Evangelis- 041 Les paràboles de Jesús- El bon samarità

Jesús sovint va ensenyar per mitjà de paràboles. Aquestes són històries dissenyades per transmetre una lliçó. Podem distingir una paràbola d'un relat al text bíblic en què els personatges de les paràboles no tenen nom, i queda clar que il·lustren situacions possibles però no reals.Quan els seus deixebles van preguntar sobre l'ús de les paràboles, Jesús els va donar a Mateu 13:10-17 dos propòsits d'ensenyar a través de paràboles.En primer lloc, els va dir que les feia servir perquè entenguessin el missatge millor, podent connectar conceptes amb exemples.I en segon lloc, ensenyava a través de paràboles perquè aquells que no volien creure no entenguessin el missatge.Tots dos motius semblen contradictoris a primera vista, però són complementaris. Veiem que Jesús mai no va manipular ningú per creure. La seva ensenyança era clara per al qui buscava Déu, i no obstant la mantenia amagada per a aquells que no el volien trobar. D'aquesta manera, no afegia més culpa al judici d'aquells que l’estaven rebutjant.De les paràboles de Jesús ens en queden expressions que molts, fins i tot aquells que no coneixen les Escriptures, reconeixen o utilitzen a les seves converses. Entre elles hi ha la idea d'estimar el proïsme o ser un bon samarità.Llegim a Lluc 10: «Aleshores es va aixecar un mestre de la Llei i, per provar-lo, li preguntà: “Mestre, què haig de fer per tenir l’herència de la vida eterna?” Ell li digué: “Què hi ha escrit en la Llei? Com ho llegeixes?” Ell respongué: “Estimaràs el Senyor, el teu Déu, amb tot el teu cor, amb tota la teva ànima, amb totes les teves forces i amb tota la teva ment. I al proïsme com a tu mateix.” Ell li digué: “Has contestat bé; fes això i viuràs.” Però ell, volent justificar-se, digué a Jesús: “I qui és el meu proïsme?”» LLUC 10:25-29*Jesús li contestà a la seva pregunta amb una paràbola: Un jueu que viatjava a Jerusalem va ser assaltat per uns lladres i deixat malferit al costat del camí. Tot seguit i successivament, van passar tres persones. La primera era un sacerdot que anava camí a Jerusalem també. Ens diu el text que va passar de llarg. Probablement exerciria la seva funció religiosa i no volia ni arribar tard ni contaminar-se de cap manera. Per la raó que fos, va deixar el pobre tirat i va seguir el seu camí. Més tard va passar un levita. De la mateixa manera, els levites participaven en els sacrificis a Jerusalem. No ens diuen els seus motius, però aquest no es va complicar la vida i també va passar de llarg. Un tercer personatge s'apropava a la distància. Era un samarità. Puc imaginar els que estaven escoltant la història que explicava Jesús en aquests moments. Un samarità! Aquest segur que no pararia! Els jueus i els samaritans no es portaven bé.Tot i això, Jesús va prosseguir: «Però un samarità que anava de viatge va arribar prop d’ell; en veure’l, se’n compadí; s’hi acostà, li va posar oli i vi a les ferides i les hi va embenar; després el pujà damunt la seva pròpia cavalcadura, el dugué a un hostal i el va atendre.» LLUC 10:33-34* Fins i tot ens diu el text que quan el samarità va haver de marxar per continuar el seu camí, li va donar uns diners al mesoner per a les despeses que aquest tingués a cura del ferit, afegint a més: «Tingues cura d’ell, i tot el que costi de més, jo t’ho pagaré quan torni.» LLUC 10:35*Jesús li va preguntar a qui havia vingut amb la pregunta inicial: «Quin d’aquests tres et sembla que es va fer proïsme del qui va caure en mans dels bandolers?” Ell va dir: ”El qui en va tenir compassió.” Llavors Jesús li respongué: “Vés, i fes tu el mateix.”» LLUC 10:36-37*És clar que només fent misericòrdia al nostre proïsme no heretem la vida eterna. El qui va venir a provar Jesús havia confirmat que era necessari per heretar la vida eterna “estimar Déu sobre totes les coses, i el proïsme com un mateix.” A 1 de Joan 4:20* llegim: «Si algú deia: Jo estimo Déu, però odia el seu germà, és mentider, perquè qui no estima el seu germà, a qui veu, no pot estimar Déu, a qui no veu.» Quan no estimem primer Déu no podem estimar els qui ens envolten.Podem estimar aquells que són amables amb nosaltres, quan és convenient, si no ens incomoda, i si no altera els nostres plans. Però mostrar misericòrdia cap al proïsme quan costa, és aquí on podem mostrar veritablement l'amor de Déu.Si estimem Déu, el seu amor ens dona la força per mostrar misericòrdia. Per això 1 de Joan 4 resumeix aquest concepte amb aquesta afirmació: El qui no estima, no ha conegut Déu; perquè Déu és amor. Que Déu ens ajudi a mostrar el Seu amor al nostre proïsme.* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana