George Garzone ( Crescent) & Jeanne Lee, Mal Waldron ( After Hours)

GEORGE GARZONE i el disc "Crescent" de l'any 2015, un treball molt prometedor on el professor es troba amb dos dels seus ex-alumnes al Berklee College, el pianista Leo Genovese i la contrabaixista , que també canta, Esperanza Spalding. George Garzone és un d'aquests músics que treu un disc només quan "té alguna cosa a dir", mentrestant participa en altres projectes i es dedica de manera apassionada a l'ensenyament ( quants grans músics han passat per les seves mans !!!); si tenim en compte que ell mateix és un gran músic amb una amplia gama de recursos i una sonoritat canviant des de la calidesa fins els registres més punyents, no resulta gens estranya l' expectació que crea qualsevol seu nou disc. La química entre els tres músics en aquest Crescent és molt gran i una grata sorpresa el fantasiós Leo Genovese al piano ( quins diàlegs en el tema Crescent!), cap sorpresa intervenció de la Spalding, una excel·lent contrabaixista que fa uns intercanvis gloriosos amb la seva veu i el tenor del Garzone en el The Girl from Argentina. Tot un plaer, Sr. GARZONE. El pianista MAL WALDRON amb la Billie Holiday l'any 1957 i la vocalista JEANE LEE amb el pianista Ran Blake el 1962 podrien ser els precedents d'aquest "After Hours" de l' any 1994. Un al piano l'altre amb la seva veu, els dos son músics altament expressius; Mal Waldron amb el seu estil rítmic, repetitiu , gairebé mantric, transmet un aire de lo més melangiós i emocionant, ella tot i tenir un vertader arsenal de recursos en la seva veu en farà una interpretació de murmuri, de vegades fent servir l' scatt i en tot moment de gran emoció i intimisme. Els temes de lo més variat , tots ells interpretats de manera molt i relaxada, molt "after hours", posats a destacar-ne algun, potser l'emocionant Goodbye Pork Pie Hat del Mingus i una esplèndida versió del Caravan de l' Ellington. S' ha de tenir aquest "After Hours".