Gàlates- 116 Doble cara

Com hem pogut veure la divisió ètnica entre jueus i gentils, causava divisió fins i tot entre els creients. Pau havia rebut la tasca de portar l'evangeli als gentils, mentre que altres com Pere estaven treballant més de prop amb els jueus. Pere, Jaume i Joan havien entès i defensaven que els creients gentils no tenien per què circumcidar-se o guardar la llei jueva. A Fets 15, al concili de Jerusalem, ja havien reconegut que els gentils no havien de seguir les lleis d'higiene i alimentació dels jueus.Ens explica el capítol 2 de Gàlates que Pere no tenia cap problema a menjar amb els gentils, però sembla que quan estava amb jueus, evitava ser vist assegut amb els gentils. Per aquest motiu Pau va haver de cridar-li l'atenció, tot i que Pere era respectat per molts. Així ens diu Pau a Gàlates 2:11-14*. 'Però, quan Pere vingué a Antioquia, m’hi vaig haver d’encarar, perquè era evidentment censurable. En efecte, abans que arribessin alguns del grup de Jaume, menjava amb els d’origen gentil; però així que arribaren, es retreia d’aquells i se n’apartava, com si temés els d’origen jueu. Aleshores, també els altres jueus dissimulaven com feia ell, de manera que fins i tot Bernabé acabà simulant com ells. Però, quan vaig veure que no caminaven rectament segons la veritat de l’evangeli, vaig dir a Pere davant de tothom: Si tu, que ets jueu, vius a la manera gentil i no a la jueva, com és que obligues els gentils a comportar-se com a jueus? 'Això que Pere estava fent, i en el que li van seguir uns altres, inclòs Bernabé, era tenir una doble cara. Pere no creia que els gentils haguessin de seguir la tradició jueva; tampoc tenia cap problema a incloure aquells als quals alguns consideraven “immunds” quan altres jueus no hi eren, però quan els jueus que ell considerava importants van entrar en escena, va canviar el seu comportament perquè no pensessin malament d'ell, i ja no va seure amb els gentils a taula. Imagino com s'haurien sentit aquests cristians; els que anteriorment havien menjat amb ells ara els evitaven i feien com si no els coneguessin. T'ha passat mai? No és una experiència agradable, però sens dubte deixa molt clar que algú busca l’aprovació d’alguna persona que no et té en alta estima.Pau va intervenir en aquell moment, fent alguna cosa que podria haver provocat un rebuig de part de Pere i dels jueus que hi eren. Tot i això, gràcies a Déu, Pere va reaccionar de forma correcta.Ho sabem perquè més endavant, a la seva segona carta, Pere anomena Pau “el nostre estimat germà” (3:15), no guardant rancúnia per la correcció de l'últim dels apòstols, com Pau es deia a si mateix.Pau sabia per a qui vivia, i Pere també, i igualment nosaltres podem estar ferms en la nostra posició en Crist. A Gàlates 2:20-21* Pau afirma: 'per tant, ja no visc jo, sinó que és el Crist que viu en mi, i la vida humana actual la visc en la fe del Fill de Déu, que m’ha estimat i s’ha donat ell mateix per mi. 'El que vivim i com vivim ha d'anar en harmonia amb el que creiem en Crist. Les tradicions i les preferències dels altres no han d'interferir en la nostra vida cristiana. Hem estat salvats per la fe en Crist. Al verset 21* diu Pau: 'No vull fer inútil la gràcia de Déu, perquè si la rehabilitació fos possible per la Llei, llavors el Crist hauria mort debades.'Al capítol 3 pregunta: 'M’agradaria que em diguéssiu: ¿va ser per les obres de la Llei que vau rebre l’Esperit o va ser per haver cregut? Vegem: Aquell qui us prodiga l’Esperit i obra prodigis entre vosaltres, ho fa perquè heu observat la Llei o perquè heu cregut? ‘ GÀLATES 3:2,5*.No oblidem que no guanyem favor de Déu per les nostres obres. Recordem en el nostre tracte amb els altres que la nostra salvació i la d'ells és per gràcia, i està fonamentada en la fe en Crist, i l'intercanvi dut a terme a la creu. El creient ha d'obeir els preceptes bíblics respectant les diferències de preferències en assumptes on la Bíblia deixa llibertat per decidir segons la direcció de l'Esperit Sant. Que Déu ens doni saviesa i amor per viure una vida consistent amb la Seva Paraula sense tenir una doble cara depenent d'aquells amb qui estiguem al moment.* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana