Notícies

Avui, a la Pila de llibres, m'agradaria recomanar-vos Jamila, de l'autor Txinguiz Aitmàtov, una obra publicada per l'Editorial Karwan i que ha estat finalista del Premi Llibreter d'aquest any 2026.Jamila és una novel·la curta, de menys de cent pàgines, però que amaga una força narrativa extraordinària. L'acció se situa en un petit poble del Quirguizistan soviètic l'any 1942, en plena Segona Guerra Mundial. A causa del conflicte, tots els homes joves han estat enviats al front rus, de manera que al poblat només hi queden aquelles figures que acostumen a quedar relegades en els relats bèl·lics, com ara les dones, els nens, la gent gran i els homes incapacitats per lluitar. De la mà d'Aitmàtov, assistim així a una història humana a la rereguarda de les estepes de l'Àsia Central.És en aquest escenari on coneixem els tres protagonistes de la història. Per una banda hi trobem la Jamila, una jove alegre i sense pèls a la llengua, amb el marit convalescent al front i a qui la família vol imposar el paper de futura matriarca. Per una altra banda hi ha en Daniar, un orfe que va marxar quan era un nen i que ara torna ferit de la guerra, un jove de caràcter aspre i reservat que es converteix en el blanc perfecte de les burles de la Jamila. I finalment trobem en Said, el narrador de l'obra, un adolescent noble i atent, enamorat de la Jamila però sobretot fascinat per les subtileses vitals que l'envolten.Per ordres dels militars soviètics, tots tres joves són enviats a treballar en el transport de blat des del poble fins a l'estació de tren. La relació entre ells canviarà per complet el dia que escoltin cantar en Daniar. En aquell moment, la Jamila quedarà presa d'un amor sincer cap a ell i a en Said se li obrirà un món interior sense fronteres.Jamila és un relat que aconsegueix transportar-te magistralment a un territori remot on el temps sembla haver-se aturat. El cant d'en Daniar desperta en el lector una nova manera d'escoltar el món i els seus silencis. En una època com la nostra, on els sorolls i les presses se'ns mengen cada dia, aturar-se i deixar-se portar per l'art i pel llenguatge poètic que gaudim gràcies a la traducció de Marta Nin és un autèntic acte de rebel·lió.Chris Homet, La pila de llibres, Ràdio Gràcia.

El Museu d’Història de Catalunya acollirà dilluns 13 de juliol una taula rodona dedicada a la història, l’evolució i el llegat de la rumba catalana, coincidint amb la inauguració de l’exposició La rumba catalana a Gràcia.L’acte reunirà quatre figures destacades del gènere: Sicus Carbonell, fundador de Sabor de Gràcia, Yumitus del Pichón, Ramon del Pichón i Manolo González, “El Patata”. Els participants compartiran records i experiències sobre un estil musical profundament arrelat al barri de Gràcia i convertit en un dels grans referents de la cultura popular catalana.La conversa també reivindicarà la contribució de la comunitat gitana a la creació i la pervivència d’aquest patrimoni musical, que continua evolucionant sense perdre les seves arrels.L’activitat començarà a les sis de la tarda a l’Espai Àgora del Museu d’Història de Catalunya. És gratuïta, però cal reservar plaça prèviament.

Barcelona ja té cançó per a aquest estiu. BTV ha estrenat La de Barcelona, una rumba mediterrània interpretada pel grup Primera Cita que posa en valor la vida als barris i reivindica una ciutat activa també durant els mesos de vacances. Amb aquesta iniciativa, el mitjà públic vol transmetre que continua oferint informació i continguts durant tot l'agost. Tal com explica la directora de BTV, Georgina Ferri, la campanya reforça el compromís de proximitat de la cadena i recorda que Barcelona continua plena de cultura, festes i activitats durant l'estiu.

Amat Amat, de Mar Márquez, és una distopia tan inquietant com propera. Publicada per Males Herbes, la primera novel·la de l'autora catalana presenta un futur on la reputació determina el valor de les persones. El protagonista, Amat Amat, sembla tenir una vida perfecta fins que és escollit per ser sacrificat en honor a la deessa Amor, un fet que desencadena la seva caiguda i posa a prova els límits del que està disposat a sacrificar per mantenir les aparences.Amb una crítica sociopolítica punyent, però també amb dosis de drama, misteri i humor negre, la novel·la planteja conflictes ètics de plena actualitat sense recórrer a grans artificis de ciència-ficció. Gràcies a una trama plena de girs, uns personatges complexos i una escriptura àgil, Amat Amat esdevé una lectura absorbent que convida tant a reflexionar com a gaudir d'una història ben construïda.

Mother Mary parteix d'una premissa prometedora: una gran estrella del pop es retroba amb una antiga amiga i dissenyadora perquè li creï el vestit d'un concert, fet que les obliga a afrontar un passat compartit. Tot i això, el film no acaba de treure profit d'aquesta idea i es perd en un guió irregular, amb uns personatges poc empàtics i una química entre les protagonistes que no acaba de funcionar.Malgrat les bones interpretacions d'Anne Hathaway i Micaela Coel, la pel·lícula només destaca en alguns moments puntuals, com una escena de dansa especialment inspirada, i per la seva banda sonora, amb la participació de Charli XCX. Mother Mary s'estrena als cinemes el 31 de juliol.

Cas 137, de Dominik Moll, és un thriller inspirat en fets reals que posa el focus en la investigació interna de la policia francesa arran de les greus ferides que pateix un jove durant una manifestació de les armilles grogues. Amb una interpretació destacada de Léa Drucker, el film construeix un retrat sòlid d'una inspectora decidida a arribar fins al final, malgrat les pressions i les contradiccions del sistema. Més enllà de denunciar la corrupció policial, la pel·lícula convida a reflexionar sobre el preu de conèixer la veritat i l'impacte que determinades professions tenen en la vida personal. Una proposta intensa i plena de matisos que s'estrena als cinemes el 19 de juny.

Propera parada de les píndoles de La Carinyeta Cuina: Hermós, Bar de Peix, al Mercat de la Llibertat; una petita gran barra gastronòmica capaç de fer perdre el nom a qualsevol i on les papil·les gustatives fan festa grossa. És el típic lloc on entres pensant a fer un mos ràpid i acabes sortint havent demanat mitja carta.Aquí el mar és el fil conductor hi és present a cada plat. El peix i el marisc hi desfilen sense artificis innecessaris. D'una banda, destaquen uns marinats brutals, com el sevitxe, el filet d'anxova i l'ensalada russa. De l'altra, la planxa es converteix en un temple on es tracta el producte amb un respecte reverencial: la gamba vermella, el mix de petxines o els canuts són un autèntic luxe. No hi falten tampoc els calamars ni els lluçets, però el veritable cor del local batega amb la cuina marinera tradicional, la de cullera i xup-xup. L'ànima darrere la barra: d'on neix Hermós?Aprofitant l'experiència, parlem amb l'Alexis, propietari de l'Hermós i també de La Pubilla, qui ens rep entre el bullici del mercat. Segons ens explica, l'Hermós va ser un personatge real, molt amic de Josep Pla, que vivia en una cabana, entre Calella de Palafrugell i Llafranc. Era un home singular que es dedicava a pescar, a caçar i a cuinar d'una forma absolutament lliure. L'Alexis confessa que el va fascinar aquesta figura tan lligada a la cuina marinera i al mar i muntanya, i va voler que aquest esperit lliure i autòcton quedés reflectit en el bar.I el plat estrella? "El rei indiscutible són les sardines farcides de picada amb el tomàquet de penjar ben reduït". Hermós, bar de peix, un motiu més per deixar-se perdre pel Mercat de la Llibertat.

Propera parada de les Píndoles de la Carinyeta Cuina: Restaurant 5 hermanos.Aquí, senyores i senyors, es ve a disfrutar. Les croquetes, un vici; els arrossos, un festival de sabors! Cuina tradicional de temporada, de fer xup-xup. Peus amb escamarlants, cap i pota i molt més... Per llepar-se els dits!Tot gira al voltant del producte, que és sempre de primera. Són una família que va a una, un autèntic clan: tots per un i un per tots.I sabeu què és el millor? Que a banda de cuinar de nasos, són molt bona gent. Tenen una bona mestra, la millor, la Tere: una dona valenta, lluitadora, amb coratge i que els hi ha ensenyat tot, davant i darrere dels fogons.Parlem amb un dels germans, el Jordi:"Clar, ens diem 5 Hermanos perquè som 5 germans. La meva mare va obrir l'any 77 i es deia 4 hermanos; aleshores vaig néixer jo i es va canviar el nom.""Els millors plats són els guisats, en general, i a la carta d'ara, els peus de porc amb escamarlants. Ens agrada molt el mar i muntanya i fusionar el xup-xup de la iaia amb un bon producte."

Els Dijous Imprescindibles dels Cinemes Verdi se sumen a la celebració de l’Orgull LGTBIQ+ amb la projecció de Mi hermosa lavandería (1985), una de les pel·lícules més destacades del cinema britànic dels anys vuitanta. Dirigida per Stephen Frears i escrita per Hanif Kureishi, la cinta va donar a conèixer internacionalment tots dos creadors i compta amb una de les primeres interpretacions de Daniel Day-Lewis. La història segueix la relació entre un jove britànic i un pakistanès que gestionen una bugaderia a Londres, mentre han d’afrontar els prejudicis familiars i socials que desperta la seva relació. Amb una combinació de drama, humor i crítica social, el film s’ha convertit en un clàssic imprescindible.La projecció tindrà lloc el dijous 25 de juny a les 20.05 h a la Sala C del Verdi Park. La sessió també servirà per presentar una nova edició del festival La Gran Pantalla. L’entrada té un preu de 4,90 euros i, com és habitual, la sessió inclourà presentació, col·loqui i una copa de vi.

Amb l'arribada de les altes temperatures, és important estar alerta davant del cop de calor, una situació greu que es produeix quan el cos és incapaç de regular correctament la seva temperatura. Tot i que és habitual sentir més cansament o tenir més set durant els dies de calor intensa, alguns símptomes poden indicar un problema més seriós.Entre els principals senyals d'alerta hi ha la febre elevada, la pell calenta i seca, els marejos, el mal de cap intens, la confusió, les nàusees o, en els casos més greus, la pèrdua de consciència. Davant d'aquests símptomes, cal actuar ràpidament: traslladar la persona a un lloc fresc, refrescar-la i demanar ajuda mèdica si és necessari.Les persones grans, els infants, les persones amb malalties cròniques i aquells que treballen o practiquen esport a l'aire lliure són especialment vulnerables. Per això, els experts recomanen evitar les hores de més calor, hidratar-se sovint, portar roba lleugera i no deixar mai ningú dins d'un vehicle tancat.La millor eina contra el cop de calor és la prevenció. Escoltar el cos, adaptar l'activitat física a les temperatures i protegir-se del sol són hàbits senzills que poden evitar situacions de risc durant l'estiu.

Avui, la Carinyeta Cuina ens porta a fer un volt per Nou Barris perquè allà s'hi amaga La Cholita, un local que de ben segur us sorprendrà amb el seu Solete Repsol.És un d'aquells racons de barri que enamoren sense fer soroll, però que et deixen empremta, ja que és petitó, sí, de dimensions reduïdes, però té un encant únic. Ofereixen un tracte immillorable i una cuina que convida a tornar-hi, d'aquelles que quan t'asseus ja tens la sensació que et coneixen de tota la vida.I què s'hi menja? Doncs la seva proposta gastronòmica es basa en el platillo i el picoteig amb personalitat pròpia, tot fusió, un pessic d'aquí i una mossegada per allà, en un viatge cap a Àsia, una parada a Llatinoamèrica i el retorn a la Mediterrània.Platets sorprenents com les seves braves amb oli de bitxo thai, els torreznos amb guacamole, el melós de baix de vedella i d'altres delícies com els seus taco o el brioix. Tot pensat per conquerir-vos el paladar. Parlem amb el Jordi, el seu propietari: "La Cholita és el nom que li van posar els primers propietaris del local perquè buscaven una arrels del barri, el restaurant és al costat de la plaça de Virrei Amat, i la Cholita era una cantant peruana molt famosa que era l'amant del mateix Virrei Amat." I quin és el  plat estrella? "El brioix de botifarra i botifarró."No et perdis aquesta nova píndola de la Carinyeta Cuina!

Aquest dijous 18 de juny, els Cinemes Verdi commemoren el centenari de El maquinista de la General (1926), una de les grans obres mestres de la comèdia muda dirigida i protagonitzada per Buster Keaton.La pel·lícula segueix les aventures d’un jove maquinista enamorat de la seva locomotora, la General, i d’una noia que posa en dubte el seu coratge quan no és admès a l’exèrcit. Tot canvia quan haurà de rescatar-la després del seu segrest durant la Guerra Civil nord-americana.Els espectadors podran gaudir d’una còpia restaurada en pantalla gran, amb la banda sonora composta especialment per a l’obra per Carl Davis. A més, és una bona oportunitat per descobrir l’impressionant talent físic de Keaton, que realitzava personalment totes les seves acrobàcies, fins i tot les més arriscades.La projecció serà a les 20.15 h a la sala C del Verdi Park. L’entrada té un preu de 4,90 euros i, com és habitual, la sessió inclourà presentació, col·loqui i una copa de vi.

