Solidaris

Parlem del JOMO, l'acrònim de "joy of missing out", que es tradueix com "el plaer de perdre's coses", concepte que contraresta el FOMO, el "fear of missing out", o el que és el mateix "la por de perdre's alguna cosa important, l'angoixa de quedar-ne fora". Entrevistem Marta Montaner i Juliana Canet del "Que no surti d'aquí" per parlar de la seva pròpia experiència. També sentirem persones de totes les edats per saber com viuen aquesta angoixa de la presencialitat. Per posar-hi context ens acompanyarà el filòsof Juan Evaristo Valls Boix, que acaba de publicar "JOMO. El gusto de perder" a Quaderns Anagrama.

Entrevistem la periodista i escriptora Emma Zafón, que acaba de publicar la seva segona novel·la "La mare", a Empúries. La mateixa editorial on fa tres anys va debutar amb "Casada i callada". La fotoperiodista i editora gràfica de la revista 5W Anna Surinyach ens portarà diverses propostes fotogràfiques vinculades a la maternitat. I per tancar el programa, amb l'escriptora i divulgadora antiracista Desirée Bela-Lobedde parlarem amb Quan Zhou, il·lustradora, escriptora i conferenciant nascuda a Algesires i d'origen xinès. Quan Zhou s'ha endinsat en la història dels fills de mares migrants cuidats per mainaderes espanyoles al pòdcast documental "Mi familia española".

Entrevistem l'historiador i periodista Rafa Burgos, que acaba de publicar "La Caixa. Una història mai no explicada" a Pol·len Edicions. És el resultat de més de quatre anys de feina, de gairebé 150 entrevistes i de desenes de visites a arxius públics i privats que han permès a l'autor accedir a documentació fins ara inèdita i a fonts que parlen per primera vegada de la institució financera més influent de l'Estat. També ens fem ressò de les mobilitzacions dels treballadors de la banca, que protesten per la sobrecàrrega de feina i les pressions comercials que reben. Parlem amb Begoña Peiró, presidenta del Sindicat d'Empleats de CaixaBank, el SECB, i amb Alberto Aza, portaveu de CECA, la patronal de la banca. També sentirem altres empleats del Banc Sabadell i del BBVA. Hi posarem context amb Antonio Terceño, catedràtic d'Economia Financera de la Universitat Rovira Virgili, i Antoni Puig, membre del Seminari d'Economia Crítica Taifa.

En l'última edició dels DocsBarcelona, el documental "Corren las liebres" va rebre el premi del públic i el premi 3Cat per una història de supervivència i de lluites compartides. Entrevistem la directora, Lorena Ros, cineasta i fotògrafa documental reconeguda amb diversos World Press Photo, i dues de les protagonistes, Noa Prieto i Mari Martínez. També visitem l'espai Metzineres al Raval de Barcelona, una entitat nascuda el 2017 per donar un espai segur a dones víctimes de violències. I tanquem el programa amb Marc Garriga, cap de Cultura de 3CatInfo a Catalunya Ràdio, per conèixer altres documentals que han abordat realitats socials poc conegudes.

A Barcelona el preu mitjà del lloguer ha pujat quatre vegades més que els sous d'una dècada i se situa en els 1.160 euros mensuals, segons dades de l'Incasòl. Sobre la crisi de l'habitatge, entrevistem la periodista i escriptora Llucia Ramis i el cineasta Pol Rodríguez. Ramis en parla a "Un metre quadrat", una obra de no-ficció publicada a Anagrama on explica la seva experiència com a llogatera a Barcelona i revisita els pisos on ha estat. En el cas de Rodríguez passa comptes amb el fons d'inversió responsable de la fi del negoci familiar centenari a la sèrie "Ravalejar", que es pot veure a HBO Max i a la tardor a la plataforma 3Cat. També sentirem altres històries vinculades a aquesta temàtica. I per tancar el programa, amb l'editora gràfica de la revista 5W Anna Surinyach, coneixerem el fotoperiodista Joan Mateu Parra, que ha documentat nombrosos desnonaments però des d'una perspectiva diferent. Fotografia de la coberta: Joan Mateu Parra

En els pròxims anys, la Comissió Europea té previst construir quatre grans centres de dades en diferents països de la Unió amb l'objectiu de garantir la sobirania digital d'Europa. El govern espanyol i la Generalitat aposten perquè una d'aquestes gigafactories s'instal·li a Móra la Nova, a la Ribera d'Ebre. Anirem fins a aquest municipi per parlar amb Joan Carles López, expert en geobiologia i descontaminació electromagnètica. Membre de la plataforma Aturem la gigafactoria d'IA. També sentirem l'alcalde de Móra la Nova, Jesús Álvarez, i el secretari de Telecomunicacions i Transformació Digital de la Generalitat, Albert Tort. Per entendre l'impacte d'aquestes infraestructures, entrevistarem Ana Valdivia, matemàtica i investigadora en intel·ligència artificial, governança i polítiques de la Universitat d'Oxford. I Casey Lynch investigador Ramón y Cajal al Departament de Geografia de la UdG, expert en geografia del capitalisme digital.

A les xarxes socials hi ha molts influencers que prometen beneficis ràpids i un èxit econòmic immediat. Són impactes que penetren fàcilment en joves i adolescents amb pocs coneixements financers i que poden acabar desembocant, no sempre, en conductes problemàtiques. Parlem d'un tipus d'addicció conductual, com ho serien les compres compulsives, l'addicció al sexe o als videojocs. Entrevistem l'Albert, nom fictici, que lluita des de fa anys contra l'addicció al trading i a les criptomonedes. Per entendre el fenomen, parlem amb el doctor en Psicologia Social David Pere i amb el president d'Acencas, Associació Centre Català d'Addiccions Socials, Francesc Perendreu. Coneixerem el projecte EFEC, un programa desenvolupat per l'Institut d'Estudis Financers (IEF), que ofereix als instituts educació financera bàsica a 4t d'ESO amb treballadors jubilats del sector. Parlarem amb el seu responsable, Jordi Martínez. I visitarem l'Institut Pedagogium Cos de Sant Boi de Llobregat per parlar amb alumnes de 4t d'ESO de l'optativa d'economia.

El futbol, en totes les categories, és un esport que aixeca passions desmesurades i que ha convertit, massa vegades, els camps en entorns hostils amb insults i actituds discriminatòries. Ara bé, aquest escenari no és igual a tot arreu. Coneixerem a Sabadell, un projecte alternatiu que defuig Entrevistarem l'exjugador del Barça Oleguer Presas, cara visible del projecte. També parlarem amb famílies, criatures i entrenadors. Coneixerem la història de Yero Koulibaly, nascut a Guinea Conakry, que juga a La Caserna i també fa de formador. I per tancar el programa, entrevistem el periodista esportiu i exfutbolista Albert Edjogo-Owono, que acaba de publicar "Heridas en la piel. Fútbol, racismo e identidad", publicat a GeoPlaneta.

Al programa d'avui ens fixarem en el panorama del hip-hop, del rap i del freestyle o la improvisació de competició a Catalunya. Conversem amb Marina Bou, periodista de professió, freestyler i impulsora de Raplegats i de la lliga Catalunya Freestyle, i Nerea Hernández, Ainhara, professora d'institut a Lleida, cantant i freestyler. Amb l'escriptora i divulgadora antiracista Desirée Bela-Lobedde coneixerem Latifa Drame, La Tiniebla, actriu i freestyler que interpreta Lati, a l'última pel·lícula d'Ingride Santos, "Ruido". I per acabar hi posarem context, amb el periodista musical Nando Cruz. Fotografia de la coberta: Marc Estivill.

Hi ha molts nens i adolescents de famílies d'origen migrant que es converteixen en traductors dels seus pares en una gran diversitat de contextos. Són menors que acompanyen els familiars al metge, a les reunions de l'escola o a fer tràmits a l'administració i que assumeixen una responsabilitat massa feixuga per a l'edat que tenen. Descobrirem la història de Boutaina el Bok, nascuda al Marroc i estudiant d'ESO a l'Institut Jonqueras de Sabadell. També visitarem l'Institut Bitàcola de Barberà del Vallès per parlar amb els germans Aya i Yassine el Mesaoudi, originaris del Marroc i amb Hang i Rui Jiang, d'arrels xineses. També sentirem professors, metges i treballadors socials. Hi posarem context amb Marta Arumí, directora del grup de recerca MIRAS de la UAB, i amb el psicòleg Xifré Ramos. I coneixerem el treball de recerca de batxillerat de Henda Conteh, amb pares originaris de Gàmbia.

L'apòstol Guillermo Maldonado ha reunit unes 4.000 persones a València en un gran esdeveniment batejat com la "Cosecha Mundial". Maldonado és el líder del Ministerio el Rey Jesús, una macroesglésia evangèlica de tipus neopentecostal amb seu a Miami. L'objectiu d'aquest acte és recristianitzar Europa, un continent secularitzat. L'equip del "Solidaris" hem estat a València per entendre l'abast d'aquest moviment global que busca influir en l'agenda política. Ens ho explica el sociòleg expert en religions Antonio Montañés. A València, també coneixerem el testimoni del Ruben Moreno, que va acabar sortint d'una Església evangèlica fonamentalista com la de Maldonado. I per posar-hi context, sentirem l'opinió del psicòleg especialitzat en sectes, Miguel Perlado.

Cada setmana el pastor Carlos Rojas congrega més d'un centenar de persones en una sala de cinema del centre comercial Diagonal Mar de Barcelona. Rojas és el líder del Ministerio Casa de Salvación, una església evangèlica de tipus neopentecostal que funciona sota el paraigua d'una macroesglésia amb seu a Miami. Es tracta del Ministerio del Rey Jesús, fundada pel pastor Guillermo Maldonado. Una multinacional de la fe que arrossega milions de seguidors als Estats Units i arreu del món, i que, com altres esglésies neopentecostals, exerceix una gran influència política amb discursos alienats amb l'extrema dreta. Parlarem amb Carlos Rojas i coneixerem els fidels que assisteixen als seus cultes. Per entendre la naturalesa d'aquest tipus d'esglésies entrevistarem Guillem Correa president del Consell Evangèlic de Catalunya. També conversarem amb Mònica Clua, politòloga especialista en trumpisme i Antonio Montañés, doctor en sociologia, especialitzat en sociologia de la religió.

