L'ofici d'educar

Segons el Centre d'Estudis d'Opinió i l'Oficina del Parlament Europeu a Barcelona, 9 de cada 10 enquestats creuen que s'hauria de prohibir l'ús de les xarxes socials als menors de 16 anys. Austràlia va ser pionera a l'hora d'implementar la prohibició de les xarxes socials fins als 16 anys, i el govern espanyol ha anunciat que prendrà la mateixa mesura, animat pels experts i el moviment Adolescència Lliure de Mòbils. Els mòbils han quedat fora dels centres educatius, però a les cases les pantalles continuen sent una batalla campal: mòbil sí o mòbil no, quanta estona i a quina edat? A "L'ofici d'educar" estrenem el dilema: s'han de prohibir els mòbils fins als 16 anys? Prohibir allibera d'un grapat de maldecaps o bé quan hi tinguin accés als 16 se sentiran desemparats? En parlem amb el Dr. Francisco Villar, psicòleg infantil i juvenil del Servei de Psiquiatria i Psicologia de l'Hospital Sant Joan de Déu, de Barcelona, i autor de "Com les pantalles devoren els nostres fills" i "Sense pantalles sento i penso millor"; el psicòleg Jaume Funes, autor de "No sense el meu mòbil" i "El humanismo en tiempos digitales"; Aarón Fernández del Olmo, neuropsicòleg i autor de "El cerebro hackeado"; el psicòleg clínic José Ramón Ubieto, autor de "Soledades digitales", i Rafa Guerrero, doctor en Educació i psicoterapeuta, autor de "Adictos a las pantallas". També recollim el testimoni de la Berta. Acabarem amb Com educo, amb la psicòloga Lara Terradas.

A la pel·lícula "Sorda", d'Eva Libertad i Nuria Muñoz, els dos protagonistes, l'Ángela (sorda) i l'Héctor (oient), quan es coneixen i s'enamoren, són un: sembla que la força de l'amor podrà amb tot i que no hi ha diferències entre ells. Però quan neix la seva filla, l'Ona, esclaten les discussions i els retrets, les discrepàncies es radicalitzen i cadascú estira cap al seu món. Com transforma la parella l'arribada dels fills? Quina és la millor manera d'afrontar les diferències i les disputes conjugals? I què fa que una parella amb fills se separi o que lluiti tossudament per preservar la relació? A "L'ofici d'educar" us donem eines per superar les llevantades de la parella amb fills i mantenir la connexió, amb Cristina Salvia, psicòloga i terapeuta de parella de Matriusques; Sílvia Palou, psicòloga experta en teràpia familiar i sistèmica de 3Sentits; Lluís Rodríguez, psicòleg i terapeuta de parella, autor del llibre "Cuatro estilos de apego", i el psicòleg Joan Garriga, autor d'"El buen amor en la pareja". I acabarem amb Jaume Centelles i els "Llibres per somiar".

El 55% dels alumnes que estudien formació professional a Catalunya troben feina en poc temps, i la xifra puja fins al 67% si han fet l'FP dual, implantada en grau mitjà i superior i que inclou teoria i pràctica a les empreses. Cada any creix la demanda d'aquests estudis, i aquest curs hi ha més de 150.000 joves estudiant en algun dels més de 150 cicles formatius de diferents graus. Persisteix l'estigma que l'FP són estudis de segona i amb biaixos de gènere marcats? Quines especialitats triomfem més? Quin és el perfil de l'alumnat? I quin pes tenen les pràctiques i els centres privats? A "L'ofici d'educar", obrim la "Sala de professors" d'FP per conèixer la realitat, oportunitats i dificultats dels estudis de formació professional a Catalunya. Amb Anna Alegre, professora de formació i orientació laboral a l'Institut Cal·lípolis de Tarragona; Núria Mainar, professora del cicle d'educació infantil a l'Institut Pla Marcell, de Cardedeu; Enric Mieza, professor d'informàtica a l'Institut Esteve Terradas de Cornellà de Llobregat; Jordi Mora, professor d'arts gràfiques de l'Institut Antoni Algueró de Sant Just Desvern, i Judit Marcé i Pau Carbonell, coordinadors de nivell de l'Institut de Vic. Finalment, acabarem amb "Com educo", amb la psicòloga Lara Terradas.

Només un terç de la població parla català de forma habitual i, als patis, els joves l'utilitzen cada vegada menys, segons les últimes enquestes d'usos lingüístics. Gairebé un 98% dels nascuts a Catalunya sap parlar català, però cau a la meitat el percentatge en el cas de les persones nascudes a l'estranger, que són una de cada quatre i el col·lectiu que menys coneix i parla la llengua. Per revertir la situació, neix el 2022 el projecte Vincles, d'Òmnium, que amb l'ajuda de les AFAs, facilita l'aprenentatge del català i de la cultura a partir del vincle emocional entre mares i facilita la cohesió social de l'escola. Coincidint amb la Setmana de la Llengua, a "L'ofici d'educar" coneixem el projecte Vincles amb Laia Vidal, periodista, mare i voluntària del projecte a l'escola Germans Corbella, de Cardedeu; Montserrat Ricart, mestra i voluntària a l'Escola Parc del Guinardó, de Barcelona, i Olga Gaminya, russa, mare d'una filla i aprenent de català a la mateixa escola; Susanna Prat, mare i voluntària de Vincles de l'AFA Escola Tomàs Raguer, de Ripoll, i Karima Azzouzi, del Marroc, mare de tres fills, que aprèn català a la mateixa escola; Gabriela Ríos, mexicana, mare i aprenent de català amb Vincles a l'Escola Univers de Gràcia, a Barcelona; Marina Gay, d'Òmnium, i Noemí Sánchez, directora de l'Escola Rosa Sensat, del Masnou. També sentirem els testimonis de nous parlants: l'Aahde; la Snezhana; la Meis, la Ouafae, l'Ehralia i l'Aleksandr. I acabarem amb els "Llibres per somiar" de Jaume Centelles.

Avis i nets tenen un vincle summament especial, i malgrat això un 95% de les consultes familiars estan relacionades amb les desavinences entre avis i pares a l'hora de criar, assegura la psicòloga de criança respectuosa Elisenda Pascual. La realitat és incontestable: 7 de cada 10 mares o pares recorren els avis per conciliar, sovint perquè no hi ha més remei. Un 35% dels més grans de 65 anys a Espanya cuiden els seus nets diversos dies a la setmana, una mitjana de 16 hores setmanals; són 12 punts superiors a la mitjana de la Unió Europea. A "L'ofici d'educar" parlem de com afavorir un vincle sa entre avis i nets i gestionar les diferències entre pares i avis en la criança, amb "L'escola de pares", d'Elisenda Pascual, autora d'"Amor de piel adentro", "Criar i jugar", "Maternitat invisible" i "L'ombra de la Clara", i psicòloga de la sèrie "Això no és Suècia". Sentirem Efrèn Carbonell, David Vilalta, Agnès Vallvé i Coral Regí, de la tertúlia de savis mestres; la Rita, l'Asier, el Noé i la Laura de la tertúlia de Joves PRO; i els testimonis de l'avi Alfons Capmany, l'àvia Rosa Alsina i els nets i netes Ginesta, Erol, Vinyet i Roc. Sentirem si al Sergi Vives l'ajuden els avis amb les bessones, i acabarem amb "Com educo", amb la psicòloga Lara Terradas.

Segons el sector editorial, són molts els joves que descobreixen llibres a través de TikTok o Instagram, i hi ha llibres que es viralitzen a xarxes i es converteixen en èxits de vendes. Les xarxes són una nova finestra a la divulgació i han irromput amb força booktubers, bookstagramers, booktokers i pòdcasts dedicats específicament a la literatura infantil i juvenil. A "L'ofici d'educar", cinc mediadores reflexionen sobre el potencial i també els riscos dels algoritmes i les xarxes per divulgar literatura infantil i juvenil: Marina Llompart, cocreadora del pòdcast "Tàndem" i editora d'infantils a La Galera, que condueix clubs de lectura juvenils; Paula Jarrin, historiadora, llibretera d'Al·lots, mediadora de lectura i coautora del pòdcast "Poc cas"; Mixa, Anna Pardos i Ripoll, booktuber i bloguera, presidenta de l'Associació de Joves Lectors Catalans; Jaume Centelles, mestre, creador de la pàgina "Invitació a la lectura" i autor dels llibres "El abrazo de la lectura" i "La biblioteca, el cor de l'escola", i Marta Cava, bibliotecària a la Xarxa de Biblioteques de la Diputació, que ha treballat en biblioteques escolars i fa clubs de lectura.

Tenir cura dels fills implica arrossegar un sac de culpes i pors: de no fer-ho prou bé, d'equivocar-nos, de no tenir prou temps, energia o paciència o de perdre els estreps amb els fills o filles. Ens sentim culpables per ser massa tous per no frustrar-los o per ser massa durs i traumatitzar-los. En definitiva, culpables de ser pares i mares imperfectes en una societat que no ho posa gens fàcil per conciliar. Quines són les conseqüències de deixar-los fer perquè no se'ns mengi la culpa? I quines eines hi ha per afrontar la culpa, l'estrès i l'esgotament de la criança sense caure en la sobreprotecció dels fills i filles? En parlem a "L'ofici d'educar" amb Alejandro de Barbieri, psicòleg, director del Centre de Logoteràpia i Anàlisi Existencial i autor del llibre "Educar sin culpa" i "Lo que cura es el vínculo". Comprovarem si el Sergi Vives educa les bessones sense sentiment de culpa. Sentirem la consultora de criança Míriam Tirado, autora de "Criar junts". Acabarem amb el "Manual pràctic de les relacions escolars" amb la terapeuta gestalt Marta Butjosa i els "Llibres per somiar", amb el Jaume Centelles.

Quan ningú parlava de criança respectuosa, l'any 2000, van lligar-se la manta al cap per parlar-ne a la revista Viure en Família, entre farinetes i bolquers. Defensaven una mirada innovadora, alternativa, conscient i respectuosa que naturalitzava la criança, atenent a les necessitats de "mapaternar" i trencant amb el més asèptic i medicalitzat. D'això ja fa més de 25 anys, i ha acompanyat diverses generacions de pares i mares que han volgut criar d'una altra manera. Pionera a Catalunya i en català, la revista Viure en Família és un referent en la normalització de la criança respectuosa al nostre país. A "L'ofici d'educar" en parlem amb Miquel Àngel Alabart, psicopedagog, terapeuta gestalt i familiar sistèmic i director i editor de la revista Viure en Família; la seva filla Zoe Alabart, que col·labora a la revista, i Carla Ribas Mundi, mare de tres fills, doula i creadora de Planeta BaBetes i del pòdcast "Mares sense filtres", que també col·labora a la revista. I sentirem els mèrits de la revista Viure en Família segons la pediatra Gemma Baulies; la mestra Gisela Colell; la professora i terapeuta gestalt Marta Butjosa; les pedagogues Eva Bach i Heike Freire; la formadora en escoles del bosc Vicky Mateu; l'advocada Mon Tur; la dietista i psicòloga Judit Camps i Nus; les psicòlogues Sonia Kliass, Verónica Antón, Elisenda Pascual i Rosa Jové i el psicòleg Gus Bas, i el terapeuta Albert Pons. I acabarem amb "Com educo", amb la psicòloga Lara Terradas.

El 87% de les dones espanyoles han hagut de fer sacrificis a la seva vida laboral per ser mares, segons l'associació Yo No Renuncio. En ple segle XXI, la maternitat continua tenint un cost molt alt per a moltes dones, malgrat els avenços en drets i igualtat. Persisteix la creença d'associar el rol femení a la maternitat, i tampoc hi ajuden alguns models de criança intensiva, que exigeixen dedicació absoluta. Què falla perquè la maternitat segueixi penalitzant tant laboralment les dones? Com es pot avançar cap a la corresponsabilitat entre parelles, institucions i empreses? En parlem a "L'ofici d'educar" amb Bruna Álvarez, doctora en Antropologia del grup de recerca AFIN i professora de la UAB; Sara Moreno, sociòloga i professora agregada del Centre d'Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball de la UAB; Joana Badia, advocada laboralista del Col·lectiu Ronda, i Sandra Ezquerra, doctora en Sociologia i professora de la Universitat de Vic. I sentim històries reals de renúncies i sacrificis per ser mare, de la Pema, l'Ainhoa, la Paula, la Merche, la Mariona, la Mercè i les Maries. I acabarem amb els "Llibres per somiar", amb Jaume Centelles.

Les dades canten: en només cinc anys s'ha duplicat el nombre d'alumnes amb autisme i trastorns d'aprenentatge, segons el Departament de Salut. Una tercera part de l'alumnat té necessitats educatives especials, per retard greu d'aprenentatge, dislèxia, discalcúlia o trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat. La neurodiversitat desborda l'escola inclusiva i els docents han posat el crit al cel, sobrepassats i impotents pel gran nombre de casos. Quina és la situació? Per què passa? Es diagnostica massa o encara hi ha molts infants per diagnosticar, amb més números per al fracàs escolar? I per on van les solucions? En parlem a "L'ofici d'educar" amb el Dr. Miquel Casas, catedràtic de Psiquiatria honorari de la Universitat Autònoma de Barcelona i director del Programa SJD MIND Escoles de la Fundació de Recerca de Sant Joan de Déu; Agnès Brossa, psicòloga especialitzada en infància i adolescència i autora d'"Em dic Joan i crec que soc dolent", i Sylvie Pérez, psicòloga i psicopedagoga d'un EAP i professora de la UOC. També comptem amb els testimonis de la psicòloga Sílvia Palau, el psicopedagog Efrèn Carbonell, les educadores Miriam Oliva i Olga del Amo, els mestres Francesc Martín i Elisabet Gil i les professores Montse Varas i Cristina Abelló. Acabarem amb "Com educo", amb la psicòloga Lara Terradas.

Són la generació que ha crescut amb un mòbil a la mà, sovint sense tantes restriccions perquè se'n desconeixien, a diferència d'ara, les conseqüències, i que van entrar per la porta gran a les pantalles amb la pandèmia. Parlen sense embuts de les llums i les ombres de la IA i les xarxes, dels punts dèbils d'un sistema educatiu que falla en la formació a l'ESO i d'assignatures pendents com el bullying o la pornografia. Celebren el gest del cantant Bad Bunny a la Super Bowl i destaquen el valor de la filosofia per trobar qui són i la vida que volen, i estan disposats a fer el que sigui per la gent que estimen. A la tertúlia de joves PRO de "L'ofici d'educar" parlem amb Laura Díaz, que fa 2n de batxillerat a l'Institut Joan Puig i Ferrater de la Selva del Camp, i incorporem noves veus: Martí Quelart Corbella, estudiant de 4rt d'ESO a l'Institut Vilafranca 2, a Vilafranca del Penedès, i Nil Alberdi Alsinet i Èlia Rubio Català, tots dos de 1r de batxillerat a l'Institut Joan Puig i Ferreter de la Selva del Camp. També sentirem Rita Cuadrado Batlle, estudiant de 2n de batxillerat a l'Escola d'Art de Vic. Acabarem amb els "Llibres per somiar" amb en Jaume Centelles.

L'arquitecta Itziar González fa una preciosa analogia entre la casa, la nostra llar i el ventre matern. Diu així: "Som espai perquè la manera que tenim d'arribar al món és a través del cos d'una dona generosa, la mare, que ens fa espai i ens dona la possibilitat de ser i viure habitant aquest lloc nutritiu i acollidor del ventre matern. Però ho fa amb una condició, que l'abandonem al cap de nou mesos per ser lliures." El ventre matern és un espai, una casa perfecta, i tota la vida buscarem reproduir aquesta mateixa sensació de plenitud, assegura l'arquitecta. Com han de ser els espais per a la infància, com l'escola, l'aula i els parcs, als ulls de l'arquitecta? Com seria la ciutat ideal dels nostres infants? I com podem dissenyar junts la ciutat de tothom? En parlem a "L'ofici d'educar", amb Itziar González, veïna, urbanista, alertadora, decreixentista, activista i presidenta de l'Observatori Ciutadà contra la Corrupció. Va ser regidora del districte de Ciutat Vella de Barcelona del 2007 al 2010 i és també coautora dels llibres "La força per canviar les coses", amb Arcadi Oliveres, i "Revoltes", una conversa amb l'ambientòleg Iago Otero. Sentirem també la pedagoga Heike Freire i les ciutats somiades del Bru, la Vinyet, la Ginesta, l'Erol, el Tadeo, el Nil, el Roc, l'Ariadna, la Carlota, la Guida, l'Adrià, el Genís, la Joana i la Matilde. A més, acabarem amb "Com educo", amb la psicòloga Lara Terradas.

"La infància moderna viu segrestada, com en un arrest domiciliari, enclaustrada en autèntics búnquers, entre quatre parets, segurs però asfixiats; sobrecarregats de deures i extraescolars, amb vides sedentàries i amb cada vegada més pantalles, i per molts nens jugar a l'aire lliure s'ha convertit en una activitat prohibida". Així de contundent s'expressa Heike Freire, filòsofa, psicòloga, pedagoga i referent de la pedagogia verda, que ens presenta a "L'ofici d'educar" una versió actualitzada del seu mític llibre "Educar en verd". Premi Magisteri als Protagonistes de l'Educació (2020), Heike Freire fa 30 anys que assessora governs, universitats, escoles i empreses en projectes de renaturalització. Quins són els beneficis per als infants d'estimar i connectar amb la natura? Quin és el preu de viure entre quatre parets a casa i a l'escola? Com podem naturalitzar escoles, cases i ciutats? Sentirem experiències educatives a la natura: la Gemma, la Berta i l'Anna, de l'Escola de Bosc Collserola; la Jordina, de l'escola El bosquet de la Selva, i l'Eva, l'Anna i la Mel, de l'escola La Serra de Sant Pere de Ribes. Acabarem amb el "Manual pràctic de relacions escolars", amb la terapeuta gestalt Marta Butjosa i els "Llibres per somiar" amb el Jaume Centelles.

Vapejar està de moda entre els adolescents, i així ho constaten les dades: més de la meitat dels joves ha vapejat alguna vegada, i un 10,5% consumeixen vàpers de forma regular, 9 vegades més que la mitjana global i 4 punts més respecte al 2024. Atenció perquè l'edat mitjana d'inici del vapeig és de tan sols 12 anys, i s'hi enganxen ràpidament amb gustos tant atractius com de síndria o mango, que disfressen l'amargor del tabac i les conseqüències negatives del vapeig. Però, a més, és una porta d'entrada al tabac: els joves que vapegen tenen 3 vegades més probabilitats d'iniciar-se en el consum de tabac convencional, i d'aquí que l'OMS ja ho ha qualificat de preocupant. De les conseqüències de vapejar per als adolescents en parlem a "L'ofici d'educar" amb la Dra. Sílvia Mondon, psiquiatra especialitzada en addicions, de la Unitat de Conductes Addictives de l'Hospital Clínic de Barcelona i coordinadora de l'Hospital de Dia d'Addiccions; el Dr. Sergio Morchón, metge especialista en medicina preventiva i coordinador de la Unitat de Tabaquisme de l'Hospital de Bellvitge; Josep Maria Suelves, cap del Servei de Prevenció i Control del Tabaquisme i de les Lesions de l'Agència de Salut Pública de Catalunya; Laia Gasa, tècnica de promoció de la salut de l'entitat Promoció i Desenvolupament Social, i la Rita, l'Asier, la Laura i el Roger, de la tertúlia de joves PRO. Acabarem amb el "Com educo", amb la psicòloga Lara Terradas.

La neurociència reconeix que l'etapa dels 0 als 3 anys és clau per a les criatures, una etapa en què es desenvolupa el 80% del cervell. I tot i així és encara una de les etapes més invisibilitzades, menystingudes i maltractades, segons denuncien les educadores de 0 a 3, que s'han plantat per reivindicar millores a través d'una iniciativa legislativa popular (ILP). Per què és essencial l'educació de 0 a 3? Amb quines dificultats es troben en el seu dia a dia les educadores? I quines són les seves demandes més urgents? A "L'ofici d'educar", obrim la "Sala de 0 a 3" per conèixer el dia a dia de les educadores, que fan mans i mànigues per arribar a tot arreu, amb Sandra Ruiz Juvé, psicopedagoga, mestra d'educació infantil i directora de l'escola bressol municipal El Rial, a Sant Cebrià de Vallalta; Olga del Amo, mestra d'educació infantil i directora de l'escola bressol municipal La Casa dels Arbres, de l'Hospitalet de Llobregat; Míriam Oliva, pedagoga i directora de la llar d'infants Pit Roig, de Sant Pere de Vilamajor; Anna Vila, mestra i directora de la llar d'infants Ralet Ralet, de Santa Eugènia de Berga, i l'educadora infantil Aina Cabau Vallverdú, que treballa a les escoles bressol de Barcelona. Acabarem amb els "Llibres per somiar", del Jaume Centelles.

Les separacions de parelles amb fills són una realitat cada cop més quotidiana de moltes famílies i que porta associada molt d'estrès, dolor i molta preocupació per "fer-ho bé". Ens ho explica la psicòloga Elisenda Pascual, que defensa que un divorci no destrueix la família, sinó que la transforma i que, com a generació, tenim el repte d'aprendre a separar-nos. Com es pot fer una separació amb el mínim dolor possible? A "L'ofici d'educar", obrim l'escola de pares amb Elisenda Pascual, psicòloga de criança respectuosa; autora d'"Amor de piel adentro", "Criar i jugar", "Maternitat invisible" i "L'ombra de la Clara", i psicòloga de la sèrie "Això no és Suècia". També sentirem Chon Molina, doctora en Psicologia, experta en família i infància i coautora del llibre "Divorcio conflictivo y parentalidad", i els testimonis de la Neus i el Fran. A més, acabarem amb "Com educo", amb la psicòloga Lara Terradas.

Adolescents de quatre instituts ens confien els seus somnis nocturns i també de futur, dins el Programa de Recerca, Creació i Servei del Departament d'Educació. Sota el paraigua dels somnis, han fet recerca sobre els somnis nocturns i els neguits, poders i dificultats que hi apareixen i com ens ajuda recordar-los. També ens confessen els seus somnis de futur i el neguit de si la IA els deixarà sense feina o els tornarà tontos. Comparteixen que un dels seus malsons és que Trump ens porti a la guerra i ens donen el seu parer sobre la prohibició de les xarxes abans dels setze anys i la immigració. A "L'ofici d'educar", fem un programa de ràdio des del Centre de Recursos Pedagògics Específics de Suport a la Innovació i a la Recerca Educativa, a Barcelona, amb quatre instituts de Catalunya: Lioba Serra Rubio i Zinedine Ouariachi, de 3r d'ESO de l'Institut Serra de Miramar, a Valls; Victòria Serra, Joel Sánchez i Martí Domènech, de 4t d'ESO de l'Institut Cendrassos, de Figueres; Sara Agudo Perdices i Sara Tell Solà, de 4t d'ESO de l'Institut Brossa, de Barcelona, i de l'Institut Escola Mestre Andreu, de Sant Joan de les Abadesses (i a través de notes de veu), Ferran Mir, Amira Dahana, Judith Castillo, Manar el Mrabet, Flora Caparrós, Queralt Vila, Guillem Garcia, Nil Colomer i Oriol Basagaña.

