Gwilym Simcock, Yuri Goloubev ( Reverie at Schloss Elmau ) & Michel,Kellaway, Milder ( Live in Stockholm )

El contrabaxista rus YURI GOLOUBEV amb un impresionant historial a diferents orquestres i exitoses actuacions arreu del mon, es trasllada a Itàlia el 2004 i allà inicia la seva relació amb el Jazz, actuacions en els festivals de Montreux, Puerto Umbria Jazz Festival, el North Sea, etc ... i enregistraments diversos per ACT i Universal. El pianista escocès GWILYM SIMCOCK comparteix amb el seu company una formació clàssica impecable, és un autentic virtuós i també va ser seduït pel Jazz. "Reverie at Schloss Elmau" és de totes totes un disc impresionant on es fusionen els llenguatges de la Clàssica i el Jazz, servit per un parell de músics que tenen una tècnica excepcional, l' execució és impecable i a tots els temes del disc hi trobem un notable intercanvi d' idees ... de tota manera no tinc clar que aquest parell de soberbis músics tinguin ENCARA un "llenguatge natural i complet " de Jazz... del que no hi ha cap dubte es que musicalment parlant és un disc EXCEL.LENT.. Aquí la cosa és bastant més senzilla, tres improvisadors de nivell, que respiren Jazz pels quatre costats. RED MITCHEL és el contrabaixista, ROGER KELLAWAY el pianista i JOACHIM MILDER el saxo tenor, el disc "Live in Stockolm" un directe gravat l' any 1993, els temes son basicament standards, uns standards que ells s' encarregaran de disfressar convenientment, fent que prenguin vida pròpia. En aquest programa hem manifestat més d' una ocasió la nostra debilitat pel contrabaixista Red Mitchel i la seva capacitat pel diàleg i l' improvisació que l' ha permès treballar amb alguns dels músics més creatius de l' historia del Jazz, sense oblidar aquesta sonoritat rotunda i voluminosa que ho omple tot; el Roger Kellaway és un d' aquells pianistes savis que en tot moment saben quin paper els toca jugar, arranjador molt solicitat, aquell acompanyant perfecte que dialoga amb el solista i com a solista un gran coneixedor de l'instrument i dels músics que l'han precedit. Conec poc de la trajectòria del suec Joachim Milder que aquí toca francament bé i arrodoneix aquest bon directe que hem començat amb una bona versió del Doxy de Sonny Rollins.