Amb l’arribada del bon temps, Barcelona es prepara per convertir-se en un dels grans exponents de la música en directe a escala europea. Durant els pròxims mesos, milers de persones ompliran els recintes i escenaris d’una ciutat que ja escalfa motors per a una temporada de festivals d'alt voltatge. Aquesta reactivació cultural no només referma la capital catalana al bell mig del mapa internacional, sinó que preveu atreure milers de visitants al voltant de propostes consolidades de primer nivell.Una de les cites més esperades del calendari serà el festival Sónar, que celebrarà la seva 33a edició del 18 al 20 de juny. Enguany, el certamen fa un gir estratègic i aposta per un nou format que unifica el Sónar de Dia i el Sónar de Nit en un únic espai, la Fira Gran Via, reforçant així el seu compromís amb la música electrònica, les arts digitals i les noves tecnologies. Entre els artistes més destacats d’una edició que tornarà a reunir creadors, músics i públic d’arreu del món, hi figuren icones com The Prodigy, Charlotte de Witte, Emily Lenz, Skepta i Modeselektor.Sense treva, el relleu musical arribarà al juliol de la mà del festival Cruïlla, que se celebrarà del 8 a l'11 de juliol al Parc del Fòrum. El certamen es presenta amb un dels cartells més potents de la seva història, liderat per grans noms internacionals com David Byrne, Pixies, Suede, Halsey, Faithless, Garbage, The Hives o The Black Crowes.Com és habitual, el festival manté la seva clara aposta per l'equilibri amb el talent local i estatal, programant artistes com Rigoberta Bandini, Alizzz, Mishima, Els Pets o La Ludwig Band, una de les formacions més destacades de l'escena actual del país.Aquesta combinació de grans caps de cartell i propostes de proximitat continua sent la principal senya d’identitat del Cruïlla que, més enllà dels concerts, tornarà a transformar el front marítim en un gran punt de trobada multidisciplinari.D'aquesta manera, el públic no només gaudirà de la música davant del Mediterrani, sinó també d'espais estables dedicats a les arts escèniques, l’humor, la dansa i diverses experiències culturals paral·leles.

Amb motiu del mes de l’Orgull, aquest juny us presentem dues propostes culturals de temàtica LGTBIQ+:Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona (fins a l'1 de juliol): Una retrospectiva cinematogràfica dissident, feminista i apassionada que es distribueix per tota la ciutat. La seva missió és contribuir a la recuperació, expansió i reorganització de les múltiples històries del cinema fet per dones. Podeu consultar-ne la programació directament al seu lloc web.Taller formatiu sobre les sigles LGTBIQA+: Una sessió divulgativa a càrrec de Brigitte Lamour per conèixer més a fons el col·lectiu. Tindrà lloc el dimecres 17 de juny a les 17:00 h a l'Ateneu de Fabricació de Gràcia.Ambdós esdeveniments són gratuïts. Per a conèixer la resta de l'agenda de l'Orgull 2026, teniu a la vostra disposició els webs barcelona.cat/orgull i el del Centre LGTBI de Barcelona.Moltes gràcies per seguir-nos. Us animem a sortir als barris, viure la cultura i gaudir de l'Orgull!

Propera parada de les píndoles de la Carinyeta Cuina: Bar Escocès.Un local històric, fundat el 1955 i totalment renovat al cor de Sarrià - Sant Gervasi. De bon matí, aixeca la persiana i desperta el barri, perquè aquí el ritme no para mai: esmorzars, aperitius, dinars, cafès, tardeos, sopars i còctels. Un autèntic festival que s'allarga fins ben entrada la matinada!El servei és d'aquells que fan caliu: proper, amb moltes hores de vol i sempre amb un somriure a la cara.La seva carta és variada i plena de tapes, racions i plats amb els sabors de tota la vida. Des de capipota i fricandó fins a uns canelons espectaculars. A la cuina hi trobem la joia de la corona: una autèntica crack que ho domina tot, però que ho peta especialment amb els plats casolans. Té un talent brutal per convertir la simplicitat en una experiència memorable."Un dels antics propietaris era escocès. De seguida es va convertir en un referent al barri, en un punt de trobada", ens expliquen la Maite i la Júlia. "La pasta amb txangurro creiem que és el nostre plat estrella!"

Avui us vull recomanar Oxígeno, de la Marta Jiménez Serrano, i ja us aviso que és una d'aquelles novel·les que se us quedaran gravades durant dies després d'acabar-les.La premissa és tan senzilla com inquietant. L'autora ens acosta, a través de l'autoficció, a l'experiència traumàtica en que ella i la seva parella van viure quan van estar a punt de morir per una fuga de monòxid de carboni causada per una caldera defectuosa al pis de lloguer on vivien a Madrid.El més interessant del llibre és que no funciona com un thriller ni busca el misteri: des de la primera pàgina ja sabem què va passar i que, afortunadament, van sobreviure. El quid de la qüestió no és el què, sinó el com. I aquest com és fascinant.Marta Jiménez Serrano reconstrueix, peça per peça, tot el que els va portar fins allà, des de l'inici de la relació de parella i la decisió de marxar a viure junts, fins a les primeres desigualtats, les renúncies i, sobretot, la precarietat immobiliària contemporània. Parla d'aquesta sensació tan real que, quan trobes un pis, has de dir que sí a tot, corrent i sense pensar-ho, perquè si no, te'l prendrà algú altre.Rere aquesta història tan concreta, l'autora llança una pregunta completament universal: Com contínues amb la teva vida quan has mirat de cara una tragèdia tan absurda i, alhora, tan perfectament evitable?Perquè això no és una anècdota per explicar prenent unes cerveses l'endemà. És una experiència que et canvia la manera d'entendre la fragilitat, la por i la fortuna immensa, i sovint poc valorada, de continuar viu.Oxígeno, publicada per Alfaguara, és una novel·la breu, intel·ligent, profundament humana i magníficament escrita. És un d'aquells llibres que, mentre els llegeixes, et colpegen amb un pensament constant: "Això també em podria haver passat a mi".Roser Herrera, La pila de llibres, Ràdio Gràcia.