Segons un informe de la Unesco, la professió docent viu una crisi sense precedents. Es calcula que el 2030 ja faltaran arreu del món més de 44 milions de mestres i professors. A Catalunya, els sindicats denuncien la falta de docents, sobretot en matemàtiques, llengua catalana i aules d'acollida. Com es pot potenciar la vocació i la formació de mestre? Què afavoreix el benestar emocional a l'aula? Cada vegada hi ha més infants diagnosticats a les aules: és viable, amb els recursos que tenim, aplicar el decret d'inclusió? A "L'ofici d'educar", fem tertúlia de savis mestres amb Coral Regí, professora i membre del grup d'experts per a la millora educativa i coautora de "Temps per a l'escola"; Agnès Vallvé, mestra i formadora d'educació emocional; Efrèn Carbonell, psicopedagog, referent de l'educació inclusiva a Catalunya, Medalla d'Honor de Barcelona i autor d'"Aprenent a veus"; David Vilalta, mestre, assessor d'escoles, creador del pòdcast "Quina educació volem?" i autor de "Poesia d'ensenyar. Testimoni d'un mestre enamorat de l'ofici", i la professora Susanna Soler Sabanés. I acabarem amb els "Llibres per somiar", amb Jaume Centelles.

Què ens han explicat de l'adolescència que tenim tanta por que els nostres fills arribin als 13, 14 o 15 anys? A llibre "Adolescencia, la edad de la potencia", Evânia Reichert, analista reichiana i terapeuta corporal, es pregunta: "Per què es tendeix a veure l'adolescència només com una etapa arriscada, temible i preocupant? Per què la potència, la intuïció futurista i la capacitat de canviar el món, pròpies de l'adolescència, no s'aprofiten i es valoren?" Evânia Reichert ens defineix com mai abans les etapes i el sentit de l'adolescència a la seva última obra: "L'adolescència és un procés de crisi en tota regla, imprescindible per formar-se una identitat i arribar a ser adults sans i funcionals, no per fer-nos la vida impossible als pares i mares." A "L'ofici d'educar" ens acompanya Evânia Reichert, autora també d'un clàssic de l'educació transformadora: '"Infancia, la edad sagrada". I sentirem també David Bueno, doctor en Biologia, autor d'"El cervell de l'adolescent" i fundador de la Càtedra de Neuroeducació de Barcelona. El pare primerenc de bessones Sergi Vives ens explica com va ser la seva adolescència, i com tem que serà la de les seves filles. I acabarem amb "Com educo" amb la psicòloga Lara Terradas.

Dos grans referents del món educatiu, Jaume Cela i Joan Domènech, parlen de l'essencialitat d'escoltar els alumnes al llibre "Educar és donar la paraula". "'Ningú és negat per als estudis' és una frase que hauria d'estar escrita als vestíbuls de tots els centres i inspirar els seus projectes educatius", llegim al llibre, que 60 anys després respon a una obra de referència de la pedagogia: la "Carta a una mestra. Alumnes de l'Escola de Barbiana". Per Cela i Domènech, "una sola persona rebutjada, colpejada per l'escola, ens hauria de fer aturar a tothom, perquè representa un fracàs de la institució". Tothom pot aprendre? Què s'ha de fer amb els alumnes rebotats? Com s'ha de donar la paraula als alumnes? I quina autocrítica han de fer docents i sistema educatiu? En parlem a "L'ofici d'educar" amb Jaume Cela i Ollé, mestre i director d'escola i autor d'una vuitantena de llibres de literatura infantil, juvenil i d'adults, com "Apunts d'un aprenent de mestres greument jubilat", i Joan Domènech Francesch, mestre i director d'escola i autor de diversos llibres com "Elogi de la Nova Escola Pública". I sentirem també Montserrat Ventura, mestra i directora de l'Escola Rivo Rubeo, de Rubí, i membre dels Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya i del Moviment de Mestres de Rubí. Acabarem amb els "Llibres per somiar", amb Jaume Centelles.

Quines músiques us posaven de petits els vostres pares? En poseu als vostres fills? Feu playlists conjuntes? Quines són les músiques que escolten els vostres adolescents? Llegim al llibre "Matar al papito: Por qué no te gusta el reguetón (y a tus hijos, sí)", d'Oriol Rosell: "Els teus fills t'han anomenat 'bro', i prefereixen el reggaeton en lloc de les playlists tan acurades que els has fet des que van començar a caminar. Com és possible que això passi? En què ens hem equivocat? El reggaeton ha provocat un xoc social i cultural entre generacions." Quina relació es crea entre pares i fills a través de la música? Què ha de portar una playlist intergeneracional? I per què triomfa el reggaeton entre els nostres fills? En parlem a "L'ofici d'educar" amb Oriol Rosell, crític i divulgador musical i professor d'Història de la Música; Emma Plana, psicòloga, musicoterapeuta i formadora especialitzada en creativitat, educació i altes capacitats; el periodista musical Blai Marsé, que presenta "L'altre barri", i el testimoni del Pol. I acabarem amb "Com educo", amb la psicòloga Lara Terradas.

Hi ha moltes famílies amb dificultats per posar límits als seus fills. Per què ens costa tant posar límits? Quins són els riscos que un infant creixi sense límits? És compatible la criança respectuosa amb el fet de posar límits? Per què un límit sense conseqüències no funciona? Com viuen els límits les criatures i els adolescents? I com se'ls pot ajudar a acceptar millor normes i rutines? Per parlar de límits, però també de conseqüències, obrim a "L'ofici d'educar" l'escola de pares, amb l'Elisenda Pascual, psicòloga de criança respectuosa, autora d'"Amor de piel adentro", "Criar i jugar", "Maternitat invisible" i "L'ombra de la Clara", i psicòloga de la sèrie "Això no és Suècia". Sentirem també la psicòloga Sonia Kliass, autora de "L'art de posar límits", i els testimonis de la Maia, el Jan i l'Aura. A més, acabarem amb els "Llibres per somiar" del Jaume Centelles.

Va escriure Paul Auster a "El conte de Nadal de l'Auggie Wren" que mentre hi hagi una persona que se la cregui, no hi ha cap història que no pugui ser veritat. Els llibres amb les seves històries desperten la imaginació, la creativitat, la curiositat i la conversa, i alimenten el vincle entre pares i fills; són sempre un bon regal. Però hi ha dates, com Sant Jordi o els Reis, en què són un imprescindible per als nens i nenes. Al programa us recomanem llibres durant tot l'any i ara que és Nadal us donem algunes idees perquè ompliu la carta de Reis de bona literatura. Són dotze les campanades, són dotze els grans de raïm i són dotze també les recomanacions de llibres de "L'ofici d'educar", seguint les recomanacions del Jaume Centelles, de l'Aura, de 6 anys, la Mariona, de 9 anys, la Maia i l'Aniol, que en tenen 11, i en Jan, de 14 anys. També s'hi afegeix tot l'equip del programa: la Núria Ventura, la Marta Sánchez, el José Luis Santiso, el Sergi Vives, el Jaume Centelles i l'Elisabet Pedrosa us desitgem un molt bon Nadal!

"La família pot ser el millor lloc on es pot desenvolupar un nen, però també pot ser el pitjor. És necessari entendre el nadó i el nen en la seva globalitat, i per això s'ha d'incloure el grup familiar que el cuida o el descuida", expliquen al llibre "Terapia familiar: una mirada psicoanalítica y sistémica", d'Anna Vilaregut i Carles Pérez, que defensen la família com a espai terapèutic. Quines emocions emmalalteixen la família i quines la sanen? Què ens diu "l'ovella negra de la família"? Com ens pot ajudar la teràpia familiar a abordar els conflictes familiars? En parlem a "L'ofici d'educar", amb Carles Pérez Testor, doctor en Medicina i Cirurgia, especialista en psiquiatria i psicoterapeuta de parella de la Fundació Vidal i Barraquer, investigador del Grup de Recerca de Parella i Família, i coautor, amb la doctora en Psicologia Anna Vilaregut, del llibre "La terapia familiar: una mirada psicoanalítica y sistémica"; Sílvia Palou, mestra i psicòloga experta en teràpia familiar sistèmica i creadora de 3Sentits, i Juan Luis Linares, doctor en Medicina, psicòleg, psiquiatre i terapeuta sistèmic. Acabarem amb "Com educo", amb la psicòloga Lara Terradas.

