El rodatge d'"El padrí"

Capítol 1039. El 15 de març de 1972, en una ciutat de Nova York coberta per una nevada intensa, s'estrenava una pel·lícula que faria història, la més taquillera del seu temps, en plena consolidació del Nou Hollywood. Era un relat criminal, fosc i violent, que prenia elements de la tragèdia grega i els drames shakespearians per posar de manifest la corrupció de la institució familiar. Aquesta adaptació d'una novel·la de Mario Puzo, dirigida per Francis Ford Coppola, es titulava "El padrí", i abans d'arribar a la pantalla havia hagut de superar tota mena de dificultats, algunes d'elles dignes de fer-ne una altra pel·lícula. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Josep Maria Bunyol, guionista de l'"En guàrdia", director i presentador del programa de cinema d'iCat, "Memento", professor a la UAB i autor del llibre "Per un grapat d'històries. Moments mítics del cinema", editat per Ara Llibres.