Eddie Henderson ( Collective Portrait) & Rivers, Schlippenbach ( Tangens)

El trompetista EDDIE HENDERSON comença a ser conegut en els grups del Herbie Hancock ( període 1970-73) que donen rèplica al Davis elèctric dels In a Silent Way i Bitches Brew ... d' aquí li ve la primera influencia del Miles Davis. /// Una llarga temporada fent un soul-funk cada cop més comercial ... fins que als 90's retorna a un jazz més acústic , gravacions amb el Billy Harper, Tom Harrell, Bob Berg, Joe Locke etc... /// Aquest "Collective Portrait" es un directe gravat aquest 2015 al Smoke Jazz Club de Nova York, un Henderson "acústic" amb marcades influències del Freddie Hubbard i encara més del Woody Shaw, tot i que no renega ( perquè hauria de fer-ho?) de la seva primera etapa en el mon de la fusió. Un bon grup que completen el saxo alt Gary Bartz, George Cables al piano i Rhodes, Doug Weiss contrabaix i Carl Allen a la bateria. Un bon disc d'un Henderson veterà que fa un cop ull a la seva primera època en el mon de la fusió en aquells llunyans 70's. Dos noms propis del Jazz d'Avantguarda : El saxo tenor, soprano i flauta Sam Rivers i el pianista Alexander Von Schilppenbach. Es bastant complicat resumir en quatre ratlles l' immensa trajectòria de un músic com el SAM RIVERS, un dels músic més honrat i rigorós en el mon del Free Jazz, res en ell es superflu, innecessari i fet de cara a la galeria, un esperit lliure compromès només amb la seva música ja des d'els seus començaments els anys 60 a les gravacions pel segell Blue Note ( que meravellós es el seu Fuchsia Swing Song), fins practica ment la seva mort gravant amb músics joves, aportant la seva saviesa ( excel.lent el Purple Violets del 2005). Pel mig, de tot i amb els millors, mantenint sempre aquell aire discursiu, gairebé autista, com dient als seus partenaires: aquest es el meu missatge, seguiu-me si voleu i si voleu dir alguna cosa, també podeu fer-ho ... aquesta es la meva sensació quan escolto la seva música. I del pianista i compositor ALEXANDER VON SCHILIPPENBACH ? ... doncs un altre dia programarem el Pakistani Pomade ó algun de la Globe Unity i ja en parlarem ' largo y tendido' ... El disc programat es el "Tangens" de 1999.