A Espanya, la incidència del càncer en la població adolescent és de 200 casos per milió d'adolescents a l'any. Es diagnostiquen uns 1.200 casos nous cada any. És tan sols un 1% del total, però és la segona causa de mortalitat en aquestes edats. Com a malaltia poc freqüent, s'investiga poc i se'ls tracta com els infants i els adults, i això comporta problemes. Quin és el sotrac per a un adolescent de tenir un càncer? Com els impacten les seqüeles del tractament i quines renúncies han de fer? Quin és el valor dels amics i de la família per tirar endavant? Com es trastoquen els estudis? I com s'imaginen el futur sense càncer? Amb motiu de La Marató en parlem a "L'ofici d'educar" des de la vuitena planta de l'Hospital Sant Joan de Déu, de Barcelona. Ens acompanyen amb les seves famílies Regina Carballo Pahissa, de 17 anys, amb un limfoma de Hodgkin; Gonzalo Caballero Cotillas, de 17 anys, amb un limfoma; Kilian Muñoz Prieto, de 15 anys, que té leucèmia, i Marcel Pujadas Ibáñez, de 14 anys, que va tenir un limfoma.

Els mestres senten que sostenen la complexitat el sistema educatiu, però a quin preu? "Pinten bastos per a la docència!", exclama una mestra. "Els han venut un sistema educatiu inclusiu difícil de fer realitat amb els recursos actuals", lamenta un altre mestre. Se senten sobrepassats amb els nouvinguts i les neurodivergències, i molt tensionats, reconeixen tots. I se'n surten gràcies a la força dels equips docents i la complicitat de les famílies. Per conèixer la situació a les escoles de Catalunya i com s'ho maneguen els mestres per superar els obstacles, a "L'ofici d'educar" estrenem "La sala de mestres". Ens hi acompanyen Beth Gil, mestra de l'escola Ferran de Segarra, de Santa Coloma de Gramenet; Pepa Adell Nolla, mestra de l'escola Doctor Alberich i Casas, de Reus; Francesc Martín, director i mestre de l'escola Sant Jordi, de Vilanova i la Geltrú; Marta Rubio Tartera, directora de l'escola Estel, de Sant Andreu, a Barcelona, i Abraham Tusell, director de l'escola Pere Calders, de Polinyà. I acabarem amb els "Llibres per somiar", amb Jaume Centelles.

Parlem molt del que ens passa a les mares en tenir fills, però i als homes com els canvia ser pares? Mai com ara els homes havien fet de pares. Com es construeix la paternitat? Fins a quin punt la paternitat modifica el cervell dels homes com la maternitat canvia el de les mares? Existeix la depressió per paternitat? Quin és el rol dels homes en la criança intensiva? Com els impacta descobrir l'amor pels fills? I què els pot ajudar a gestionar la frustració per les renúncies que implica la paternitat? De com transforma els homes la paternitat, en parlem amb José Angulo, psicòleg sanitari i psicoterapeuta, especialista en vincles afectius i sexualitat, i que col·labora a Matriusques; Albert Pons, terapeuta especialitzat en família i infància, que acompanya grups de pares a EntreHomes; Xavi Ybeas Zamora, terapeuta integrador humanista i sistèmic, coordinador de l'Àrea de Paternitats del Taller de masculinitats diverses; la doctora en antropologia Bruna Álvarez, i la psicòloga clínica i doctora en neurociències Susana Carmona, autora de "Neuromaternal". Sentirem els testimonis del José Luis, el Jaume i el pare primerenc de bessones Sergi Vives. Acabarem amb "Com educo", amb la psicòloga Lara Terradas.

Els traumes de la infància són una vivència molt més comuna del que pensem, i ens marquen a foc de per vida. Entre set i nou persones de cada deu pateixen un esdeveniment potencialment traumàtic al llarg de la vida, i tres de cada deu estan exposades a quatre o més fets traumàtics. Segons la doctora en psicologia Alicia Álvarez, autora de "¿Cuánto pesa tu mochila?", els traumes que portem a la motxilla ens condicionen i enverinen, i podem acabar veient el món a través de les ulleres del trauma i sentir que estem atrapats en el que va passar, repetir-ho una vegada i una altra i limitar així les nostres vides. Com podem identificar els traumes de la infància? El trauma predisposa al trauma? I com podem evitar o acompanyar els traumes dels nostres fills? En parlem a "L'ofici d'educar" amb Alicia Álvarez, doctora en Psicologia i directora assistencial i de recerca de la Unitat de Trauma, Crisi i Conflictes de Barcelona; la psicòloga Leticia Asenjo, que ha fet el pròleg del llibre "Els aneguets lletjos", de Boris Cyrulnik, i el doctor en Psicologia Carlos Pitillas, autor de "Caminar sobre las huellas". Ens acompanyen també el psicòleg clínic José Luis Gonzalo Madorran, autor d'"El llenguatge silenciós"; la psicòloga Cristina Cortés, autora d'"En este mismo instante", i la doctora en Filosofia i Ciències de l'Educació Anna Forés, coautora de "La resiliència". I acabarem amb el "Manual pràctic de les relacions escolars", amb la terapeuta gestalt Marta Butjosa, i els "Llibres per somiar", amb Jaume Centelles.

Cada vegada se salven més nadons nascuts abans d'hora. Són prematurs aquells nadons que neixen abans de la setmana 37, el 10% de tots els parts del món, 13 milions de nadons cada any. Són prematurs el 8% dels parts a Espanya i el 6% a Catalunya, on s'estan salvant nadons de 22 setmanes, gairebé la meitat de l'embaràs. Néixer abans de temps suposa un estrès enorme per al nadó i la família per la incertesa i la immaduresa dels òrgans, i el vincle és clau per sobreviure, asseguren els experts. Quina atenció i cures afavoreixen la supervivència del nadó? Què és el mètode cangur? I quines són les seqüeles neurològiques que pot tenir un infant prematur? En parlem a "L'ofici d'educar" amb Pep Perapoch, neonatòleg, cap del Servei de Pediatria de l'Hospital Universitari Josep Trueta de Girona; Thais Agut, doctora en Medicina i neonatòloga experta en el seguiment de la prematuritat de l'Hospital Sant Joan de Déu - Hospital Clínic; Bet Farga, presidenta i fundadora de Som Prematurs; Alicia Álvarez, psicòloga clínica que acompanya la prematuritat; Leticia Bazo, doctora en Infermeria i presidenta de la Societat Espanyola d'Infermeria Neonatal, i la psiquiatra perinatal Ibone Olza, autora de "Parir". Amb els testimonis del periodista Àlex Bosch, autor de "Prematur: 82 dies entre la foscor i l'esperança"; l'il·lustrador Oriol Jové, autor de "Gael: Un petit valent", i la Layla i l'Andrea, mares de prematurs. I acabarem amb els "Llibres per somiar", amb el Jaume Centelles.

Estrenem nova temporada de la tertúlia de joves PRO, amb els adolescents seleccionats del curs de ràdio amb el Departament d'Educació. Com entenen la llibertat? Què pensen dels riscos propis de l'adolescència, com la moda de vapejar? El suïcidi al seu entorn encara és un tabú? Com els condiciona la pressió estètica? Com viuen la sexualitat? Com veuen l'auge de l'extrema dreta? I si depengués d'ells, canviarien els horaris dels instituts? En parlem a "L'ofici d'educar" amb Asier Àlvarez, que fa 2n de batxillerat social a l'Institut Josep Tapiró de Reus; Roger Llobet Ricol, que estudia primer de batxillerat a l'Institut de Vilafant, a l'Alt Empordà; Rita Cuadrado Batlle, que fa 2n de batxillerat artístic a Vic; Laura Díaz, que estudia 2n de batxillerat a l'Institut Joan Puig i Ferreter de la Selva del Camp, i Noé Santallúsia, estudiant de 1r de batxillerat a l'Institut Joan Solà de Torrefarrera. I acabarem amb els "Llibres per somiar", amb Jaume Centelles.

TikTok és la xarxa reina entre els més joves perquè els entreté, informa, socialitza i permet crear continguts al ritme trepidant de l'algoritme. Com funciona l'algoritme de TikTok? Per què no poden parar i els passa el temps volant? TikTok és el "TN" dels joves? Per què a TikTok triomfa l'extrema dreta? I com és que TikTok perpetua els rols de gènere més tradicionals? De la generació TikTok, en parlem a "L'ofici d'educar" amb Anna Carulla, consultora en comunicació política i experta en xarxes socials i TikTok i autora de "El papel de TikTok en la opinión política juvenil"; Liliana Arroyo, doctora en Sociologia, investigadora i professora d'ESADE, autora de "Tu no ets la teva selfie: 9 secrets digitals que tothom viu i ningú explica", i Mònika Jiménez, doctora en Comunicació, professora del grau en Publicitat i Relacions Públiques i coautora de l'estudi de la UPF i la UOC "Adolescentes, TikTok e Instagram: percepciones sobre el impacto de las tecnologías digitales en su vida social". Sentirem els testimonis de la Mar, el Jan, la Rita, l'Asier, la Laura i el Noé, i acabarem amb "Com educo" amb la psicòloga Lara Terradas.

Voler que els germans no es barallin mai és un impossible. La relació entre germans és la primera escola de relacions i és una oportunitat per aconseguir eines per a la vida. Si els nostres fills es barallen tot el dia com gat i gos, què podem fer? Intervenir-hi o deixar-los fer? Com es gestiona l'arribada d'un germanet? Com es poden evitar els favoritismes i la gelosia entre germans? I com es pot gestionar la rivalitat entre germans bessons o entre germans de famílies reconstituïdes? A "L'ofici d'educar", estrenem "L'escola de pares" parlant de com tenir una relació sana entre germans amb la psicòloga de criança respectuosa Elisenda Pascual, autora d'"Amor de piel adentro", "Criar i jugar", "Maternitat invisible" i "L'ombra de la Clara" i psicòloga de la sèrie "Això no és Suècia". I sentirem també Tània Garcia, educadora social, pedagoga i investigadora en neurociència i socioeducació, i autora de diversos llibres d'educació i neurociència, entre els quals hi ha "Germans". Descobrirem si les bessones del Sergi Vives es barallen i acabarem amb els "Llibres per somiar", amb el Jaume Centelles.

A "L'ofici d'educar" estrenem la "Sala de professors" per donar veu als professors de secundària de Catalunya i conèixer els seus problemes reals. Hi ha consens que els resultats educatius no són bons, que al sistema educatiu falten mans i recursos i que hi ha un alt grau de malestar docent i continus canvis de rumb per part de l'administració per redreçar la situació. Quina és la situació de complexitat a les aules? Com s'ho maneguen en el dia a dia els professors? I què demanen per capgirar els resultats? En parlem amb Núria Ivern, professora de l'Institut Joan Guinjoan de Riudoms; Aina Maresma, professora d'educació física i cap d'estudis de l'Institut Montsoriu d'Arbúcies; Christian Negre, professor de digitalització de l'Escola Pia de Calella; la professora de ciències socials Montse Varas, directora de l'Institut de Santa Coloma de Farners, i la professora Teresa Terrades, coautora de "La gosadia d'ensenyar". Acabarem amb "Com educo", amb la psicòloga Lara Terradas.

Hi ha persones que arriben al final de la vida sense descobrir la seva habilitat innata. Tots tenim alguna habilitat innata? Què ens pot ajudar a detectar quines són les habilitats innates dels nostres fills? Per què és important saber-ho? Fins a quin punt és missió de l'escola ajudar els alumnes a identificar les seves habilitats innates? I quina és la relació entre habilitats innates, talent, vocació, propòsit i èxit a la vida? A "L'ofici d'educar" parlem de les habilitats innates amb el pedagog i escriptor Carles Flo, autor dels llibres "Què és la ment i com funciona" i "Atenció i aprenentatge", i amb el músic i investigador del talent humà Tony Estruch, creador del Geniotipo i autor dels llibres "Geniotipo" i "¿Para qué he venido a este mundo? Un viaje para conocer y potenciar tu talento". Sentirem també el mestre i escriptor Jaume Cela i Rosa Maria Ramírez Palau, mestra llicenciada en Filologia. I acabarem amb els "Llibres per somiar", amb el Jaume Centelles.

Quan fa dos anys de l'esclat de la guerra a Gaza, a "L'ofici d'educar" fem balanç de l'horror de la guerra per a la infància i l'educació: 20.000 criatures mortes, més de 40.000 ferides amb seqüeles inesborrables, que han rebut un tret al cap o al pit, sense família, sense casa i sense menjar. Hi ha més de 660.000 alumnes sense escola, pràcticament la totalitat del sistema educatiu devastat, 12.000 estudiants morts i 700 professors assassinats; mentre l'ajuda humanitària entra amb comptagotes a Gaza a causa del bloqueig israelià. En parlem amb Raquel Martí, directora de la UNRWA Espanya; els periodistes Mikel Ayestaran, autor d'"Historias de Gaza" i Cristina Mas, autora de "Palestina des de dins", i Salah Jamal, portaveu de la comunitat palestina a Catalunya, i autor de "Nakba. 48 relats de vida i resistència a Palestina". Sentirem també Antoni Pérez, director de Save the Children Catalunya; des de Gaza, Ahmed Abu Amsha, professor del Conservatori Nacional de Música Edward Said; des de Jerusalem, Jordi Brescó Montserrat, de Catalunya Ràdio, i el també periodista cultural de Catalunya Ràdio Òscar Callau, que ens parla de "La veu de Hind Rajab" (Sawt Hind Rajab). Acabarem amb Ricard Tàpera, educador social i pedagog, coautor de "I, malgrat tot, Palestina" i membre de Zoo il·lustrat.

La patacada històrica amb les mates de 4t d'ESO i 6è de primària s'ha confirmat amb els darrers resultats de les competències bàsiques. Els coincideixen que portem 15 anys de davallada de resultats i és l'hora de la remuntada. Per què ha caigut el coneixement de les matemàtiques? Com s'han d'ensenyar les matemàtiques? Falta innovació o retornar als mètodes més tradicionals? Per què falten professors de matemàtiques amb bona formació? En parlem a "L'ofici d'educar" amb Montserrat Alsina, titular al Departament de Matemàtiques de la UPC, doctora en Matemàtiques per la UB, presidenta de la Societat Catalana de Matemàtiques i professora a la Universitat Politècnica de Catalunya; i amb el matemàtic Jordi Deulofeu, doctor en Didàctica de les Matemàtiques, coordinador del comitè científic del Congrés de les Matemàtiques i membre de la Federació d'Entitats per a l'Ensenyament de les Matemàtiques a Catalunya. Parlem també amb Àngel Alsina, catedràtic de Didàctica de les Matemàtiques per la Universitat de Girona i autor de diversos llibres sobre Didàctica de les Matemàtiques; amb el professor Lluís Mora, doctor en Didàctica de les Matemàtiques, i amb el mestre David Vilalta, màster en Recerca en Didàctica de les Matemàtiques. Acabarem amb "Com educo", amb la psicòloga Lara Terradas.

Tenim un curs amb 8.500 alumnes menys, però amb més complexitat a les aules que mai: un de cada cinc alumnes, 336.000, té necessitats de suport educatiu, dels 1.600.000 que hi ha al sistema. A la tertúlia dels savis mestres de "L'ofici d'educar", obrim tots els melons educatius: com es gestiona tanta complexitat a les aules? És veritat que han baixat el nivell de l'alumnat i les exigències? Un any més, una de les notes de tall més baixes ha estat per entrar a magisteri. Què s'ha de millorar o exigir en la formació docent? I com es pot entendre i atendre més bé els alumnes? En parlem amb Jaume Cela, Creu de Sant Jordi, mestre i escriptor de més d'un centenar de llibres, el darrer dels quals és "Educar és donar la paraula"; Rosa Vela, professora, experta i formadora en altes capacitats; David Vilalta, mestre, assessor d'escoles, formador i autor de "Poesia d'ensenyar: Testimoni d'un mestre enamorat de l'ofici"; Rosa María Ramírez Palau, mestra i llicenciada en Filologia que va treballar a l'escola Nabí i és exdirectora de l'escola Vila Olímpica, i Coral Regí, biòloga, professora i exdirectora de l'escola Virolai. Acabarem amb els "Llibres per somiar", amb el Jaume Centelles.

Coincidint amb l'arrencada del curs, a "L'ofici d'educar" donem eines als mestres i professors per cuidar-se la veu i ocupar-se del seu benestar. El 45% del professorat avalua la seva salut psicològica com a dolenta o molt dolenta, i un de cada tres docents es planteja deixar la professió a Catalunya, segons la USTEC. Cuidar mestres i professors és una de les assignatures pendents del sistema educatiu: es queixen d'estar desbordats per la sobrecàrrega de feina i burocràcia, de desgast psicològic o falta de reconeixement i manca d'autoritat. De com cuidar la veu i el benestar docent, en parlem amb Núria Bonet, pedagoga i logopeda, de la consultora Foniatria Bonet de Barcelona; Daniel Gabarró, mestre i psicopedagog, que fa cursos sobre benestar emocional docentDaniel Gabarró, mestre i psicopedagog, que fa cursos sobre benestar emocional docent i és autor entre d'altres de "Temps difícils, accions sàvies" de l'editorial Boira i Mar Hurtado, presidenta de l'Associació de Mestres Rosa Sensat. I acabarem amb "Com educo" amb la psicòloga Lara Terradas.

De nou toca llevar-nos d'hora, tornar a les rutines, els límits, els horaris, les obligacions, les responsabilitats, els deures i les extraescolars. Tenim a l'horitzó 11 mesos de ritme escolar i laboral frenètic, amb només algun petit parèntesi. Hi ha qui ho viu amb emoció i alegria pels retrobaments, però també hi ha qui ho viu amb por, nervis o moltíssima ansietat. Què pot facilitar la tornada a les rutines i als horaris? Com s'han de fer els comiats? I què ens pot estar dient que el nostre fill o filla es negui a tornar a l'escola? A "L'ofici d'educar" parlem de la tornada a l'escola de les famílies amb Roger Ballescà, psicòleg i psicoterapeuta, coordinador de l'Àrea de Salut Mental Infantil i Juvenil de la Fundació Hospitalàries Martorell i vicesecretari del Col·legi de Psicologia de Catalunya; Anna Gatell, pediatra d'atenció primària de l'equip territorial Garraf a Vilanova i la Geltrú i fins fa dos mesos presidenta de la Societat Catalana de Pediatria, i el psicòleg Alejandro de Barbieri, autor d'"Educar sin culpa". Sentirem també la bogeria de l'inici del curs amb les bessones a casa del Sergi Vives i acabarem amb els llibres per somiar del Jaume Centelles.

Els joves PRO, seleccionats del curs de ràdio de "L'ofici d'educar" amb el Departament d'Educació, tanquen el curs i presenten la tertúlia ells mateixos per primera vegada. Parlen del que més els toca: els discursos d'odi a les xarxes, l'assetjament als col·lectius LGTBI+, la prohibició del vel a l'aula, el poc valor de les humanitats, les excentricitats de Trump, l'oblit de les guerres, els avis i què els fa feliços. A la tertúlia de joves PRO participen Noé Santallusia, estudiant de 4t d'ESO a l'Institut Joan Solà de Torrefarrera; Asier Álvarez, que fa 1r de batxillerat social a l'Institut Josep Tapiró de Reus; Laura Díaz, estudiant de 1r de batxillerat a l'Institut Joan Puig i Ferreter, de la Selva del Camp; Rita Cuadrado Batlle, estudiant de 1r de batxillerat artístic a Vic, i Esther Espinosa, estudiant de 1r de batxillerat científic a l'Institut Dertosa de Tortosa. Sentirem també el Sergi Vives, que ja està a les portes de les vacances amb les bessones. Acabarem amb la secció "Llibres per somiar", amb Jaume Centelles.

Vivim exposats a múltiples distraccions molt poderoses que segresten contínuament l'atenció d'adults, adolescents i infants. Però com funciona l'atenció? L'ús de la tecnologia atrofia l'atenció? I com afecta l'atenció a la música a l'hora d'estudiar? És veritat el mantra que els estudiants només poden mantenir l'atenció 30 minuts? I quines estratègies hi ha per focalitzar l'atenció de l'alumnat a l'aula? A "L'ofici d'educar", aprofundim en la relació entre atenció i aprenentatge amb el neurobiòleg i investigador Héctor Ruiz Martín, autor d'"Edumitos: Ideas sobre el aprendizaje sin respaldo científico"; "Com aprenem? Una aproximació científica a l'aprenentatge i l'ensenyament" i "Com aprenem a llegir?". Comptem també amb el pedagog i escriptor Carles Flo, autor de "Què és la ment i com funciona" i "Atenció i aprenentatge", i amb el neurocientífic David Bueno, autor de "L'art de ser humans". Sentirem també els savis mestres David Vilalta, Coral Regí, Joan Maria Girona i Efrèn Carbonell i acabarem amb "Com educo", amb la psicòloga Lara Terradas.

Tanquem un curs marcat pels esforços per revertir el baix ús del català amb el Pacte Nacional per la Llengua i per capgirar els decebedors resultats de l'informe PISA, cosa que encara ara no s'ha aconseguit. Un curs en què finalment s'ha fet un pas endavant a l'hora de prohibir els mòbils als centres educatius i un pas enrere a l'aula amb les pantalles per als més petits a la vegada que ha entrat en tromba la IA a les aules. També ha estat un curs en què segueixen com a assignatures pendents la segregació, el tancament de grups i centres per la baixada de la natalitat i la inclusió. A "L'ofici d'educar" fem balanç dels primers 10 mesos de govern amb la consellera d'Educació i Formació Professional, Esther Niubó. Llicenciada en Ciències Polítiques i de l'Administració per la UAB, ha estat diputada al Parlament de Catalunya per al PSC; ha passat pel món local com a regidora a Castelldefels, i va formar part del govern a l'oposició del president Illa en matèria d'educació. Sentirem les preguntes a la consellera de la tertúlia de savis mestres que conformen Efrèn Carbonell, Coral Regí, Joan Maria Girona i David Vilalta, així com les preguntes de la tertúlia de joves PRO: l'Asier, la Rita, la Laura i el Noé, i també d'algunes famílies. Acabarem amb els "Llibres per somiar" de Jaume Centelles.

L'arribada dels fills implica tot un tsunami en la parella, i hi ha la creença que la sexualitat anirà a pitjor per la manca de desig i d'intimitat. El resultat és que hi ha parelles amb canalla no tan petita que han llençat la tovallola del sexe i que viuen com a amics que s'estimen molt. La falta de sexe invalida la parella? Quines creences arrosseguem homes i dones pel que fa a la sexualitat? I com es pot afavorir la reconnexió amb el desig, el cos i la sexualitat, tant individual com compartida? En parlem a "L'ofici d'educar" amb Elena Crespi, psicòloga i sexòloga, autora de "Confidències: Un viatge per la teva sexualitat", "I ara què li dic?" (coescrit amb Sílvia Catalan), "Parlem de sexe a casa", "Terapia sexual en pareja" i "Sortir de mare"; amb Pablo Hurtado, psicòleg especialitzat en teràpia sexual i de parella amb perspectiva de gènere, i amb Sonia Encinas, periodista i sexòloga experta en teràpia sexual i de parella i autora d'"El sexo de las madres", "Feminidad salvaje" i "Sexo afectivo". Acabem amb "Com educo", amb la psicòloga Lara Terradas.

Un dels problemes que més es troba a la consulta la psicòloga familiar Elisenda Pascual és la pèrdua de l'autoritat: pares i mares desbordats i preocupats perquè els fills no els fan cas. Quan un infant et repta o fa alguna cosa que tu saps que no ha de fer i ho segueix fent, la psicòloga explica que el nen està provant fins a quin punt arriba la teva autoritat. De l'autoritarisme dels nostres pares, s'ha passat, en molts casos, a una permissivitat absoluta, i això no cuida els infants, és negligència, alerta la psicòloga. Pascual proposa una autoritat parental 2.0, col·locada des del cor, amb amor i amb el cos, si cal, que sigui compassiva, comprensiva, coherent i segura. Quin cas us fan els vostres fills? Què diu de nosaltres la dificultat per exercir l'autoritat? I quines són les conseqüències de ser massa permissius amb ells? Fem "L'ofici d'educar" des de la sala La Muriel, a Gràcia, amb la psicòloga de la sèrie "Això no és Suècia", Elisenda Pascual, autora d'"Amor de piel adentro", "Criar i jugar", "Maternitat invisible" i "L'ombra de la Clara".

