Enfarinats

Els enfarinats Que Alcoi es la Ciutat del Nadal ja hosabem tots. Títol este que se l’ha guanyat a pols sobre tot per la implicación que tota la ciutat mostra any rere any a conservar unes tradicions d’allò més boniques. La Ciutat del Nadal ha aconseguit fer realitat un dels meus grans anhels. Matar el Pare Noel, que s’havia infiltrat sense que ningú l’haguera convidat i que havia tingut alguns anys de massa protagonisme. Ara, quan mires els balcons ja no en queda cap. A la Ciutat del Nadal només li haguera faltat tindre uns enfarinats. M’agrada esta festa i el que simbolitza. Es propia d’Ibi i és una tradición que té ja més de 200 anys. Personatges estrafolaris que emboiren tota la ciutat de farina, de cohets i de molt bon humor. Per un dia, llástima que només siga per un dia, els civils prenen el poder i derroquen l’autoritat establida posant normes igual d’estrafalaries que els vestits que porten els enfarinats. I dic jo. ¿No creeu que seria millor que tots els dies de l’any es celebraren enfarinats i que tots els dies de l’any el poder civil enderrocara el poder establert? No creeu que ens anirira millor si les decisions de convivència les prengueren els veïns de cada poble? Fem el possible per trasladar esta festa a la resta de pobles y a la resta de dies de l’any. Per qué, ¿qui té més sentit comú? ¿El poder dels veïns o el poder establert? Mireu l’actualitat política d’enguany i em contesteu, ¿val?