A Catalunya, l'Església evangèlica és la confessió religiosa que té més centres de culte després de l'Església catòlica. I des de fa vint anys, és la que creix més. Més de la meitat de les esglésies evangèliques a Catalunya són de tipus pentecostal. Hem visitat l'església Elim de Girona per acompanyar la Joana Aguilera i en Jaume Puigdevall a un culte. Fa sis anys que aquest matrimoni va fer la conversió de l'Església catòlica a la pentecostal. Un camí que han seguit altres persones a qui també sentirem en aquest programa. Hem conversat amb el pastor Jimmy Martin i la pastora Raquel Urquía per conèixer quina és la doctrina de les Esglésies pentecostals i en què es diferencien, com a cristians, de l'Església catòlica. Per posar-hi context, entrevistem la catedràtica en Sociologia de la Religió, Mar Griera. I també comptem amb la participació de la direcció d'Afers Religiosos de la Generalitat i del Consell Evangèlic de Catalunya.

Cada vegada hi ha més persones que deixen tota o una part de la seva herència a fundacions o entitats socials. Catalunya és, de fet, on es registren més llegats solidaris. Coneixerem les històries de l'activista Carme Arana que deixarà una part del seu llegat a la Fundació Esclerosi Múltiple, una malaltia que li van diagnosticar abans dels 30 anys. I la de Jordi Castejón, que llegarà en favor de la Fundació Pasqual Maragall després que el seu pare morís d'aquesta patologia. Sentirem les experiències de la Núria Cerés, mare monomarental d'un nen amb autisme que deixarà el seu patrimoni a la Fundació tutelar el Maresme i Aurora Dueñas, que ho farà a la Fundació Mona. Hi posarem context amb Albert Domingo membre de la Junta Directiva del Col·legi notarial de Catalunya. I per saber què passa quan una persona mor sense haver fet testament ni es coneguin els hereus entrevistem Nicolàs Valle, periodista del 3catInfo i genealogista.

En un context de múltiples crisis, amb conflictes arreu del món, amb l'emergència climàtica i una transformació tecnològica que avança a passos de gegant, han aparegut amb força els relats sobre el col·lapse i la fi del món. Cada vegada hi ha més interès pels búnquers de luxe reservats per a uns pocs i formacions per poder sobreviure en situacions de crisi. Acompanyarem un grup de persones que ha participat en un curs per aprendre tècniques de supervivència al Maresme. També coneixerem un búnquer per dins amb Esteban López, propietari de l'empresa Bunker Zona de Caldes de Malavella. I per entendre què s'amaga al darrere d'aquest fenomen ,entrevistarem el filòsof Eudald Espluga, que acaba de publicar "Imaginar la fi. Horror climàtic, tecnofeixisme i esperança apocalíptica", a l'editorial Raig Verd.

El Laboratori Mundial de la Desigualtat adverteix que la bretxa entre rics i pobres és cada vegada més ampla. I ho és sobretot per l'augment d'unes fortunes que es beneficien, entre moltes altres coses, d'una fiscalitat que les afavoreix. Entremig d'aquests dos extrems, se situa una classe mitjana cada vegada més afeblida per la pèrdua de poder adquisitiu i que carrega el pes del sistema. Coneixerem la història de Rubèn Guilanyà, advocat en exercici, professor d'Ètica i Entorn Jurídic Internacional dels Negocis a l'IQS (Universitat Ramon Llull). També sentirem els testimonis de professors, funcionaris i petits empresaris. I, per acabar, ens acompanyarà la periodista cultural Noèlia Ramírez, que ha publicat "Nadie me esperaba aquí", a Quaderns Anagrama.

Entrevistem Khadija Amin, refugiada a l'estat espanyol després de la tornada dels talibans el 2021. La seva és una història que parla de resiliència. Casada per la força i maltractada, va plantar cara al rebuig social i es va divorciar quan la llei al país ho permetia. Va estudiar Periodisme, va acabar treballant a la televisió pública fins que l'extremisme s'ho va endur tot. Des de l'exili lluita per recuperar els seus tres fills d'un pare maltractador i per ser la veu de milers de dones afganeses que malden per sobreviure en unes condicions extremes. Per parlar de resistència encapçalada per dones, entrevistem Sandra Martínez, criminòloga i coordinadora de l'àrea d'Alternatives de Seguretat de l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP). I amb l'editora gràfica de la revista 5W, Anna Surinyach, coneixerem la feina de la fotògrafa Victòria Rovira Casanovas amb les dones kurdes de Rojava.