Els savis docents de "L'ofici d'educar" ens parlen sense embuts de com fomentar la vocació docent, de la desmotivació de l'alumnat, dels perills que l'escola sigui una bombolla aïllada del que passa al món, d'inclusió i de llengua. Fem tertúlia de savis mestres amb el psicopedagog Efrèn Carbonell, referent de l'educació inclusiva a Catalunya, Medalla d'Honor de la ciutat de Barcelona i autor d'"Aprenent a veus: Un segle d'educació diferenciada". Parlem també amb la mestra Coral Regí, biòloga, directora durant molts anys de l'Escola Virolai, i amb el mestre i escriptor Joan Maria Girona, autor de "Vaig començar a anar a l'escola als sis anys: Memòries d'un mestre". També ens acompanyen el mestre, assessor i formador del programa Magnet David Vilalta, autor de "Poesia d'ensenyar: Testimoni d'un mestre enamorat de l'ofici", i el mestre Jaume Cela, escriptor de més d'un centenar de llibres, entre els quals hi ha "Apunts d'un aprenent de mestre greument jubilat" i Creu de Sant Jordi. Finalment, acabarem amb els "Llibres per somiar" del Jaume Centelles.

Quines emocions us desperta la vostra ciutat? La sentiu com a vostra? Us ho posa fàcil o difícil, la vostra ciutat, a l'hora de criar? Què hauria de poder fer un infant en una ciutat? I com podem transformar les ciutats perquè siguin més habitables per als infants i per a tothom? Afavorir el benestar emocional de les ciutats (individual, col·lectiu, social i polític) és l'objectiu del projecte Emociutats, que agrupa les ciutats que situen el benestar emocional de les persones en el centre de l'acció municipal. El projecte neix amb vocació de ser una xarxa mundial de ciutats compromeses amb el benestar emocional, a partir de la declaració de les primeres jornades d'Emociutats, el 2023 a Barcelona. Del benestar emocional de les ciutats, en parlem a "L'ofici d'educar" amb Rafael Bisquerra, doctor en Ciències de l'Educació i llicenciat en Pedagogia i Psicologia. Bisquerra també és president i fundador de la Xarxa Internacional d'Educació Emocional i Benestar (Rieeb) i autor de "Competencias emocionales para un cambio de paradigma en educación" i "Política y emoción". Parlem també amb l'advocat Jaume Bosch, que va ser alcalde de Sant Boi i és membre i soci fundacional de la Rieeb. Acabarem amb el "Manual pràctic de les relacions escolars", amb la terapeuta gestalt Marta Butjosa, i els "Llibres per somiar" de Jaume Centelles.

El Departament d'Educació ha anunciat el tancament de 111 grups pel pròxim curs: 43 a infantil i 68 a 1r d'ESO. Fa un any, ja es va anunciar el tancament de 57 grups a infantil i 31 a 1r d'ESO. Tanquen línies i també escoles, i la tendència apunta que aquesta xifra anirà a més. Educació justifica aquests tancaments pel descens d'alumnes a causa de la caiguda de la natalitat. Però un informe de la Fundació Bofill alerta que 111 escoles i 5 instituts, 63 concertats i 57 públics, estan en risc de tancament per falta d'alumnes i també per la manca de planificació del Departament, que afavoreix mantenir línies obertes a la concertada i a la privada en detriment de la pública. Són inevitables aquests tancaments? Quina és la situació dels centres i de les famílies afectades? I per on passen les solucions? En parlem a "L'ofici d'educar" amb María Segurola, experta en polítiques contra la segregació escolar i cap de projectes de recerca a la Fundació Bofill; Tiago Ferreira, membre de la plataforma La Pepeta, que agrupa unes 40 AFAs de l'escola pública de Terrassa; Fàtima Pérez, membre de l'AMPA de l'escola Joan Solans de Granollers; Lidon Gasull, directora de l'Affac i advocada en drets humans; Iolanda Segura, portaveu de la USTEC; Marta Martínez, mare del Col·legi Sant Ferran de Castelldefels, que tancarà a finals d'agost; i la psicopedagoga Sylvie Pérez Lima. Acabarem amb els llibres per somiar del Jaume Centelles.

L'Èric, després de veure que els seus companys d'equip havien guanyat diners amb les apostes esportives en línia, ho va voler provar i va perdre diners. Durant un any i mig, va intentar recuperar el que havia perdut d'amagat dels pares i la bola es va fer més gran. Al final, desesperat, ho va haver d'explicar. Els menors estan exposats cada vegada a més perills a internet: apostes esportives, pornografia, criptomonedes, videojocs, xarxes socials com TikTok, ciberassetjament, grooming, compres en excés i sexting. Aquests perills els poden convertir en addictes i tenir conseqüències a la vida real, tal com passa a la sèrie britànica "Adolescence". Quins són els senyals d'alarma? Com podem ajudar-los? En parlem a "L'ofici d'educar" amb el sergent David Romera, sotscap de l'Àrea de Seguretat Ciutadana i Proximitat Virtual dels Mossos d'Esquadra; Elena Flores Marquez, psicòloga clínica de la Unitat de Conductes Addictives de l'Adolescent de l'Hospital Sant Joan de Déu, i la doctora Susana Jiménez Murcia, cap del Servei de Psicologia Clínica i coordinadora de la Unitat de Joc Patològic i del Programa d'Addiccions Comportamentals de l'Hospital de Bellvitge. Acabarem amb "Com educo", amb la psicòloga Lara Terradas.

Una gran apagada ha paralitzat tota la península Ibèrica. Van fallar les comunicacions i el sistema elèctric. Però aquesta vegada en lloc de quedar-nos a casa tancats, com durant la pandèmia, sense tecnologia vam sortir al carrer i a les places per buscar els estranys, esbrinar què passava i no sentir-nos sols. "Si no parléssim mai amb estranys no faríem amics; la possibilitat d'anar amb qui no toca és el risc i la potència de l'amistat": és el moll de l'os del llibre "La passió dels estranys. Una filosofia de l'amistat", que ens presenta a "L'ofici d'educar" Marina Garcés, autora també d'"El temps de la promesa", "Males companyies" i "Escola d'aprenents". Amb la filòsofa reflexionem sobre l'apagada, la dependència tecnològica i el futur distòpic. Però també ens preguntem: de què serveixen els amics? Com podem saber si una amistat és autèntica? Quin és el poder transformador de l'amistat? Sentirem també les experiències d'amistat de la Txell, l'Alan i l'Aurora, així com les reflexions dels psicòlegs Alba Alfageme, Roger Ballescà i Elisenda Pascual. Acabarem amb l'experiència del Sergi Vives, pare primerenc de bessones, amb les amistats de les seves filles.

Els joves a "L'ofici d'educar" parlen sense embuts del que els preocupa: del despropòsit que encara hi hagi centres educatius en barracons, de la crisi mediambiental i del seu propi futur incert, dels conflictes de gènere, de la sèrie "Adolescència" i de com ajudar-los a regular les pantalles, el bullying o la massificació turística. Fem el programa de final de curs del Projecte de Recerca, Creació i Servei del Departament d'Educació amb joves de quatre instituts: l'Abril Rofes Masip i l'Adrià Montoliu Ferré, de l'Institut Priorat; l'Ona Moreno Lagrifa i el Roger Llobet Ricol, de l'Institut de Vilafant, a l'Alt Empordà; la Júlia Flisek Becerril i l'Ainhoa Gràcia Ortega, de l'Institut Joan Brossa de Barcelona, i els alumnes Noa Garzón Soteras, Leire Gallardo Borja, Celest Pena Forcada i Larisa Naomi Berindei, de l'Institut Joan Solà de Torrefarrera, al Segrià. En directe, des del Centre de Recursos Pedagògics Específics de Suport a la Innovació i la Recerca Educativa, a Barcelona, lliurem els II Premis de l'Ofici d'Educar als millors programes fets pels centres educatius.