Greuge darrer greuge

En aquest últim mes han sigut molts els columnistes que en aquest mateix espai han parlat o bé sobre com ens han tornat a maltractar els pressupostos de l'Estat o sobre l'infrafinançament que els valencians patim ja no se sap ni quant temps. És una preocupació lògica perquè la manca d'inversions o la manca de finançament afecten la nostra educació, la nostra sanitat, les nostres infraestructures... la nostra qualitat de vida. Bones columnes d'Ezequiel Moltó, Miquel Vilaplana, José Cantó... i no sé si me n'oblide de cap. Qui també ha posat el dit sobre la nafra ha sigut el president de la Cambra de Comerç d'Alacant, la província més discriminada de l'Estat. Carlos Baño ha qüestionat la tasca dels 32 diputats valencians que hi ha a les Corts espanyoles. Quin nivell d'influència tenen per a dur inversions i recursos a les zones per les quals han sigut elegits? Una altra pregunta que jo em faig: Són més obedients als seus votants -valencians tots ells- o als seus organigrames de partit? Aquesta pregunta és fàcil de respondre a la vista del que es pressuposta i del que s'executa. Perquè l'execució també és important. Molt. Les últimes dades indiquen que al País Valencià només s'ha executat el 42 % del pressupost. A Madrid el 184, a Castella La Manxa el 119, a La Rioja el 118... i així anant fent. I ara què fem? No serà millor anar buscant fórmules que ens permeten elegir només diputats que obeïsquen els valencians? Sense lligams amb els partits de Madrid? Diputats que pensen més enllà de conservar el seu escó i busquen el benestar dels seus representats? Opcions hi ha. Només cal buscar al lloc adequat.