Segons dades de la Comissió Europea, la mitjana d'edat dels agricultors comunitaris és de 57 anys. Només un 12 per cent són menors de 40 i la presència de dones és molt baixa. Al programa d'avui coneixerem un grup d'adolescents que neda a contracorrent, nois i noies amb una vocació molt profunda que estudien a l'escola familiar agrària Quintanes a les Masies de Voltregà, a Osona. Visitem aquest centre per conèixer la història de la Marina Brugué, el Guifré Bassó, el Jordi Bruch, el Pau Fenés i l'Anna Fíguls, que volen fer-se càrrec de les finques i explotacions ramaderes dels seus avis. També entrevistem la periodista Agnès Batlle, autora d'"Arrels rebels", a Ara Llibres. I amb l'escriptora i divulgadora antiracista Desirée Bela-Lobedde parlem de la figura dels temporers.

Ja fa temps que els macrofestivals de música s'han convertit per a ciutats com Barcelona en un reclam turístic i també en la principal forma de consum de música en directe. Aquests grans certàmens, tal com s'ha vist en els últims anys, són un engranatge fonamental en la maquinària consumista actual, marquen l'agenda cultural i actuen com una piconadora per al teixit social. Al programa d'avui ens fixarem en els circuits alternatius, en iniciatives del món de la cultura que transiten en zones poc visibles per a l'opinió pública, però que neixen de la voluntat col·lectiva. Entrevistem Luis Benavides, sociòleg, periodista musical i autor d'"Actitud. Vida en los minifestivales", a Sílex Ediciones. I Nando Cruz, periodista musical que acaba de publicar "Microfestivales y otros escenarios posibles" a la mateixa editorial. Fotografia de la coberta: Festival Actitud. Vidreres. Fotògraf: Sergi Vila.

Segons l'ONU, cada any es maten per al consum humà més de 80.000 milions d'animals terrestres a tot el món de forma industrialitzada, sense comptar els peixos. Els vegans no només no mengen animals, sinó que tampoc consumeixen productes o espectacles que suposin patiment per als animals. Entrevistem el periodista i escriptor Borja Duñó, que acaba de publicar a Saldonar "No siguis cruel! Principis antiespecistes (el llibre que els animals volen que llegeixis)". També ha publicat "Ànimes entre les dents. Una novel·la animal" a la mateixa editorial. Duñó es vegà des de fa tres anys. També parlem amb Xavier Medina, antropòleg, catedràtic dels Estudis de Ciències de la Salut i director de la càtedra Unesco d'Alimentació, Cultura i Desenvolupament de la UOC. I amb l'editora gràfica de la revista 5W, Anna Surinyach, coneixerem la feina de la fotògrafa Ariadna Creus, especialitzada a documentar les relacions entre humans i animals. Fotografia de la coberta: Ariadna Creus

Conegut pel seu afany per la defensa de la justícia universal, la trajectòria de Reed Brody l'ha portat a obrir processos judicials contra dictadors d'arreu del món i, sobretot, a escoltar i acompanyar víctimes i supervivents. Entrevistem aquest advocat, que va ser fiscal adjunt de Nova York i antic assessor jurídic de Human Right Watch, batejat amb el qualificatiu de "caçadictadors". Amb el reporter Plàcid Garcia-Planas parlarem del llibre "Entrevistando a Hitler", de Lutz Hachmeister, publicat a Libros del K.O, per reflexionar sobre la relació entre periodistes i personatges autoritaris. I amb el cap de Cultura de 3CatInfo ràdio, Marc Garriga, farem una llista de pel·lícules que han mostrat, des de la sàtira i l'humor, tirans i autòcrates de tot tipus.

Entrevistem els documentalistes de fauna salvatge Andoni Canela, fotògraf de National Geographic, entre altres mitjans, i el seu fill Unai Canela, autor del documental "Sol a Groenlàndia". A l'Unai el vam conèixer fa més d'una dècada gràcies a "El viatge de l'Unai", un treball audiovisual dirigit pel seu pare. Els documentals es poden veure a la plataforma 3cat. Ara que Groenlàndia està d'actualitat després que el president nord-americà, Donald Trump, hi hagi posat la diana, conversem amb el geòleg Santiago Giralt, director de Geociències Barcelona, un institut de recerca de caràcter internacional. Giralt treballa a Groenlàndia des de fa 10 anys. I acabarem parlant de música i compromís mediambiental amb Josep Martin, realitzador del programa "Independents" d'Icat. Fotografia de la coberta: Andoni i Unai Canela.

Entrevistem l'autora sud-coreana Keum Suk Gendry-Kim, una de les veus més destacades del dibuix i la literatura del seu país, que ha fet un exercici que s'endinsa en la figura del dictador nord-coreà amb la novel·la gràfica "El meu amic Kim Jong-un", publicada a Reservoir Books. També parlarem de l'interès cap a les produccions culturals que provenen de Corea del Sud amb Esther Torres, doctora en Traducció i Estudis interculturals, professora de la UAB i membre del grup de recerca Gregal. Sobre el pes de la comunitat coreana a Catalunya conversarem amb Eugènia Uhjeen Lee, doctorada en sociologia per la UB i professora a la UAB. També visitarem el San Kil, el restaurant coreà més antic de Barcelona. Parlarem amb els seus fundadors, el matrimoni San Kim i Myung Chun, que van arribar al país als anys vuitanta i amb el seu fill, Kiwon Kim, nascut a Catalunya i que ara regenta el negoci.

