La lluita de les "kellys", la cara de la precarietat laboral femenina

Les cambreres de pis, treballadores de neteja dels hotels, són l'última baula de les externalitzacions massives a la baixa. Amb prou feines cobren dos euros per cada habitació d'hotel que netegen. N'han de fer entre vint i trenta al dia, contra rellotge, en jornades de vuit hores que s'acaben allargant fins a les deu o dotze, sense poder descansar el cap de setmana. A l'estat espanyol la bretxa salarial femenina és encara del 14% i s'agreuja amb la maternitat. Les dones han pagat més cara la crisi i la recuperació les ha oblidat. Les feines de casa no pagades suposarien el 41% del PIB estatal, 443.000 milions d'eurus l'any, si remuneréssim cuinar, netejar la llar, tenir cura de fills i avis. Entrevistem les "kellys" Eulàlia Corralero i Manuela Santos. Parlem amb la directora de l'hotel Barcelona 1882, Anna Castan; el secretari de negociació col·lectiva del sector serveis de CCOO, Esteban Sanabria; la directora de Segundo Mundo, Pili Malagarriga, i Cristina Rovira, d'Oxfam Intermón.