I, per fi la Revolució del Petroli

Comencem l'any i els alcoians hauríem d'estar molt pendents i molt devanits de celebrar el 150 aniversari de la Revolució del Petroli. La primera revolució obrera del segle XIX. D'abast mundial i que, lamentablement, no s'estudia encara ni a les nostres escoles ni als nostres instituts tot i que Alcoi era la seu mundial de la AIT. Es passa per aquestos fets de puntetes. Com si es volgueren soterrar. Fets que van acabar en una repressió brutal i en la construcció d'una caserna que, lluny de ser un element de cohesió social, era un de repressió de la població civil. Es va construir la caserna, pagada pels alcoians, per a tindre'ns controlats. Que no s'oblide açò mai. Per reprimir-nos com més prompte millor en cas d'un altre esclat. Sí que a les escoles es parla del ludisme i del cantonalisme però no de la Revolució del Petroli. O si es parla, es fa de passada. Els motius d'aquest mutisme són inexplicables. Ningú s'ha afanyat a investigar seriosament aquesta Revolució i hi ha poques referències. La de Rafael Coloma, fundador del Ciutat, la de Manolo Cerdá o Clara Lida. I sense oblidar la que fa Isabel Clara Simó en el seu llibre Júlia. Sense cap mena de dubte, insuficients. Afortunadament, ha arribat el col•lectiu Revolta format per tres docents, Diego, Rebeca i Lluis que han involucrat un fum de gent en la tasca d'investigar aquests fets i confeccionar material didàctic per donar-lo a conéixer a les pròximes generacions. Perquè s'ha de conéixer. No pot passar desapercebut com fins ara. Ja hem vist el documental i el llibre il•lustrat. A partir d'ara hi haurà un fum d'actes i es imprescindible que els alcoians ens involucrem. Conéixer el que realment va passar lluny de llegendes populars és fonamental. Conéixer la veritat i contestar a la pregunta de per què aquest llarg silenci entorn d'aquesta Revolució.