La fotoperiodista Anna Surinyach, l'escriptora i divulgadora antiracista Desirée Bela-Lobedde i el reporter Plàcid Garcia-Planas, col·laboradors del "Solidaris", ens recomanen documentals, lectures i exposicions per a aquests dies de festa.

L'equip d'investigació Forensic Arquitecture, una agència vinculada a la Universitat de Londres, documenta, a través de la tecnologia, la conducta militar d'Israel a la Franja després dels atacs de Hamas de la tardor del 2023. En altres paraules, reconstrueix el que passa als llocs on el poder actua amb impunitat a través del contingut penjat a les xarxes socials, a l'ús d'imatges per satèl·lit, a la utilització de models 3D i al pes dels testimonis, entre altres metodologies. Entrevistem l'enginyera Júlia Nueno Guitart, que forma part d'aquest equip i que també és l'editora del llibre col·lectiu "Genocidios. Una lectura forense", publicat a Galaxia Gutenberg. També ens acompanyaran els fotoperiodistes Anna Surinyach, editora gràfica de la revista 5W, i Samuel Nacar, guardonat amb el World Press Photo pel seu treball "Les ombres ja tenen nom" sobre els supervivents de les presons sirianes publicat en aquesta mateixa revista.

Parlem amb els actors i creadors Pau Matas i Oriol Pla, artífexs de "Gola", un espectacle total que bascula entre la crítica, la sàtira i el desassossec i que, com a societat, ens posa davant del mirall. L'obra assenyala un sistema econòmic que depreda, que crea necessitats i que està dissenyat per omplir buits existencials. Parlarem de la societat del consum amb l'antropòloga social Irene Sabaté, investigadora en antropologia econòmica i del consum i professora a la Universitat de Barcelona. I amb Emilia Redolar, investigadora en neurociència i professora d'Estudis de Psicologia a la UOC, sobre el comportament del cervell a l'hora de prendre decisions. I conversarem amb l'escriptor i antropòleg Adrià Pujol, autor de "Gola", publicat a Fragmenta, on es revisa aquest pecat capital des d'una òptica contemporània.

Segons dades del Departament d'Igualtat i Feminisme, des del 2011 a Catalunya han mort deu infants per violència masclista. A set els van matar al mateix moment que les seves mares i tres es consideren casos de violència vicària perquè la progenitora és viva. En el programa d'avui, fugirem dels casos més severs per fixar-nos en una altra capa que acostuma a estar soterrada, la violència vicària quotidiana, que acaba malmetent la salut física i mental dels que la reben. Coneixerem el cas del Samuel Sebastian, que va patir violència vicària fins ben entrada l'edat adulta. També ens acompanyarà María José Guarino, víctima, ella i els seus dos fills, de l'assetjament de l'exmarit. La María José és psicòloga forense especialitzada en violència masclista i membre de l'associació Mujeres Libres de Violencia Vicaria. Entrevistarem Sònia Vaccaro, psicòloga clínica i forense que el 2012 va encunyar el terme de "violència vicària", i la jutgessa Isabel Giménez García.

Joe Sacco és periodista i dibuixant de còmics. Fa molts anys que retrata els conflictes del nostre temps. Nascut a Malta i amb passaport nord-americà, el treball de Sacco es va fer molt conegut a mitjans dels anys noranta del segle passat amb la publicació de "Palestina", una immersió de dos mesos a Cisjordània i Gaza per documentar els estralls de l'ocupació israeliana. Aquesta tardor ha publicat "El disturbio eterno" a Reservoir Books sobre la violència entre musulmans i hindús a l'Índia. Amb ell parlarem de la situació a la Franja i als territoris ocupats, de l'Amèrica de Trump i de l'estat del periodisme actual. També conversarem amb Pedro Rojo, cocomissari de l'exposició "Còmic palestí: Veus pròpies, crit col·lectiu", que es pot veure al Centre Cultural Casa Elizalde de Barcelona. I amb el reporter Plàcid Garcia-Planas recordarem la guerra dels Balcans arran d'un altre dels treballs de Joe Sacco, "Gorazde", publicat a Planeta de Libros. Fotografia: Marina López Tugues

Segons dades de l'Observatori Català d'Addiccions, la cocaïna és la segona droga il·lícita més consumida després del cànnabis i la que més demandes de tractament genera després de l'alcohol. Coneixerem les històries de Sandra Soley, de 41 anys i mare de dos fills. I d'Edgar Ticó, de 18 anys, que actualment reben tractament per addicció a la cocaïna i altres substàncies al centre terapèutic DIA 1 de Girona. Entrevistem el periodista i escriptor David López Canales, autor de "¿Una rayita? Por qué en España se consume tanta cocaína y no se habla de ello" a Anagrama. I visitarem el Servei d'Addiccions i Salut Mental de l'Hospital Sant Joan de Reus. Conversarem amb la doctora Tre Borràs, que durant més de quaranta anys ha estat al capdavant d'aquest servei considerat de referència a Catalunya. També ens acompanyarà l'antropòleg i professor de la Universitat Rovira i Virgili Antoniu Llort. I coneixerem la Marina i el Jaume, de 65 i 63 anys, que van ser pacients de la doctora Borràs.

