Evangelis- 054 Fe en el Veritable

Els evangelis ens relaten algunes de les converses que Jesús i els seus deixebles van mantenir mentre anaven pel camí. Aquells dies, els trajectes es feien a peu, per la qual cosa tenien temps de sobres per parlar i aprendre del Mestre. A Lluc 17:1-4** Jesús els va parlar de la importància de ajudar-se els uns als altres, i no fer-los caure. «Jesús digué als seus deixebles: Sempre hi haurà algú que en faci caure d'altres en pecat, però ai del qui els fa caure! Més li valdria que li lliguessin al coll una roda de molí i el llancessin al mar, abans que fes caure un d'aquests petits. Estigueu alerta! Si el teu germà et fa una ofensa, reprèn-lo, i si se'n penedeix, perdona'l. I si t'ofèn set vegades al dia i set vegades torna per dir-te: "Me'n penedeixo", tu l'has de perdonar.»No en podem parlar prou. Com diu el text, fracassos n'hi haurà, caigudes vindran, però examinem el nostre caminar, perquè no siguem nosaltres els que provoquem la caiguda dels altres. I mantinguem el nostre pas ferm en Crist. El que és preciós és que com llegim al Salm 37:24* «Si mai cau, no quedarà estès a terra, perquè el Senyor li sosté la mà.» Ajudem els altres també perquè caiguem menys i ens mantinguem agafats de la seva mà.Jesús va ensenyar als seus deixebles que lluny de fer caure altres, havien d'estar atents per facilitar l'accés de tot aquell que buscava Déu, sense importar-ne la situació o l'origen, perquè puguin entrar al seu regne. Camí a Jerusalem, passant entre Samaria i Galilea, Jesús va trobar deu leprosos. Aquests no podien presentar-se al temple almenys que fossin curats, però sabien que Jesús era la seva única esperança. «i digueren cridant: "Jesús, Mestre, compadeix-te de nosaltres." En veure'ls els digué: "Aneu a presentar-vos als sacerdots." I succeí que mentre hi anaven van quedar nets. Un d'ells, adonant-se que ja havia quedat net, va tornar enrere lloant Déu amb grans crits, i s'abocà de cara a terra, als peus de Jesús, donant-li gràcies. Precisament aquest era un samarità.» LLUC 17:13-16*Leprosos, de Galilea alguns, de Samaria uns altres, però només un va tornar a buscar a qui l'havia curat. «Jesús digué: "¿No han quedat nets tots deu? Doncs, on són els altres nou? ¿No hi ha hagut cap altre que hagi tornat per donar gràcies a Déu, sinó només aquest estranger?" I dirigint-se a ell li va dir: "Aixeca't, vés-te'n. La teva fe t'ha salvat."» LLUC 17:17-19*Deu van veure el poder i la bondat de Jesús a les seves pròpies vides. Però només un va venir a Crist a la recerca de sanació espiritual. I només aquest, per fe, va ser salvat.Els deixebles van demanar a Jesús "Augmenta'ns la fe," Però Jesús els va assegurar que no era qüestió de tenir molta fe, sinó de tenir fe en Ell.Diguem que la quantitat de fe no és el que importa, sinó l'objecte de la nostra fe. Enmig de filosofies que suggereixen que creure és poder, el que realment importa és que creguem en l'únic que té poder per donar i llevar la vida, Déu mateix.Vols la salvació de la teva ànima? Voldries viure agafada de Crist i no caiguda i caient tot el temps? Voldries ser de suport a altres i no fer-los caure? Vols que la glòria de Déu es manifesti a la teva vida? Només has de tenir una mica de fe, però fe en el veritable; en l'únic Déu i Salvador. *BEC: Bíblia Evangèlica Catalana** BCI: Bíblia Interconfessional Catalana