Evangelis- 039 Els íntims de Jesús

Jesús va escollir dotze deixebles que constantment estaven amb Ell, aprenent del Mestre i ajudant els altres. Com llegim al verset 1 de Lluc 8, aquests dotze anaven amb ell per totes les ciutats i llogarets, predicant i anunciant l'evangeli del regne de Déu. Però a més dels dotze, Jesús va tenir altres que eren propers a Ell. Per descomptat, podríem anomenar la seva mare, Maria. Podem deduir per la manca de referències a Josep durant els anys del ministeri de Jesús que el seu pare Josep ja havia mort. Maria sempre hi va ser, confiant en el seu Salvador, recordant la preciosa benedicció que se li havia atorgat de tenir i criar al mateix Fill de Déu. Sabem per Joan 7 que alguns dels seus germans no hi creien durant el seu ministeri. Joan 7 narra que aquests l'animaven a sortir més públicament si es volia fer conèixer, no entenent que el propòsit de Jesús no era adquirir fama; Ell havia vingut per complir la voluntat del Pare quan arribés el moment, i no s'havia de “vendre” a si mateix.A Mateu 12 i Lluc 8 veiem que Maria i els germans de Jesús van venir fins on era, encara que no ens diu per què. Marc 3 ens aporta més informació deixant-nos saber que els germans estaven preocupats pel seu estat de salut i pel benestar familiar; havien dit que semblava que estava fora de si. La seva mare i els seus germans no van poder arribar fins on estava ensenyant, i van demanar que sortís fora per parlar amb ell en privat.Jesús els va fer esperar, contestant al missatger: «Perquè el qui compleix la voluntat del meu Pare celestial, és el meu germà, la meva germana i la meva mare.”» MATEU 12:50*Això no era per menysprear la seva família, encara que Jesús sí que sabria el veritable motiu d'aquesta interrupció. Amb aquesta afirmació Jesús estava més aviat confirmant la importància que Déu dona a cadascun dels qui busquen fer la Seva voluntat.Ens narren els primers versets de Lluc 8 que també hi havia dones pietoses que estaven dedicant la seva vida a l’evangeli. Aquestes dones havien estat rescatades de malalties o de vida desordenada, i ara dedicaven les seves vides al servei de Déu. No deixaven de fer la vida diària; atenien a les seves feines, continuaven treballant per cuidar les seves famílies, però totes servien. L'evangelista esmenta per nom Maria Magdalena, Joana, dona de Cuses, un home que era alt funcionari de la cort d'Herodes, i Susanna. No obstant això, ens diu que n'hi havia moltes altres que li servien dels seus béns.Elles no seguien Jesús perquè no tenien res més a fer. Tots aquests íntims de Jesús, homes i dones tenien alguna cosa en comú: organitzaven les seves vides per poder seguir i servir el Mestre.Ens diu Lluc 8:16-18* que «No hi ha res d’amagat que no s’hagi de descobrir, ni res de secret que no s’hagi de saber i fer conèixer.»i ens recorda en els versets que continuen que “els qui senten la paraula de Déu i la fan” són veritablement els seus íntims.Segles més tard, encara podem llegir d'aquells que van posar el servei a Déu en un lloc privilegiat a la seva vida. I nosaltres també podem ser fidels íntims de Déu.Ens considerarà el Senyor com un dels seus íntims? Som conscients que allò que fem en secret serà manifestat un dia? Cerquem una relació íntima amb el Déu veritable.* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana