Dick BERK ( East Coast Stroll) & Paul BLEY ( Touching )

Una primera part amb un bon grup liderat pel bateria DICK BERK, el disc "East Coast Stroll" gravat el 1993 i una música que ens porta als feliços 60's. Un parell de sidemen de luxe, els incombustibles John Hicks al piano i Ray Drummond al contrabaix i un parell de joves en aquell moment , Jay Collins un bon saxo tenor i Dan Faenhle un guitarrista que s' inspira en els grans d'aquella època daurada, Wes Montgomery principalment, però també els Kenny Burrell, George Benson i en algun passatge el Jimmy Raney. El "jefe" ja ho hem dit és el bateria Dick Berk, músic discret tot i ser un bon bateria que ha tocat entre d'altres amb el Ted Curson i el Bill Barron ( uns pocs programes enrere varem escoltar l'excel.lent Tears for Dolphy amb ells), també amb el Charles Mingus, Freddie Hubbard, Milt Jackson, Jean Luc Ponty , etc... Música sense pretensions i sense contraindicacions, per passar una bona estona. Qui `pot a aquestes alçades discutir la transcendència del pianista i compositor PAUL BLEY en l' evolució del Jazz modern ?. Una curta estada inicial en el Bebop i rapidament comença a relacionar-se amb músics de l' avantguarda, forma part el 1961 d'un trio decisiu en el desenvolupa ment del Free Jazz amb el Jimmy Giuffre i Steve Swallow que graven títols com els Fusion, Thesis i Free Fall. Arribem a 1965 i aquest "Touching" , composicions de la seva ex-dona Carla Bley, de l' Annette Peacock i d'ell mateix; uns companys de luxe Barry Altschul a la bateria i Kent Carter al contrabaix , músics que comparteixen amb ell una gran flexibilitat i que porten els seus instruments bastant més lluny de ser un simple suport rítmic, tots tres movent-se en terrenys de molta llibertat i proposant continua ment. Queda clar escoltant aquest disc que el Paul Bley va ser un músic madur i molt directe ja des d'els seus inicis i també sabem que la seva creativitat mai ha parat de créixer en els últims 50 anys, ho ha fet sense estridències i tocant totes les "tecles".... Trobo bons tots els temes dels disc, tots tenen la seva gràcia particular ... posats a triar-ne un l'últim seleccionat: Mazatalán una composició pròpia.