La Carinyeta Cuina ens porta al Restaurant La taula de Barcelona, carrer de Sant Màrius, 8. Allà hi trobem un local petit, acollidor i amb aquesta elegància clàssica que mai no passa de moda. És un d'aquells llocs on, només d'entrar-hi, ja et sents bé. La taula és exactament això: sentir-te com a casa, però sense haver de cuinar.Aquí s'hi fa cuina tradicional, ben executada i sense embuts. Tot de primera qualitat; aquesta és la seva fórmula. El protagonista indiscutible és el menú. I quin menú, carinyets! Doncs en tenen un de dimarts a divendres, i un altre per als caps de setmana i festius. Plat de cullera del dia, galets, cassoles d'arròs, mar i muntanya... i molt més! Això sí, l’espatlleta de cabrit és un clàssic fidel que mai no falla i que està de vici.Atenció! El menú canvia cada quinze dies: l'excusa perfecta per tornar-hi. A la cuina, en Daniel mana als fogons i mai no falla; tot surt rodó. I a la sala, la Sandra i en José Antonio ho peten amb un servei atent, ràpid i proper que et fa sentir mimat en tot moment.Un lloc ideal per anar-hi sense presses, menjar de luxe i sortir amb un somriure. Ja m'ho explicareu!"Es diu Taula per la 'taula imperial'. Vam mantenir el nom i tota la resta. És un restaurant molt petit que té només 11 taules però, per la seva distribució, si les ajuntes totes pots fer una taula imperial" ens explica la Sandra.

A la cara parteix d'una premissa tan absurda com intrigant: l'Alina, una famosa presentadora de televisió, decideix plantar-se a casa del Pedro, un home anònim que l'ha criticat durament a les xarxes socials. Es tracta d'una temàtica d'estricta actualitat sobre els perills i la toxicitat d'internet que, tot i cor d'encuriosir, de vegades voreja el tòpic.El missatge més potent del film és que tots els personatges comenten actes moralment qüestionables. La gran diferència és que ella viu exposada constantment al judici públic, mentre que els errors d'ell romanen en l'anonimat. Ara bé, malgrat aquest punt de partida tan suggerent, costa empassar-se que una figura mediàtica busqui refugi, precisament, en algú que es troba als antípodes del seu món. Aquesta amistat nascuda de la solitud, una idea que el cinema ja ha explorat sovint, funciona a estones, però no sempre acaba de convèncer.La contenció i el pes de la quotidianitatÉs interessant com el protagonista masculí genera rebuig des del primer moment: un home dolorosament realista, més centrat en si mateix que en la seva pròpia família o en la seva filla. De fet, el moment on millor es percep la química entre els actors és en la seva primera trobada. En seqüències com aquesta és on el director, Javier Marco, es llueix, demostrant una gran intuïció visual a l'hora de col·locar la càmera per transmetre el missatge.La pel·lícula insisteix en espais i accions quotidianes i repetitives:El transport de tàpers i els àpats i els trajectes en cotxe.L'ambient tancat de la casa i el contrast amb el camp de golf.Aquesta tria reforça una asfixiant sensació de rutina. En aquest sentit, la fotografia compleix la seva funció amb escreix: no busca destacar ni deixar imatges memorables, sinó acompanyar els personatges sense interferir-hi.El ritme i la posada en escena reforcen aquesta contenció a través d'una sobrietat gairebé teatral. Si bé ajuda a centrar el focus en el conflicte humà, en certs moments també pot provocar un cert estancament narratiu.Si voleu reflexionar sobre l'impacte de les xarxes socials a través d'una història amb un punt d'originalitat, podeu veure A la cara als cinemes a partir del 29 de maig.

Soc l'Eduard de Vicente i estic aquí per presentar-vos la propera sessió dels Dijous d'Imprescindibles dels Cinemes Verdi.Aquests dies tenim en cartellera la comèdia d'intriga Asesinato en la tercera planta, del francès Rémy B. Sanson; una pel·lícula que ret un clar homenatge al cinema de Hitchcock en general i, molt especialment, a La finestra indiscreta.Per lligar-ho amb aquest llançament, aquesta setmana recuperem Hitchcock/Truffaut, un documental fantàstic que ens ajudarà a entendre per què el director britànic feia pura màgia a la pantalla. La base d'aquest treball són les cèlebres entrevistes que el cineasta François Truffaut li va fer l'any 1962, on es revelaven les complexes tècniques i els trucs que Hitchcock feia servir per mantenir l'espectador en tensió constant. Totes aquelles converses es van plasmar en un llibre mític, El cinema segons Hitchcock, que des d'aquí us recomano de tot cor.El documental inclou fragments d'aquelles trobades i testimonis de grans directors actuals com Martin Scorsese, David Fincher, Wes Anderson o Peter Bogdanovich, que expliquen com el "mag del suspens" va marcar les seves carreres. Truffaut, que aleshores ja era un director reconegut, va aconseguir canviar per sempre la percepció de Hitchcock, demostrant que darrere de l'entreteniment hi havia un autèntic geni del muntatge i del llenguatge cinematogràfic.La podrem veure aquest dijous, 4 de juny, a les 20:15 h a la Sala D del Verdi Park. A més, el preu és súper assequible: només 4,90 € (i 3,90 € per als Amics del Verdi). Com de costum, la sessió inclourà presentació, col·loqui i, per acabar, una copeta de vi cortesia de VinsInfinits.cat.

En Ricard Valentí, president de l'Associació de Joves Gitanos de Gràcia, ens convida el pròxim dilluns 8 de juny, a les 12:30 h, a la plaça del Poble Gitano, a l'acte de col·locació d'una llamborda Stolpersteine (llamborda de la memòria).L'homenatge recordarà Maronna Fidi, una dona gitana nascuda a Barcelona el 1918 que, després d'emigrar, va ser deportada a un camp de concentració a França, on va morir víctima del nazisme. Aquesta iniciativa de memòria històrica, molt estesa a països com Alemanya, Polònia i Àustria, arriba a la ciutat de la mà del Projecte Stolpersteine Barcelona.L’acte de col·locació anirà a càrrec dels alumnes de l’INS Les Corts, que han estat treballant la biografia de la Maronna Fidi durant els darrers mesos.Serà una trobada oberta a tota la ciutadania per acompanyar la comunitat en aquest emotiu acte de justícia i memòria.

Avui us vull recomanar una novel·la catalana molt entretinguda, tendra i divertida: Ens hem perdut, de Patrícia Martínez del Hoyo, publicada per La Campana.La història arrenca amb una trucada inesperada: el Marc, un amic del grup, ha desaparegut. Pel que sembla, ha fugit a la recerca d'una misteriosa noia. Aquesta desaparició farà saltar pels aires la rutina dels seus amics d'adolescència, aquells amb qui havia compartit pis i vida, però amb qui, com passa sovint, s'havia anat distanciant amb els anys.A partir d'aquí, la novel·la es converteix en una mena de road trip tan delirant com quotidià cap al Berguedà on hi trobarem una exparella del passat, una veïna immersa en una crisi postpart, una nòvia deu anys més jove, una cabra i tot un grup de personatges buscant algú que potser no vol ser trobat, o que potser es busquen a si mateixos.Perquè si una cosa fa molt bé aquesta novel·la és retratar la sensació estranya d'adonar-te que ja ets adult, però no acabar-t'ho de creure del tot. Allò de pensar: Espera, quan ens hem fet grans? Quan ha passat, això? Els protagonistes sempre havien imaginat que algun dia es retrobarien quan fossin adults; el problema és que aquest dia ha arribat i gairebé ni se n'havien adonat. I crec que aquí rau gran part de l'encant del llibre. Patrícia Martínez del Hoyo parla d'amistat, amor, nostàlgia, renúncies i petites crisis vitals, però ho fa amb molt de sentit de l'humor i una mirada profundament humana.En definitiva, Ens hem perdut és una història sobre estar una mica perduts, però també sobre el consol de descobrir que, de vegades, perdre's junts uneix.Roser Herrera, La pila de llibres, Ràdio Gràcia.

Què és la bellesa? Qui decideix què és bell i què no ho és?Al llarg de la història, els ideals estètics han canviat constantment, però la necessitat humana d'assolir-los sembla no tenir fi. Des de l'art clàssic fins als filtres digitals contemporanis, el cos ha estat observat, jutjat, modificat i convertit en símbol social, polític i econòmic.El CCCB presenta El culte a la bellesa, una exposició que es podrà visitar del 21 de maig al 8 de novembre de 2026. La mostra proposa un recorregut fascinant i crític pels canons que han marcat diferents èpoques i cultures. El projecte, impulsat originalment per la Wellcome Collection de Londres, arriba ara a Barcelona amb una adaptació local a càrrec de Blanca Arias i Júlia Llull.Un diàleg entre l'art, la ciència i la societatA través de més de 400 peces, l'exposició connecta art, història, ciència, moda, medicina i cultura visual per plantejar-nos una pregunta incòmoda: fins a quin punt la nostra mirada sobre el propi cos és realment lliure?Des de l'antiguitat, la filosofia ha intentat definir la bellesa perfecta, l'art ha buscat capturar-la, la ciència ha desenvolupat tècniques per conservar-la i el mercat, avui més que mai, ens empeny a perseguir un ideal inassolible. El culte a la bellesa posa el focus en aquestes tensions. L'exposició analitza com la moral, la religió, la política o la medicina han condicionat la percepció de l'anatomia humana, demostrant que l'estètica ha estat sovint una eina de control social.El recorregut inclou obres històriques i contemporànies de creadors i creadores com:William HogarthAngélica DassLaura AguilarColitaEsther FerrerRegina José GalindoAquests i molts altres noms qüestionen els límits entre identitat, cos i representació. Les instal·lacions, fotografies, documents i objectes dialoguen entre si per mostrar-nos que la bellesa mai no és neutra, sinó que està travessada pel gènere, l'edat, l'origen, la salut o la classe social.En definitiva, la gran pregunta que batega al llarg de tota la mostra és: Podem imaginar una bellesa més diversa, lliure i menys normativa? 

El Teatre Lliure acull fins al pròxim 21 de juny l'espectacle Contra Antígona, una proposta dirigida per Andrea Jiménez que transforma un dels grans clàssics de la tragèdia grega en una experiència col·lectiva i profundament contemporània.Partint del mite original de Sòfocles, Jiménez no busca destruir el personatge heroic, sinó qüestionar la fascinació pels relats individuals en una època actual marcada per la polarització, els discursos absoluts i la dificultat de dialogar.Per a la directora, el conflicte original de l'obra és, sobretot, una conversa que fracassa; una tensió entre posicions oposades que acaba esclatant amb violència i mort. Davant d'aquesta premissa, el muntatge llança dues preguntes incòmodes a l'espectador: encara és possible conversar? Encara podem construir consensos?La resposta de l'espectacle és radicalment teatral i requereix la implicació directa dels assistents. A cada funció, 14 persones del públic són convidades a convertir-se en el cor grec de la tragèdia. De fet, sense aquest cor ciutadà, l'obra no pot començar. Es tracta d'un gest que va molt més enllà de la simple participació escènica, ja que busca recordar que el teatre és un acte fràgil, viu i comunitari.El muntatge, que compta amb una dramatúrgia creada conjuntament amb Victòria Szpunberg, està encapçalat per un repartiment que inclou Jan D. Casablanques, Clara de Ramon, Arantxa López Medina, Mònica Molins o Xavi Sáez, entre d'altres. L'escenografia de Judit Colomer presenta una enorme ruïna sobre l'escenari; una destrucció real, lluny de romanticismes, que evoca tant les guerres actuals com el desgast de les democràcies contemporànies.Amb aquesta obra, Andrea Jiménez fa una declaració artística i debuta a la Sala Fabià Puigserver assumint el risc de portar el seu llenguatge experimental i participatiu a un gran escenari.Contra Antígona es pot veure al Teatre Lliure fins al 21 de juny.

Avui us vull recomanar un llibre que, mentre el llegia, em feia venir ganes d'abraçar el seu autor. Es diu Rosa, és d'Alfonso Casas, està publicat per Random Comics, i és una d'aquelles novel·les que t'arriben ben endins.A partir d'una certa edat, gairebé tots hem perdut algun ésser estimat. Jo, el meu marit; ara farà sis anys que va morir i llegint aquestes pàgines, he pensat molt en ell. Rosa neix de la mort de la mare de l'Alfonso Casas, després d'un càncer terminal de pàncrees, però tot i que podria semblar un llibre sobre la malaltia o la mort, jo diria que és, sobretot, un llibre sobre l'absència. Sobre què fem amb el buit que queda quan algú que estimem ja no hi és.L'Alfonso no intenta evitar el dolor ni disfressar-lo, sinó tot el contrari. El protagonista, que és ell mateix, s'adona que l'única manera de continuar caminant és sentir tota aquella tristesa, travessar-la i donar-li un lloc; entendre que no es tracta d'oblidar, sinó d'aprendre a conviure amb el buit. Sempre trobaràs a faltar aquella persona, sí, però arriba un moment en què el record fa menys mal.Hi ha una idea que m'ha emocionat especialment: la mort no és només un final, també pot ser una manera nova de recordar. Perquè un dels grans malentesos del dol és pensar que, si el superes o aprens a viure millor, estàs traint aquella persona, com si ja no t'importés. I no és així. Es tracta justament del contrari: de trobar una manera de continuar estimant-la sense que el record et trenqui cada dia.Rosa és un llibre trist, sí, però també és tendre, lluminós i profundament humà i, al final, et deixa una lliçó preciosa: recordar també és una forma d'estimar.Roser Herrera, Pila de llibres, Ràdio Gràcia.

