El culte a la bellesa | CCCB

Què és la bellesa? Qui decideix què és bell i què no ho és?Al llarg de la història, els ideals estètics han canviat constantment, però la necessitat humana d'assolir-los sembla no tenir fi. Des de l'art clàssic fins als filtres digitals contemporanis, el cos ha estat observat, jutjat, modificat i convertit en símbol social, polític i econòmic.El CCCB presenta El culte a la bellesa, una exposició que es podrà visitar del 21 de maig al 8 de novembre de 2026. La mostra proposa un recorregut fascinant i crític pels canons que han marcat diferents èpoques i cultures. El projecte, impulsat originalment per la Wellcome Collection de Londres, arriba ara a Barcelona amb una adaptació local a càrrec de Blanca Arias i Júlia Llull.Un diàleg entre l'art, la ciència i la societatA través de més de 400 peces, l'exposició connecta art, història, ciència, moda, medicina i cultura visual per plantejar-nos una pregunta incòmoda: fins a quin punt la nostra mirada sobre el propi cos és realment lliure?Des de l'antiguitat, la filosofia ha intentat definir la bellesa perfecta, l'art ha buscat capturar-la, la ciència ha desenvolupat tècniques per conservar-la i el mercat, avui més que mai, ens empeny a perseguir un ideal inassolible. El culte a la bellesa posa el focus en aquestes tensions. L'exposició analitza com la moral, la religió, la política o la medicina han condicionat la percepció de l'anatomia humana, demostrant que l'estètica ha estat sovint una eina de control social.El recorregut inclou obres històriques i contemporànies de creadors i creadores com:William HogarthAngélica DassLaura AguilarColitaEsther FerrerRegina José GalindoAquests i molts altres noms qüestionen els límits entre identitat, cos i representació. Les instal·lacions, fotografies, documents i objectes dialoguen entre si per mostrar-nos que la bellesa mai no és neutra, sinó que està travessada pel gènere, l'edat, l'origen, la salut o la classe social.En definitiva, la gran pregunta que batega al llarg de tota la mostra és: Podem imaginar una bellesa més diversa, lliure i menys normativa?