"És quan dormo que hi veig clar"

Avui he volgut començar el viatge amb un dels poemes més bonics de J. V. Foix: "És quan plou que ballo sol vestit d'algues, or i escata. Hi ha un pany de mar al revolt i un tros de cel escarlata. Un ocell fa un giravolt i treu branques d'una mata. El casalot del pirata és un ampli gira-sol. És quan plou que ballo sol vestit d'algues, or i escata (...)". El va escriure el 1939. Una manera poèticament preciosa de començar un "Gran tour" en plenes festes nadalenques!