Hebreus- 148 El llibre d'Hebreus

En passar les fulles de les cartes paulines, trobem al nou testament un grup de cartes a creients jueus repartits per la zona de Judea. Entre aquestes hi ha les cartes de Jaume i Judes, germans de Jesús, i les dels apòstols Joan i Pere. I d'aquestes, tenim una carta més extensa que va dirigida “als Hebreus”.El llibre als Hebreus, encara que sovint classificat com una carta, no manté l’estructura de carta. No especifica l'autor ni el destinatari, i no pren gaire temps per enviar les salutacions típiques de les cartes. El llibre conté una alta dosi doctrinal, presentant importants veritats per a creients a qualsevol lloc i qualsevol moment de la història, però inclou també ensenyament pràctic per a la vida cristiana.Hebreus és una exposició teològica de la persona i obra de Jesucrist, l'autor i el consumador de la nostra salvació, i relaciona Crist amb l'Antic pacte.Pel contingut del llibre, sabem que l'autor coneixia bé les Escriptures de l'Antic Testament. El llibre analitza l'ensenyament de l'Antic Testament a la llum de la persona i l'obra de Jesucrist. A l'Antic Testament Déu havia parlat a través dels profetes, però ara parlava directament pel seu Fill. A l'Antic Testament s'havien realitzat contínuament sacrificis d'animals purs per a perdó de pecats. Però ara Crist havia vingut i s'havia lliurat a la creu com el sacrifici perfecte, que podia treure eternament el pecat de tot aquell que el rebés com el seu Salvador. Hebreus presenta el Crist, el gran sacerdot i el sacrifici perfecte alhora, obrint el camí al Pare. L'autor fa referència al tabernacle que els jueus havien fabricat seguint les instruccions directes de Déu, i ara, segles més tard, el lloc santíssim, al qual només tenia accés el gran sacerdot una vegada a l'any, s'havia obert a tothom. Quan Crist va morir a la creu, el vel del temple es va esquinçar des de dalt i cap avall, mostrant que la presència del Senyor s'estenia per a tot aquell que vingués al Pare a través del Fill.En contrast amb l'Antic Testament que presentava el pacte de Déu amb el seu poble i la llei de Moisès que tothom havia de complir, ara Déu havia establert un nou pacte en Crist. L'ésser humà, en intentar complir la llei, descobriria que ningú no és capaç de guanyar la salvació pels seus propis mèrits. Però Crist, amb la seva preciosa sang, ha pagat el deute que el pecador tenia amb Déu, i ara a través d'Ell pot accedir a Déu sense reserves. Gràcies a Crist les ofrenes i sacrificis antics ja no són necessaris, ja que Crist, l'Anyell de Déu, ha conclòs el deute. Crist és suficient, i en Ell per l'Esperit Sant podem fer allò que Déu havia demanat des del principi: estimar-lo amb tot l'ésser i obeir-lo de cor.Tot i que el missatge d'Hebreus és universal, els destinataris d'aquesta carta, com el seu nom indica, eren cristians jueus que havien posat confiança en Crist. Aquests creients patien oposició i podien caure en el desànim, per això l'autor els anima i els exhorta a continuar en la fe, fugint dels falsos ensenyaments i mantenint un estil de vida digne de Crist.Hebreus ens ensenya que podem mantenir-nos ferms en el Senyor fins i tot quan les circumstàncies són adverses, perquè Crist va venir a salvar-nos del nostre pecat i a mostrar-nos la nova vida en la fe. No estem sols, sinó que com ens indica Hebreus 11 i 12, tenim a més molts testimonis que abans de nosaltres han caminat en la fe i han aconseguit el repòs en Crist. Per tot això, amb la vista posada a l'autor de la fe i el qui l'ha completat, visquem les nostres vides per agradar a l'autor del nou pacte de la fe.