El flautista de Melis, de Neus Solàles. Relat inclós al llibre dels 25 anys del Restaurant Molí de Foc

Aquest relat comença així: Mai havia vist tantes abelles juntes. I mai havia vist tants animals en llibertat, campant lliurement. Totes les abelles voleiaven en un radi aproximat de dos-cents metres al voltant d'aquell camió estimbat a la giravoga. Potser ja eren dos-cents cinquanta, i no tardarien gaire a ser tres-cents. I açò era una greu constatació, perquè el taxista es trobava a poc més d'aquesta distància. Feia fressa veure com aquell eixam esvalotat sortia disparat cap a no se sabia ben bé on, en una mena de núvol amorf que anava dibuixant vinyetes menys o més allargassades cada segon que passava. I els núvols s'estireganyaven per dalt i per baix a mesura que els primers insectes s'allunyaven. Molts d'ells es devien saltar les normes bàsiques de formació de batalló, alterats pel regiró d'una batzegada brusca com aquella. Semblaven del tot desproveïdes de qualsevol protocol intern que les fes actuar amb coreografies estudiades, tot i que el mateix costum dels moviments compartits encara dissimulava una mica aquell caos. Certament, si tenien protocol, la trompada d'aquell camió els l'havia fet oblidar. Anaven completament desbocades, i si cap d'elles tenia prou serenitat i coratge com per fer un bon crit i posar un poc d'ordre, el futur d'aquella bresca estava escampat pels marges i els camps del voltant. Per a qui també perillava el futur era per al taxista que havia albirat l'accident des de la distància, que havia vist aproximar les abelles a gran velocitat i que ara pujava a correcuita la finestreta del taxi per evitar que li entressin a dins. Es comptaven a milers. Quan ja tenia un dels principals núvols al damunt, encara hi havia animals que sortien del camió bolcat a la Carretera General, en direcció a Ciutadella. Per moments fins i tot li va semblar que s'enfosquia el dia, i era conseqüència de la gran clapa animal que cobria la seva visió del cel. Feia tot just dos o tres minuts que havia sortit de Maó, i poc es podia pensar que seria espectador de primera fila d'aquell espectacle.