Al programa d'avui parlarem de muntanya i política. Hitler, per exemple, volia mostrar la superioritat de la raça ària conquerint un 8.000. Les sufragistes clavaven la bandera de "Vote for women" al capdamunt dels cims. I Lenin obligava a carregar el seu bust a totes les expedicions que es feien. Entrevistem l'historiador Pablo Batalla, autor de "La bandera en la cumbre", publicat a Capitán Swing. Passejarem per Montserrat amb l'historiador i geògraf Francesc Roma, un dels grans especialistes en excursionisme a Catalunya. I acabarem el programa conversant amb la doctora Mayte Serrat, fisioterapeuta i psicòloga a l'Hospital Vall d'Hebron. Serrat és fundadora de CIM Project, un club inclusiu de muntanya del qual forma part Nadya Natali, diagnosticada de sensibilitat química múltiple, fatiga crònica i fibromiàlgia, que també sentirem.

Entrevistem Ossi Ritter, una israeliana nascuda a Haifa i instal·lada a Catalunya que amb 18 anys va decidir marxar d'Israel després de negar-se a fer el servei militar. Igual que molts jueus, una part de la branca paterna i materna de l'Ossi va ser exterminada durant l'Holocaust. Al programa sentirem les veus d'altres jueus que arrosseguen un passat familiar marcat per la barbàrie nazi i que fa anys que es posicionen contra les polítiques d'ocupació d'Israel. Ens acompanyarà Dominique Salomon, cofundadora de Junts - Associació Catalana de Jueus i Palestins; Louis Lemkow Zetterling, catedràtic emèrit de sociologia a la UAB i ambientòleg, i Tiina Pietarinen, traductora del finès. També sentirem els periodistes Ofer Laszewick i Paul Sánchez, directors i presentadors del pòdcast "Alhayam", especialitzat en Israel i el Pròxim Orient.

Entrevistem l'intèrpret i traductor Kayed Hammad, que fa tres mesos va poder sortir de la Franja de Gaza amb una part de la família després que un bombardeig israelià matés el seu fill gran. Durant més de vint anys, Kayed Hammad ha estat una figura fonamental per a periodistes d'arreu del món, per a organitzacions humanitàries i per a cossos diplomàtics. Amb ell parlarem del que implica el càstig col·lectiu d'Israel contra el poble palestí després dels atemptats de Hamas d'ara fa dos anys. Amb la politòloga Sònia Andolz, valorarem la mobilització ciutadana contra la guerra a Gaza i l'ús del concepte "genocidi". Per acabar, amb Marc Garriga, cap de Cultura dels serveis informatius de Catalunya Ràdio, parlarem de la pel·lícula "La voz de Hind Rajab", que reconstrueix els últims instants de vida d'una nena palestina a Gaza. Fotografia de la coberta: Anna Surinyach

Visitem la Fundació Ateneu Sant Roc, a Badalona, per conèixer la història d'un grup de dones que cada setmana es troben per cosir. Teixeixen arpilleres, una tècnica tèxtil apareguda durant la dictadura xilena. A través de les teles expliquen no només experiències personals sinó també vinculades al context social: com les guerres, la violència masclista o els problemes d'habitatge. Sentirem l'Encarna Ortega, la Manoli Garcia, l'Amina Merzini i la Sadaf Akram. Hi posarem context amb Pilar López, coordinadora de projectes de la Fundació Ateneu Sant Roc, i Roberta Bacic, experta en la matèria i col·leccionista d'aquestes obres a Conflict textiles. Tancarem el programa amb les veus de Clare Hunter, artista tèxtil comunitària i autora del llibre "Hilos de vida", publicat a Capitan Swing, i amb Laura Casal-Valls, doctora en Història de l'Art, especialitzada en la història de les costureres catalanes.

Entrevistem en profunditat la periodista i escriptora argentina Leila Guerriero, autora de "La llamada", novel·la de no-ficció publicada a Anagrama. Es tracta d'un recull dels gairebé dos anys de converses amb Silvia Labayru, segrestada i torturada durant la dictadura militar argentina. La seva és una història de patiment, que no acaba amb el seu pas per l'ESMA, el centre clandestí de tortures de Buenos Aires, sinó que continua un cop alliberada. El vincle creat entre la periodista i la supervivent permet construir un retrat d'una de les etapes més fosques del país en un moment en què les polítiques negacionistes del govern de Javier Milei ho impregnen tot. També ens acompanyarà Joan Biosca, corresponsal de 3Cat a Buenos Aires.

