Francesc Vilanova i la pacificació de Barcelona

VilaWeb estrena avui “Santa Eulàlia”, un podcast d’entrevistes sobre Barcelona, amb Ot Bou. Cada dimarts, en episodis temàtics, un convidat diferent ens ajudarà a tractar-hi algun dels reptes de la ciutat. L’objectiu: un diàleg àgil i actual sobre tot allò que ens faci entendre per què Barcelona no prospera tant com podria fer-ho, i també com ha aconseguit de continuar bategant fins ara, malgrat tenir un estat en contra. “Santa Eulàlia” es podrà escoltar a través de Spotify, Apple Podcasts, Google Podcasts, Amazon Music i a la pàgina web de VilaWeb, que aviat publicarà més podcasts. De moment, a més a més de “Santa Eulàlia”, ja hi podeu trobar els “Closcadelletra” de Biel Mesquida. Francesc Vilanova i la pacificació intel·lectual de Barcelona, al primer episodi “Santa Eulàlia” no serà un podcast d’història, serà un podcast sobre el present i sobre el futur de Barcelona. Però, precisament per això, hem volgut començar parlant amb un historiador. Barcelona té la ferida del conflicte nacional encara oberta, cinc anys després del 2017, i viu un combat cultural i polític decisiu. Començar mirant enrere ens anirà bé per a fer paral·lelismes, per a entendre amb quins mecanismes intel·lectuals i culturals s’ha mirat de mantenir Barcelona sota control. Molts arguments que avui, modernitzats, encara es fan servir, ja hi eren fa vuitanta anys. N’hem parlat amb el professor Francesc Vilanova i Vila-Abadal (Barcelona, 1962). És professor d’Història Contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona, director de l’Arxiu Carles Pi i Sunyer i membre del Grup de Recerca sobre l’Època Franquista. Vilanova és una de les eminències principals al país sobre el primer franquisme a Catalunya i l’exili de 1939. L’any 2018 va publicar Franquisme i cultura. Destino. Política de Unidad (Lleonard Muntaner Editor). El llibre explica detalladament com va ser la lluita per a l’hegemonia intel·lectual a Barcelona. La història de la revista Destino, altaveu de les idees amb què el règim franquista va voler pacificar Barcelona, és molt representativa de la petjada cultural i política que la dictadura deixà a la Barcelona d’avui.