J.Bergonzi, G.Garzone (Quintonic) & M.Waldron, S.Lacy ( Sempre Amore)

Jerry Bergonzi i George Garzone dos tenors que comparteixen ascendència italiana i també la gairebé inevitable ascendència del ”mestre”. Els dos amb una llarga trajectòria, sonoritat robusta, àgil i fluida, encara que he de confessar la meva debilitat per la tonalitat càlida i un pel mes densa del Garzone, un músic amb poca discografia al seu nom, tot i que molt ben seleccionada i compartida amb una feina impresionant com a ensenyant. Un bon quintet en aquest Quintonic del 2013, amb els nórdics Carl Whinter al piano ( toca molt bé), Anders Mogensen al contrabaix i Johnny Aman a la bateria. Un bon disc aquest Quintonic !!!. El pianista Mal Waldron i el saxo soprano Steve Lacy .no deixen aquí el mes mínim dubte del seu Amore per la música de l’Ellington. Ells dos han tocat junts sovint, van iniciar aquesta colaboració el 58 en el disc Steve Lacy plays the music of Thelonious Monk, l’altre músic objecte de devoció compartida i a partir d’aquí moltes aventures plegats. En aquest Sempre Amore del 1986 hi trobarem una fidelitat extrema a la música dels Ellington i Strayhorn, composiciones molt delicades i de gran sensibilitat a les que ells hi afegiran un plus d’aquestes mateixes qualitats. Un disc preciós aquest Sempre Amore, d’aquells que el comences per el tema 1 (ni mes ni menys que Johnny Come Lately) i el fas ”petar” sencer d’una tirada.