Com està afectant el genocidi a Gaza en la salut mental de la infància i la joventut de Cisjordània? Entrevistem la periodista Patricia Simón i el fotoperiodista Ricard Garcia Vilanova, que han documentat l'impacte de la violència desfermada des del 7 d'octubre en les criatures i les seves famílies. Es tracta d'un projecte amb el suport de les beques Devreporter de Lafede i fet conjuntament amb l'ONG Mundubat. Amb Patricia Simón també parlarem del seu últim llibre, "Narrar el abismo. Periodismo de conflicto en tiempos de impunitat", publicat a Debate. Ens acompanyarà el periodista d'"El matí de Catalunya Ràdio" Andreu Merino, codirector del documental "Shahid, créixer o morir a Palestina", una producció de La Manchester amb el suport de 3Cat. I per tancar el programa rebrem l'editora gràfica de la revista 5W Anna Surinyach. Fotografia coberta: Patricia Simón i Alex Zapico

El Patronato de Protección de la Mujer va ser una institució franquista on joves adolescents considerades esgarriades eren recloses per poder-les redreçar. Coneixerem la història d'una de les seves supervivents, Consuelo García del Cid, que porta més d'una dècada investigant aquests reformatoris amb l'objectiu de lluitar contra l'oblit que aquestes dones van viure amb l'arribada de la democràcia. Per saber fins on es remunta aquest sistema de control entrevistem la investigadora Pilar Iglesias, autora, entre d'altres, del llibre "Políticas de represión y punición de las mujeres: las Lavanderías de la Magdalena de Irlanda y el Patronato de Protección a la Mujer de España" a Círculo Rojo. I parlarem del camí cap a la reparació de les supervivents amb Rosana Alija, professora de Dret a la UB i membre del Comitè Tècnic per a la Recuperació i la Identificació de Persones Desaparegudes durant la Guerra Civil.

Ryma Sheermohammadi i Adrià Franch tenen una llarga trajectòria com a traductors i intèrprets. Treballen per a institucions internacionals, per a organitzacions de drets humans i també en el sector privat per a grans empreses. Coneixerem com treballen, amb què es troben, a quins dilemes s'enfronten. L'Adrià i la Ryma, d'origen iranià i també activista, traspuen passió i humanitat en un món marcat pels lideratges messiànics i els discursos d'odi. En aquest marc global, també entrevistarem el politòleg Pol Morillas, que acaba de publicar "Al pati dels grans. Europa davant d'un món hostil" a l'editorial La Campana.

Segons l'Idescat, un de cada tres catalans no es pot permetre una setmana de descans a l'any fora de casa. El dret a les vacances és un dret aconseguit gràcies a la lluita col·lectiva, però hi ha moltes persones que no en poden gaudir. Coneixerem el cas de la Violeta Cruz i el German Domínguez. Ella és administrativa a mitja jornada a Barcelona i mare de dos fills. El petit, de 5 anys, amb un trastorn de l'espectre autista. El Germán és pagès. Té una explotació agrícola al Baix Llobregat i la feina no li permet parar. No tenir temps per al descans té un impacte molt important en la salut. En parlarem amb Mireia Utzet, investigadora del Centre d'Investigació en Salut Laboral i doctora en salut pública. I per posar-hi context entrevistem Ernest Cañada, geògraf, coordinador d'Albasud i investigador del turisme amb perspectiva crítica.

Entrevistem l'antropòleg forense José Pablo Baraybar, coordinador forense regional per a Mèxic i l'Amèrica Central al Comitè Internacional de la Creu Roja. Baraybar té una llarga trajectòria a l'hora de documentar crims de lesa humanitat arreu del món. Sota el paraigua de l'ONU, ha investigat a l'Argentina, a Guatemala, al Congo, Etiòpia, Ruanda o els Balcans. Ha treballat en la recerca i identificació de persones mortes i desaparegudes en contextos extremadament complicats, com les rutes migratòries cap a Europa. Actualment, instal·lat a Mèxic, s'enfronta a la realitat d'un país amb més de 100.000 desapareguts. També parlem amb Jannet Carmona, coordinadora del programa de persones desaparegudes i les seves famílies del Comitè Internacional de la Creu Roja a Mèxic. I la fotoperiodista i editora gràfica de la Revista 5W, Anna Surinyach, ens explicarà com Ucraïna gestiona els més de 60.000 desapareguts que han provocat els tres anys de guerra amb Rússia. Fotografia coberta: Anna Surinyach

Visitarem l'IES Vallvera de Salt per parlar amb alumnes afectats per la crisi de l'habitatge. En aquest municipi, de mitjana, hi ha dos desnonaments a la setmana amb menors. Coneixerem la història de la Oumaima i el Reda, de 15 i 17 anys, que estan en risc de ser desnonats. Per entendre com afecta una situació així al rendiment escolar, parlarem amb el sociòleg Ferran Giménez, professor a l'institut, i amb Mònica Altarriba, coordinadora pedagògica de l'ESO al mateix centre. Per parlar de l'impacte dels desnonaments en la salut de les criatures, ens acompanyarà Yaiza Cano, infermera i membre de La Capçalera, una plataforma de metges que s'han implicat en aquesta problemàtica. També serem al desnonament de la família de la Kadi, mare de sis fills, quatre dels quals menors d'edat. D'aquests, els més grans, estudien a l'institut Vallvera d'aquest municipi del Gironès.

