una conversa amb substància política que enganxa, amb Jordi Graupera i Júlia Ojeda.Ajuda'ns a portar aquestes idees a les institucions. No és fàcil, però amb tu ho aconseguirem. Vine a picar pedra amb nosaltres. Fes-te militant d'Alhora: https://militants.alhora.cat

Ara fa poc més d'un mes del desastre de la DANA al País Valencià. Des d'Alhora, Nosaltres Sols!, la SEM i el CADCI vam organitzar més de 1.000 voluntaris les tres primeres setmanes que es van posar a les ordres dels nostres compatriotes per ajudar-los en les feines més urgents: treure fang, desbrossar, organitzar magatzems, netejar... Ara les necessitats han canviat, però les vides dels valencians són lluny de ser el que eren. Com podem ajudar-los en aquesta nova etapa? En parlem amb la Mariona Bosch i en Max Gallofré, voluntaris que han estat a la quarta expedició per fer-se ressò de les necessitats de l'Horta Sud a mig i llarg termini, en conversa amb Jordi Graupera, coordinador general de Voluntaris Catalunya DANA.Ajuda'ns a portar aquestes idees a les institucions. No és fàcil, però amb tu ho aconseguirem. Vine a picar pedra amb nosaltres. Fes-te militant d'Alhora: https://militants.alhora.cat

Al seu llibre "Incompetències bàsiques", Damià Bardera, professor de secundària i doctor en Filosofia, ha dit alguna ocasió que ha fet catarsi sobre el que anomena "una gran mentida", el sistema educatiu català. A Ensems, reflexionem amb ell, la també professora de secundària, filòloga clàssica i membre del comitè polític d'Alhora, Meritxell Blay, sobre aquest sistema educatiu: escoles públiques que es fan propaganda del que no fan, el decret de plantilles i molt més. Són, doncs, els alumnes, que són més mandrosos que abans? Són els professors que els exigeixen menys? Una conversa imperdible que condueix Júlia Ojeda, professora de la Universitat de Barcelona i també membre del comitè polític d'Alhora.Ajuda'ns a portar aquestes idees a les institucions. No és fàcil, però amb tu ho aconseguirem. Vine a picar pedra amb nosaltres. Fes-te militant d'Alhora: https://militants.alhora.cat

L'habitatge és el principal problema pels joves catalans: el lloguer a Barcelona suposa el 70% del seu sou. Un estudi de la UPF analitza els efectes de la Llei 11/2020 de control de lloguers, abans de ser declarada inconstitucional: va reduir preus un 5% però va fer caure l'oferta un 10%. Joan Monràs, catedràtic d'Economia i autor de l'estudi, n'exposa els resultats en conversa amb Jordi Graupera. Ajuda'ns a portar aquestes idees a les institucions. No és fàcil, però amb tu ho aconseguirem. Vine a picar pedra amb nosaltres. Fes-te militant d'Alhora: https://militants.alhora.cat

Les tesis de Joan Carretero, exregidor i exconseller d'Esquerra Republicana, una de les veus més combatents del que es va acabar denominant 'processisme', s'han acabat imposant entre els independentistes més compromesos. Veu clar que ERC ha crescut amb els discursos nítidament independentistes, com el que van començar a fer veus com Josep Lluís Carod-Rovira o Àngel Colom a finals dels 80 del segle passat, època en què ell va començar la seva militància, i que entra en decadència quan abandona el seu discurs nacional per ser només d'esquerres. També parlem amb ell d'immigració, de la classe política actual i de si es pot fer o no la independència des de les institucions.Ajuda'ns a portar aquestes idees a les institucions. No és fàcil, però amb tu ho aconseguirem. Vine a picar pedra amb nosaltres. Fes-te militant d'Alhora: https://militants.alhora.cat

El desastre ocasionat per la DANA al País Valencià i la insuficient resposta institucional ha exigit la mobilització immediata d'organitzacions com Alhora, l'Associació per la Participació Política, Nosaltres Sols! o la Societat d'Estudis Militars, perquè la política és vocació de servei i perquè els valencians són els nostres germans. D'aquest convenciment neix la iniciativa voluntarisdana.cat, que ha comptat amb 6.000 inscrits per anar de voluntari a la zona afectada en menys d'una setmana després del temporal.En aquest podcast, Jordi Graupera, coordinador dels voluntaris i voluntari sobre el terreny, conversa amb dos dels voluntaris que hi han anat a la primera expedició de 100 voluntaris fletats en autobusos gràcies a aquesta unió estratègica i les donacions particulars: són el Federic J. Porta i la Pau Gimeno. La Júlia Ojeda, també coordinadora i voluntària, hi afegeix el seu comentari polític.Ajuda'ns a portar aquestes idees a les institucions. No és fàcil, però amb tu ho aconseguirem. Vine a picar pedra amb nosaltres. Fes-te militant d'Alhora: https://militants.alhora.cat

Un dels pitjors llegats del procés és l'impacte que va tenir en els nens. Són els que han pagat el preu més alt. Els que, com el David Silvestre ('Floquemu' a les xarxes, on cada cop és més conegut), es van socialitzar en la normalitat del moviment independentista. Tenien 10, 11, 12 anys quan els seus pares els van portar a la manifestació de 2012, a la Via Catalana, al 9N i tantes d'altres. I avui dia les enquestes ens demostren que són el tram d'edat que menys confiança tenen en la política. 'Floquemu', a través de Nosaltres Sols, és una de les excepcions i estan demostrant que hi ha camí per explorar sense assumir la identitat de perdedor ni deixar de ser català. Una conversa amb Jordi Graupera, president d'Alhora.Ajuda'ns a portar aquestes idees a les institucions. No és fàcil, però amb tu ho aconseguirem. Vine a picar pedra amb nosaltres. Fes-te militant d'Alhora: https://militants.alhora.cat

Per què ha fracassat la immersió lingüística? Ha estat mai un model d'èxit? Qui ha de vetllar perquè l'escola catalana sigui realment immersiva? El que passa a l'escola és el que passa a Catalunya? Al primer episodi d'Ensems, el podcast d'Alhora presentat per Jordi Graupera, reflexionem amb la Meritxell Fortea, mare del País Valencià i activista per la llengua a l'escola dels seus fills, el Gerard Furest, docent i activista per la llengua, i la Júlia Ojeda, investigadora i activista per la llengua. Ajuda'ns a portar aquestes idees a les institucions. No és fàcil, però amb tu ho aconseguirem. Vine a picar pedra amb nosaltres. Fes-te militant d'Alhora: https://militants.alhora.cat