Jean-Luc PONTY ( Live at Donte's) & James CARTER (Conversin' with the Elders)

"Live at Donte's" de l'any 1969, és un dels primers discs que va gravar el violinista Jean-Luc PONTY que en aquells moments va representar una clara alternativa als "clàssics" Stephane Grapelli, Joe Venuti, Stuff Smith, ... La seva formació és clàssica, ell és un nen prodigi i té per davant una prometedora carrera com a concertista ... fins que escolta a Miles Davis i a John Coltrane, això el decantarà definitivament cap el Jazz.. L'any 1967 el pianista John Lewis el convida a participar amb el seu Modern Jazz Quartet al festival de Jazz de Monterey, farà una primera estada als EEUU i es relacionarà amb el pianista George Duke, aquesta és l' època on gravarà precisament aquest "Live at Donte's", un intens directe amb el que és guanyarà el reconeixement del públic nordamericà, l'acompanyen George Duke al piano, el contrabaixista John Heard i els bateries Dick Berk i Al Cecchi en algún tema) ... encara hi trobem traces del Bebop i de la música modal (George Duke recorda fàcilment el Herbie Hancock), ... aquí farà un punt i apart, desprès vindran les associacions amb els Frank Zappa, John McLaughlin, la Mahavishnu ... Pocs músics han aixecat tantes expectatives en els seus inicis com el multi- instrumentista James CARTER. L'any 1987 fa una curta estada en el grup del Wynton Marsalis, després treballarà amb el Lester Bowie i a començaments dels 90's la crítica aposta per ell com el músic que liderarà el Jazz dels propers anys ... o dècades. Grava el seu primer disc com a titular el 1993 pel segell DIW i segueixen cinc excel.lents gravacions per Atlantic, precisament aquest "Conversin' with the Elders" és un Atlantic de 1995; un guió ben simple que consisteix a convidar velles glories (els seus ancestres) i conversar amb ells prenent com a base antics ó molt antics temes del Jazz , aquesta idea a priori no garantiria uns millors o pitjors resultats però si que resulta determinant la qualitat dels músics que hi participen: una rítmica excel.lent amb el pianista Craig Taborn, Jaribu Shahid al contrabaix i Tani Tabbal a la bateria + un James Carter que en qualsevol dels instruments que farà servir ( tenor, alto, clarinet baix, baritono) mostra un nivell realment superlatiu, justificant plenament els elogis que l'han col.locat al cap de munt. Els ancestres que ha convidat?, doncs Lester Bowie, Buddy Tate, Harry Sweets Edison, Hamiet Bluiett, ... ho fan be, però no hi ha el més mínim dubte de qui és l'estrella. James Carter un músic enorme, un autèntic superdotat amb unes excel.lents gravacions en aquesta primera època. Un fantàstic Blue Creek amb el Buddy Tate de convidat obre la segona part d'aquest programa.