Es disparen els diagnòstics d'infants a les aules: per què passa i per on van les solucions?

Les dades canten: en només cinc anys s'ha duplicat el nombre d'alumnes amb autisme i trastorns d'aprenentatge, segons el Departament de Salut. Una tercera part de l'alumnat té necessitats educatives especials, per retard greu d'aprenentatge, dislèxia, discalcúlia o trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat. La neurodiversitat desborda l'escola inclusiva i els docents han posat el crit al cel, sobrepassats i impotents pel gran nombre de casos. Quina és la situació? Per què passa? Es diagnostica massa o encara hi ha molts infants per diagnosticar, amb més números per al fracàs escolar? I per on van les solucions? En parlem a "L'ofici d'educar" amb el Dr. Miquel Casas, catedràtic de Psiquiatria honorari de la Universitat Autònoma de Barcelona i director del Programa SJD MIND Escoles de la Fundació de Recerca de Sant Joan de Déu; Agnès Brossa, psicòloga especialitzada en infància i adolescència i autora d'"Em dic Joan i crec que soc dolent", i Sylvie Pérez, psicòloga i psicopedagoga d'un EAP i professora de la UOC. També comptem amb els testimonis de la psicòloga Sílvia Palau, el psicopedagog Efrèn Carbonell, les educadores Miriam Oliva i Olga del Amo, els mestres Francesc Martín i Elisabet Gil i les professores Montse Varas i Cristina Abelló. Acabarem amb "Com educo", amb la psicòloga Lara Terradas.