Dos cosetes que sorprenen

Dos cosetes que m’han sobtat els últims dies. Bé la primera no tant. Ahir va ser 9 d’Octubre i observe, any rere any, com als cartells oficials d’esta celebració s’amagen el símbols i les referències al País Valencià, Comunitat Valenciana, Regne de València… que cadascu ho anomene com més cómode estiga. Enguany al cartell de la Comissió 9 d’Octubre d’Acció Cultural en la manifestació de ahir de vesprada posava Sobiranies, així en plural. I res més. Clar. Jo no sé a quina sobirania es referien. La alimentaria? la de la dona? la fiscal? la de Burguillos del Cerro? I, per descomptat res de banderes cuatribarrades ni blaus. La pregunta és obligada. Hi ha algú a esquerra i dreta que vol amagar la nostra identitat, la valenciana? Hi ha algú que vol que oblidem el fet que estem conmemorant el naixement d’una nació? La resposta la dic jo: Sí. “Que olviden que un día fueron valencianos y hombres libres”. Ja ho deien, eixos, al segle XVIII. La segona cosa que sobta es lo de Bárbara Rey, una de les protagonistas del documental de HBO, Salvar al Rei. Molt, però que molt recomanable. Per a que Sofia no la veiera la van enviar a fer programes de cuina a Canal 9. Clar, els Borbons, en la seua mentalitat, la van enviar a “provincias”, lluny de la Cort. Ser amant del Juan Carlos no li va anar gens malament. Li van donar un programa de cuina sense saber cuinar i cobrava, segons el documental, 3.000 euros per cadascún. Això sí, en provincias, lluny de mirades dels de la capital. I així va estar cinc anys. Veient como passaven els governs de Eduardo Zaplana, José Luis Olivas i Francesc Camps que cuclaren els ulls per Salvar al seu Rei.