Evangelis- 026 L’arbre es coneix pel fruit

Què passa quan algú diu ser cristià i no viu d'acord amb els principis que veiem reflectits a la Bíblia? La veritat és que no podem afirmar ni negar el penediment d'una altra persona o la sinceritat de la fe d'un altre. Però Jesús va ensenyar que igual que a la natura, a l'arbre se'l coneix pel seu fruit, podem deduir el que hi ha al cor d'una persona per les seves accions i reaccions. Lluc 6:43-45* diu així: «No hi ha cap arbre bo que doni fruits bords, ni cap arbre bord que doni bons fruits. Cada arbre es coneix pel seu fruit: no es cullen pas figues dels cards, ni es veremen raïms de les bardisses. L’home bo, de la bondat que atresora al cor en treu el bé; i el dolent, de la maldat que atresora en treu el mal; perquè del que sobreabunda al cor en parla la boca.»A partir d´aquest text podem aprendre dues lliçons. En primer lloc, hauríem de poder veure en altres si la seva fe és veritable, perquè els seus fruits, és a dir, les seves accions i reaccions estan en harmonia amb allò que Crist va modelar i la Paraula de Déu ensenya.D'aquesta manera, encara que una persona pot dir que coneix Crist, si les seves accions són dolentes, si no mostra amor pel proïsme, si no tracta als altres com es d’esperar, si reacciona al mal amb mal, està donant evidències de no tenir l'Esperit de Crist al seu interior. Així com la figuera ha de portar figues, aquells que tenen l'Esperit Sant en ells han de portar el fruit de l'Esperit Sant. I quin és el fruit de l'Esperit? “Amor, goig, pau, paciència, benignitat, bondat, fe, mansuetud, temprança”. Si no veiem el fruit de l'Esperit Sant en una vida, justament podríem dubtar de la salvació d'aquesta persona. Això que al principi sona com una pràctica negativa pot resultar en una mostra d'amor per a aquesta persona. Perquè el pitjor que podria passar a qualsevol és que pensés que per algun ritual que ha realitzat en cert moment o per una afirmació puntual en defensa de Déu ja va de camí cap al cel. Ningú no és salvat per les seves pràctiques religioses o per les seves confessions verbals. Només el penediment genuí segellat amb la fe a l'obra redemptora de Crist a la creu pot assegurar la salvació d'una ànima. Quan dubtem de la salvació d'una persona, li fem un bé tractant-lo com algú que encara no ha experimentat la salvació en Crist. Si el tractem com un cristià, no l’estem donant l'oportunitat de penedir-se i començar una nova vida en Crist.Així i tot, donant la volta a l'assumpte, podem trobar una segona lliçó en aquest text. Si nosaltres diem que som cristians, ens hauríem d'examinar a nosaltres mateixos, i demanar-li a l'Esperit Sant que ens mostri clarament que realment som fidels seguidores de Crist. Si les nostres accions no mostren el fruit de l'Esperit, o si reaccionem de forma contrària a com Jesús va reaccionar a les injustícies, com podem saber que l’Esperit Sant viu en nosaltres? És possible que no sigui el rei de la nostra vida? És possible que sí que l’hagim conegut, però que potser tenim l'Esperit Sant tan oblidat i contristat, com diu Efesis 4:30 que no hi ha evidència de salvació a la nostra vida? El salmista va demanar a Déu al Salm 139: 23-24* «Examina’m, oh Déu, per conèixer el meu cor, posa’m a prova per conèixer els meus afanys, mira si vaig per mal camí i guia’m pel camí eternal!»Aquesta és una molt bona pregària. Fem bé d'examinar-nos i demanar a Déu que ens examini periòdicament. Si no estem sent una llum clara, hem de penedir-nos de la nostra desobediència i permetre que el fruit de l'Esperit Sant es manifesti a les nostres vides.Que el nostre fruit sigui fruit de penediment (Mateu 3:8; Lluc 3:8) i el fruit de l'Esperit sigui real a les nostres vides, de manera que se'ns pugui identificar com a veritables seguidors de Crist.* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana