Filipencs- 125 Filipencs

What this episode covers

Filips, ciutat que rep el seu nom del rei Filip II, pare d'Alexandre el Gran, va arribar a ser una colònia de l'imperi romà. Situada a la regió de Macedònia, Filips era una ciutat de gran importància els dies de l'apòstol, i va ser en aquesta ciutat que es va fundar la primera església a terres europees. A Fets 16 llegim que quan Pau, Siles i Timoteu van intentar anar a Bitínia, a Àsia, l'Esperit no els ho va permetre, i “els va ser prohibit parlar la paraula a Àsia” ens diu el text; llavors van veure en visió un home macedoni que els pregava que passessin fins a Macedònia. I així va ser com van arribar fins a Filips, on Lidia, venedora de porpra va escoltar l'evangeli i el va rebre, i on el carceller i la seva família van arribar a conèixer Crist també.A la carta als Filipencs trobem Pau escrivint des de presó i pregant pels filipencs de la mateixa manera que havia pregat pels creients d'Efes i de la zona. L'apòstol donava gràcies per ells, perquè havien arribat a compartir la gràcia de Déu a través de l'evangeli, confiant que Déu, que hi havia començat l'obra donant-los la salvació, la continuaria fins a la perfecció en el moment de la glorificació. Pau, sentia que aquests cristians compartien amb ell la gràcia de Déu sense importar on es trobés cadascú. Pau estava en aquell moment a la presó per predicar l'evangeli, però sentia goig en meditar en totes les benediccions de l'evangeli, incloent-hi la companyia espiritual dels altres i la seguretat d'una herència en Crist.L'església de Filips estaria formada per persones que havien sortit del paganisme i havien arribat a conèixer Crist, per la qual cosa no trobem comentaris sobre jueus i gentils, serien majoritàriament gentils. Pau escriu als filipencs una carta força personal, tocant temes pràctics de la vida cristiana.Pau agraeix als filipencs que l'hagin sostingut amb les pregàries i els regals d'amor. La seva petició pels filipencs la veiem als versets 8-11*: 'I això demano en la meva oració: que el vostre amor s’enriqueixi encara més i més en ple coneixement i en el sentit de les coses,'Pau pregava perquè aquests cristians poguessin viure una vida sincera i sense retrets fins al dia que estiguessin en la presència de Crist, que poguessin tenir a les seves vides  els fruits de justícia per mitjà de Jesucrist, i així donessin glòria i lloança a Déu diariament. A l'últim capítol de la carta, Pau una vegada més agraeix als filipencs per l'afecte que li havien mostrat, recordant-los al verset 19*, el conegut principi que Déu té cura dels seus fills, per la qual cosa podem donar lliurement de tot allò que Déu ens dona, perquè: 'El meu Déu, per la seva part, cobrirà totes les vostres necessitats segons la seva esplendidesa, gloriosament en Crist Jesús.'Aquesta veritat ens permet estar joiosos sense importar la situació, confiant que Déu cuida els seus. No sempre entenem per què Déu permet que els seus fills siguin perseguits per aquells que persegueixen l'evangeli de Crist. Entenem que quan això passa, estem participant dels patiments, com comenta a Filipencs 1:19 i 3:10. Pau entenia que Déu podia fer que fins i tot en la persecució, el nom de Déu pogués ser proclamat i glorificat, i això ho considerava un honor.Al segon capítol de Filipencs, Pau presenta el cor del llibre en mostrar el caràcter i l'obra de Crist. Amb Crist com a exemple, l'apòstol ens mostra centelleigs del que és una vida digna de l'evangeli de Crist. El contingut del llibre està directament connectat al nucli, que és la persona de Jesucrist. Aquells que hem tastat la gràcia i l'amor de Déu podem viure una vida de goig i confiança, intercedint en pregària els uns pels altres i recolzant-nos en la fe fins al dia de Jesucrist.* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana

PodParley-generated summary based on available episode metadata and transcript content.