Aquest dijous, els Dijous Imprescindibles dels Cinemes Verdi celebren el 70è aniversari de Centaures del desert (The Searchers, 1956), una de les grans obres mestres del western dirigida per John Ford i protagonitzada per John Wayne.La pel·lícula segueix un veterà de guerra que torna a Texas i s’uneix a una expedició per trobar la seva neboda, segrestada pels comanxes. Amb els paisatges icònics de Monument Valley i una fotografia espectacular en Technicolor, el film s’ha convertit en un dels títols més influents de la història del cinema. Al costat de Wayne, el repartiment inclou noms destacats com Natalie Wood, Vera Miles, Jeffrey Hunter i Ward Bond.Considerada una peça clau del cinema nord-americà, Centaures del desert continua fascinant per la seva força visual, la complexitat dels personatges i la mirada única de Ford sobre el mite de l’Oest.La podrem veure dijous 28 a les 20.30 h, a la sala 1 dels Cinemes Verdi. Les entrades costen només 4,90 € i 3,90 € per als Amics del Verdi. I, com sempre, la projecció anirà acompanyada d’una presentació i col·loqui posterior amb el periodista Pere Vall.

Avui us portem Un Aladí i dues llànties, de l’escriptora anglesa Jeanette Winterson, en les seves dues edicions en català i castellà, publicades respectivament per Edicions del Periscopi, en traducció de Joana Castells Savall, i per Lumen, en traducció de Laura Martín de Dios.Es tracta d'una obra que parteix de Les mil i una nits per establir un diàleg amb la narrativa occidental i, en concret, amb aquesta tradició en què la figura de l’heroi que emprèn una missió ha funcionat durant segles com a estructura fonamental del relat.A partir d’aquest punt de partida, Winterson reflexiona sobre la manera com les històries que ens expliquem configuren la nostra experiència del món i de nosaltres mateixos, alhora que planteja la possibilitat de transformar aquestes narratives que sovint donem per fixes, per tal de pensar fins a quin punt podem reescriure el relat de la pròpia vida. Un plantejament que es veu travessat per una defensa constant del poder de la imaginació, a la qual dedica afirmacions tan precises com la idea que és l’únic mitjà que tenim per veure més enllà de l’urgència del present, que sempre tendeix a tornar a explicar la història i que, en última instància, és també el motor del canvi.En aquesta línia, la novel·la s’inscriu en el mateix univers temàtic d’una de les obres més conegudes de l’autora, Per què ser feliç quan podria ser normal?, un llibre de memòries en què Winterson relata la seva infància i joventut marcades per l’adopció en una família profundament religiosa i per la relació amb una mare adoptiva estricta, experiència que, lluny de conduir-la a la resignació, es converteix en matèria literària i en eina de supervivència a través de la lectura i l’escriptura.D’aquesta manera, l’obra articula una mateixa idea que travessa tant l’experiència individual com la dimensió col·lectiva, segons la qual l’amor per la literatura, la capacitat de treballar interiorment el propi passat i la possibilitat d’imaginar altres relats possibles esdevenen formes de transformació que fan de la ficció no només un espai estètic, sinó també una eina per pensar i modificar la realitat.

Pròxima parada de les píndoles de lacarinyetacuina: Restaurant Denassus.Al Poble-sec, hi ha un carrer de vianants que amaga petits tresors: el carrer Blai. I entre tots ells, un gran descobriment: Denassus.Petit, apretadet, però amb molt de joc. D’aquells llocs amb una terrasseta que et fa pensar: “M’hi quedo.” Entres… i pam, ja t’han enganxat.Somriures, bon rotllo i una acollida que et fa sentir com si tornessis a casa. Aquí treballen amb producte del bo, del bo de veritat. I s’hi menja de nassos, però de nassos, nassos.Parlem amb en Jordi, que ens explica l’origen del nom:“De nassos” és una expressió molt típica catalana. Quan alguna cosa surt molt bé, diem que ha sortit de nassos, i per això vam voler crear aquest nom. A més, al principi els propietaris eren dos sommeliers… així que tot quadrava.I el plat estrella?“Tenim un clàssic: la croqueta de pato pekin. És un dels únics plats que s’han mantingut des del principi, juntament amb el calamar a la motxeta i la botifarra. Ja fa set anys que els tenim a carta.”Un lloc amb ànima, bon menjar i d’aquells que, quan marxes, ja tens ganes de tornar. 

Hola, soc la Dra. Anna Sansalvador, de la Unitat del Son de la Clínica del Remei i ara que s’apropa l’estiu i ja comencem a notar l’augment de les temperatures, volem aprofitar per parlar de com aquest canvi i la calor poden afectar el nostre descans.Per què dormim pitjor quan fa calor i què podem fer per descansar millor?Sabem que el nostre cos necessita baixar lleugerament la temperatura per poder iniciar i mantenir el son. Aproximadament una o dues hores abans d’adormir-nos, el cos comença a perdre calor de manera natural. La temperatura corporal central disminueix entre mig i un grau durant la nit, i també baixa lleugerament la temperatura cerebral. Aquest descens ajuda el cervell a entrar en un estat de descans i facilita, a més, la producció de melatonina, l’hormona que regula el son.Quan fa massa calor, però, el cos no pot eliminar prou temperatura i el cervell es manté més actiu. Això fa que tinguem més dificultats per conciliar el son, que ens despertem més sovint, que suem durant la nit i que el descans sigui menys profund i reparador.Què podem fer per dormir millor a l’estiu?En primer lloc, és important mantenir l’habitació fresca durant el dia: abaixar les persianes, ventilar a primera hora del matí i al vespre, i evitar fonts de calor innecessàries. També és recomanable utilitzar roba de llit lleugera i dormir amb pijames de cotó, lli o altres teixits transpirables.Una altra mesura útil és fer una dutxa tèbia abans d’anar a dormir, ja que ajuda el cos a refrescar-se gradualment i a alliberar calor.També cal evitar sopars molt abundants o el consum d’alcohol, perquè poden augmentar la sensació de calor corporal i dificultar el descans.Una pregunta molt freqüent és si és bo dormir amb l’aire condicionat encès tota la nit.La resposta és que depèn. Sabem que el cos descansa millor en ambients relativament frescos, i es recomana una temperatura ideal d’entre 19 i 20 graus per dormir. L’aire condicionat pot ser molt útil quan la temperatura ambiental és elevada, però convé evitar posar-lo massa fred o que l’aire ens toqui directament, ja que això pot provocar molèsties com sequedat, irritació de gola, tensió muscular o fins i tot refredats.L’ideal és mantenir-lo al voltant dels 24 graus, de manera que ajudi a reduir la calor sense generar altres incomoditats.Finalment, és important recordar que la hidratació és fonamental. L’aigua ajuda el cos a regular la temperatura, i quan estem deshidratats, l’organisme té més dificultats per refrescar-se. Això pot fer que el cervell es mantingui més actiu i en alerta, provocant més despertars nocturns, sensació de calor, mal de cap i un descans menys profund.Ara bé, és millor hidratar-se sobretot durant el dia i evitar beure massa líquid just abans d’anar a dormir, per no interrompre el son.En resum, dormir bé a l’estiu pot ser més difícil, però amb petits canvis en els nostres hàbits podem aconseguir un descans molt millor.

Aquest dijous, nova sessió dels Dijous Imprescindibles als Cinemes Verdi, amb Yojimbo (1961), dirigida per Akira Kurosawa, una de les grans obres del cinema japonès i tot un clàssic del cinema d’acció i samurais.El film segueix l’arribada d’un samurai solitari a un poble dominat per dues bandes rivals. Amb astúcia i sentit de l’humor, decidirà jugar a dues bandes per provocar la seva pròpia destrucció. Protagonitzada per Toshiro Mifune en un dels papers més icònics de la seva carrera, la pel·lícula combina acció, ironia i una posada en escena magistral que va influir profundament el western europeu i el cinema modern.La pel·lícula va tenir molt d’èxit: Mifune va guanyar el premi al millor actor a Venècia i el film va ser nominat a l’Oscar al millor vestuari. També va inspirar nombrosos remakes no oficials, com Per un pugno di dollari, Django i Last Man Standing.La podrem veure dijous 21 a les 20.30 h, a la sala C del Cinemes Verdi Park. Les entrades costen només 4,90 € i 3,90 € per als Amics del Verdi. I, com sempre, la projecció anirà acompanyada d’una presentació, col·loqui i una copa de vi gentilesa de vinsinfinits.cat. 

Teatro en Movimiento Callejerx som un col·lectiu multidisciplinari que treballa les arts de carrer des de les arts escèniques i les arts visuals.Creem peces pensades per a l’espai públic i també desenvolupem processos de formació i assessorament artístic. Som una companyia formada per dones, creada l’any 2017 a Xile i establerta a Catalunya des del 2020.Des d’aquí impulsem projectes arreu del territori català i en altres espais i contextos, participant en festivals, museus i iniciatives vinculades tant a les arts escèniques com a les arts comunitàries. La nostra mirada artística es construeix des de la perspectiva dels ecofeminismes.En aquesta ocasió us presentem Siluetas de agua, un espectacle itinerant que parla de la mercantilització de l’aigua, però també del seu vessant més simbòlic i místic, de la seva bellesa i de la seva força vital.És una proposta oberta a tots els públics, especialment pensada per gaudir en família: hi són benvingudes tant les persones adultes com les infàncies.Festa Verda 2026  Siluetas de agua a càrrec de Teatro en Movimiento CallejerxDissabte 16 de maig, a les 13.30 hParc de la Creueta del Coll, Barcelona

Avui us portem Hambre, Fam, de Knut Hamsun, un clàssic indiscutible de la literatura.Aprofitem que l’editorial Nòrdica n’ha publicat una edició preciosa amb una nova traducció al castellà de Kirsti Baggethun i AAsunción Lorenzo i amb un fantàstic pròleg de Kiko Amat, on es diu que Hamsun es va inventar una manera d’escriure que es consolidaria unes dècades més endavant.L’última traducció al català la va fer Empúries l’any 2008, però ara aquest llibre està descatalogat.La trama de Hambre no pot ser més senzilla. Un jove que viu a Oslo cap al 1890, que es dedica al periodisme i que vol ser escriptor, veu com els ingressos que rep per les seves peces són tan minsos que es veu abocat a la misèria més absoluta i, en definitiva, a la fam i la misèria.Aquesta precarietat brutal no afectarà la seva vocació ni els seus valors, on l’orgull i la dignitat s’alçaran amb una força sorprenent, duent-lo, per exemple, a donar almoina a altres persones necessitades quan el protagonista d’aquesta història, que no té nom, cobra alguna feina.La novel·la té una fluïdesa i una frescor que semblen impossibles per a una obra escrita fa 150 anys. Precisament aquesta modernitat de l’estil, la temàtica i la perspectiva l’han convertit en un clàssic incontestable.Hi ha molts recursos nous i trencadors en aquest llibre: des del tractament del temps narratiu, que va saltant del present al passat de forma constant, fins a la forta dimensió psicològica del narrador en primera persona. També hi trobem una mirada interior marcada per un cert patetisme, un humor autoirònic que sovint s’enfonsa en la pròpia precarietat, i una nuesa i austeritat en la descripció de les accions que van fer que grans figures del realisme brut com John Fante o Charles Bukowski el citessin com a referent.Hambre, de Knut Hamsun, és la recomanació d’aquesta setmana a Pila de Llibres.Dioni Porta, Llibreria Obaga.

El divendres 8 de maig, Gràcia participa va engegar la campanya d’Establiments solidaris amb l’entrega del distintiu al Mercat de l’Abaceria, que ha estat al costat de l’associació.El mercat fa donacions setmanals, disposa d’una parada on es poden aportar productes per al Rebost Solidari i també d’una parada de llibres solidaris.Montserrat Higueras, presidenta de Gràcia participa, explica: “El que demanem és que comerços, restaurants i bars de Gràcia s’adhereixin a Gràcia participa i, amb la seva col·laboració econòmica, ajudin que una veïna pugui proveir-se tant d’aliments com de formació des dels nostres espais”.“També té una part de sensibilització, perquè quan passegem per Gràcia veiem molta activitat d’oci, però el que volem és fer visible que hi ha veïns i veïnes que no hi poden participar”, afegeix un voluntari de l’associació.

La Primavera Verda torna aquest maig al Centre Cívic El Coll (La Bruguera), amb una proposta que posa al centre la comunitat, la sostenibilitat i la cura. Del 4 al 31 de maig, sota el lema “El refugi som nosaltres”, el barri s’omple d’activitats que conviden a reconnectar amb l’entorn, amb els altres i amb nosaltres mateixos.La programació combina ecologia, cultura i participació amb exposicions, tallers, activitats familiars i accions col·lectives. Entre els plats forts hi ha l’exposició Transformar la ferida, recuperar la matèria de l’artista Florencia Seed, una experiència sensorial al voltant dels biomaterials, així com el taller pràctic del 28 de maig per descobrir-ne el procés de creació.També hi torna el projecte d’intercanvi de roba Renova la teva roba, una iniciativa per fomentar un consum més conscient i sostenible. A més, hi haurà activitats a l’aire lliure com clubs de lectura, rutes pels entorns naturals del barri i una jornada de neteja forestal al Parc de la Creueta del Coll.El moment central arribarà amb la Festa Verda del 16 de maig, una jornada oberta i participativa amb més de vint entitats del barri, tallers ambientals, espectacles familiars i propostes artístiques per celebrar que el canvi també es construeix des de la proximitat i l’alegria.La Primavera Verda és molt més que un cicle d’activitats: és una invitació a repensar com vivim i a fer del barri un espai més habitable, conscient i connectat.

Pròxima parada a les píndoles de #lacarinyeta cuina: Petit Bar (Carrer del Judici, 7).Un espai petit, sí, però ple d’encant.Només travessar la porta, t’endinses en aquella atmosfera autèntica del bar de tota la vida, on el vermut és el rei… i les tapes, les seves millors aliades. Sardines fumades, seitons, gambes, tàrtar de tonyina, braves i molt més. Però si hi ha una cosa imprescindible —la veritable especialitat de la casa— són les seves anxoves del Cantàbric: mimades, netejades al moment i, pam!, directes al paladar. Una explosió de sabor i textura. Mare meva, quin espectacle.L’ambient és de barri, de parròquia fidel, d’aquells clients que sempre tornen. Però aquí sempre hi ha lloc per als nouvinguts: tothom hi és benvingut.Tot gira al voltant d’una barra viva i bulliciosa, on en Kancis i companyia us atendran amb un gran somriure i aquell tracte proper que et fa sentir com a casa. I les parets també expliquen històries: estan plenes de creacions del mateix Kancis, propietari del local i reconegut artista plàstic.Acosteu-vos fins a la Barceloneta… i deixeu-vos seduir, ni que sigui per una estona.

Hola, sóc Daniel Vila, oftalmòleg de l’Institut Català de Retina i especialista en retina des de fa 14 anys. Avui us parlaré de les injeccions intravítries.Es tracta d’un procediment que permet injectar la medicació directament dins la cavitat ocular. S’utilitza principalment per tractar dues lesions retinianes. La primera són les membranes neovasculars subretinianes, que consisteixen en vasos anòmals que creixen i s’estenen per sota de la retina. La segona és l’edema macular, que consisteix en l’acumulació de líquid a la part central de la retina.Les membranes neovasculars subretinianes apareixen en pacients que pateixen degeneració macular associada a l’edat, també coneguda com a DMAE, o bé en aquells pacients amb una miopia molt elevada, també anomenada miopia magna.L’edema macular, en canvi, apareix en pacients que presenten retinopatia diabètica, o que han patit una oclusió venosa retiniana, o bé en aquells que presenten una inflamació ocular, també coneguda com a uveïtis.Disposem de dos grups de fàrmacs per realitzar les injeccions intravítries. El primer grup, i el més àmpliament utilitzat, són els inhibidors del factor de creixement endotelial vascular, també coneguts com a anti-VEGF. El segon grup de fàrmacs són els corticoides.La injecció intravítria es realitza en una sala de la clínica habilitada per a aquest tipus de procediment, amb personal qualificat. Primer es procedeix a la desinfecció de la zona ocular amb povidona iodada (Betadine) i, posteriorment, es realitza la injecció a la zona inferior i externa de la part blanca de l’ull, coneguda com a esclera.És un procediment ràpid i molt ben tolerat pel pacient. El risc de complicacions és molt baix.A l’Institut Català de Retina disposem d’un departament de retina amb especialistes altament qualificats que duen a terme formació continuada. Addicionalment, comptem amb les proves diagnòstiques més avançades per detectar amb precisió totes les patologies retinianes, així com amb els tractaments més innovadors.Els resultats observats en els pacients tractats amb injeccions intravítries són molt bons. Aquest tractament ens permet controlar les lesions retinianes descrites anteriorment i preservar la visió i la qualitat de vida dels nostres pacients.Per acabar, si voleu, ens podeu trobar trucant al telèfon 93 254 79 22 o bé reservar cita a través de la nostra web: www.icrcat.cat.

Aquest dijous us convidem a una nova sessió dels Dijous Imprescindibles als Cinemes Verdi, amb Sin techo ni ley (1985), dirigida per Agnès Varda, una pel·lícula tan original com colpidora. La història comença amb la mort de la protagonista i, a partir d’aquí, anem descobrint la seva vida en 13 episodis rodats íntegrament en pla seqüència, un recurs que dona al film una força i una intensitat molt especials.La interpretació principal va ser reconeguda amb el César a millor actriu, i la pel·lícula també va obtenir tres premis al Festival de Venècia, entre ells el de millor film. La podrem veure dijous 10 a les 20.30 h, a la sala D del Verdi Park. Les entrades costen només 4,90 € i 3,90 € per als Amics del Verdi. I, com sempre, la projecció anirà acompanyada d’una presentació, col·loqui i una copa de vi gentilesa de vinsinfinits.cat.

Aquesta setmana el Dioni Porta ens presenta Imaginar la fi, d’Eudald Espluga, publicat per Raig Verd. Un assaig que posa sobre la taula una pregunta incòmoda: per què ens resulta més fàcil imaginar l’apocalipsi que no pas un sistema diferent del que tenim ara?A partir de crisis molt presents —la guerra, l’emergència climàtica, les catàstrofes naturals o la irrupció de la intel·ligència artificial—, Espluga reflexiona sobre com aquests relats de col·lapse han acabat generant cansament, por i una sensació d’impotència col·lectiva.Però el llibre no es queda aquí. Al contrari: defensa la necessitat de recuperar la imaginació política i de pensar noves maneres de viure i organitzar-nos. No tant imaginar un futur llunyà, sinó començar a construir alternatives des del present, des de la comunitat i el suport mutu.Amb un estil directe i ple de referències culturals, Imaginar la fi és una lectura estimulant que convida a mirar el futur amb menys resignació i més capacitat d’acció.

Aquest dissabte, 9 de maig, la Clínica del Remei surt al carrer per cuidar de la teva salut en totes les etapes de la vida, des de la infància fins a l’edat adulta.De 10.30 h a 13.30 h, els pediatres de la Clínica del Remei realitzaran revisions de salut gratuïtes als nens i nenes del Futbol Base del Club Esportiu Europa, amb l’objectiu de fomentar una pràctica esportiva segura i saludable.Paral·lelament, de 10.00 h a 14.00 h, us esperem al mercat de la Vessaria amb la campanya “Avança’t al mercat”, que inclourà control de la tensió arterial, mesura de la glucosa en sang i consells personalitzats de la doctora Iris Rodríguez, cap de Cardiologia de la Clínica del Remei.

Lacarinyetacuina ens porta al Restaurant Uchu, un espai on la cuina i la cocteleria Nikkei esdevenen protagonistes.Una combinació d’imperis culinaris, el Japó i el Perú, que es fusionen en un viatge gastronòmic espectacular. Tradició reinterpretada que es deixa portar per la innovació.L’Alexis ens explica que “Uchu significa ají en quítxua, un ingredient essencial de la cuina peruana present a tota la carta, i que en japonès vol dir univers, en una explicació molt amplia".