El músic i gestor cultural Yacine Belahcene acaba de publicar "Divendres cuscús. Alger 1993" a Pol·len Edicions. Un volum autobiogràfic que retrata una infantesa feliç travessada per l'esclat de la guerra civil a Algèria. Parlarem amb ell, fill de mare catalana i pare algerià, sobre memòria i xoc cultural. Seguint un altre dels fils argumentals de la novel·la gràfica, reflexionarem sobre cuina i identitat amb Paula Molés, directora del programa "Un restaurant caníbal a Berlín", i Pius Alibek, lingüista, escriptor i restaurador. Amb ells dinarem al Xix Kebab de Barcelona, el primer restaurant sirià a obrir a la ciutat.

Ser gai era una malaltia fins fa 35 anys, quan l'Organització Mundial de la Salut va eliminar l'homosexualitat de la llista de trastorns mentals. Malgrat aquest pas tan necessari per a la reparació del col·lectiu, avui dia la situació no ha canviat gaire i encara hi ha qui assenyala les relacions entre persones del mateix sexe com una afecció que es pot curar. Entrevistarem Xavi Martínez Cal, víctima d'aquestes pseudoteràpies dels 18 als 23 anys. També mirarem enrere per conèixer què passava durant el franquisme amb la història del Jordi Griset, sotmès a un tractament amb descàrregues elèctriques. Hi posarem context amb la psicòloga Amanda Melià. I sabrem quins passos s'estan fent a nivell legislatiu perquè aquestes pràctiques siguin considerades delicte. En parlarem amb Óscar Rodríguez, de la FELGTBI+, i Eugeni Rodríguez, director de l'Observatori contra l'Homofòbia. Fotografia de la portada: Jordi Griset

Rami Elhanan és israelià. La seva filla Smadar va morir en un atemptat suïcida de Hamas l'any 1997. Deu anys després, una bala disparada per un soldat israelià matava l'Abir, de 10 anys, filla del palestí Bassam Aramin, quan sortia de l'escola. Després d'un procés molt profund per transformar el dolor i la ràbia, fa anys que treballen per la pau i la reconciliació a través de l'associació The Parents Circle-Families Forum. Parlarem amb ells arran de la seva visita a Barcelona, convidats pel CCCB i l'Institut Català Internacional per la Pau. També ens acompanyarà Sergi Roca, cap d'Internacional de Catalunya Ràdio. I per tancar el programa entrevistarem la periodista del diari Ara Cristina Mas Andreu, arran de la publicació de "Palestina des de dins. Històries de colonització i resistència, de la Nakba al genocidi de Gaza", a Ara Pausa.

La cineasta i escriptora sud-africana Milisuthando Bongela va néixer i créixer a Transkei, un estat creat artificialment pel govern de Sud-àfrica on els negres vivien segregats sota una falsa il·lusió de llibertat. Parlarem amb ella del documental "Milisuthando", on revisita la història recent del país a través d'imatges del seu arxiu familiar. Bongela, que va ser a Barcelona fa uns dies convidada pel CCCB, fa un exercici molt valent d'explorar el paper de la comunitat blanca durant l'apartheid confrontant la seva experiència amb la de les seves amistats blanques. Analitzarem el treball de Bongela amb l'escriptora i divulgadora antiracista Desirée Bela-Lobedde. I amb Josep Martín, realitzador del programa "Independents", d'iCat, repassarem algunes de les cançons que van donar dimensió mundial al règim de l'apartheid.

Entrevistem la poeta Sònia Moll, que acaba de publicar "On fugirem, amor" a Godall Edicions. Un recull poètic nascut de la ràbia i que descriu no només la devastació dels entorns més propers, sinó que també fa parada a les destruccions internes. Sònia Moll, que es defineix com a "feminista, cristiana i lesbiana sense pedigrí", fa un al·legat de la supervivència en temps de crisis permanents. I avançant-nos a Sant Jordi, escoltarem diverses recomanacions. Del reporter Plàcid Garcia-Planas: "Jedwabne. La història d'un poble perdut", de David Serrano. Editorial Base. "Palestina des de dins", Cristina Mas Andreu. Ara Llibres. De la fotoperiodista Anna Surinyach: "Brujas", de Judith Prat i Alana S. Portero. Editorial La Fábrica. "Punto ciego", de Santi Donaire. Editat a Phree. I els títols de l'escriptora Desirée Bela-Lobedde: "Mujeres negras en la filosofía", de Zinthia Álvarez Palomino i Nina Sefcick. Babidi-Bú. "Mujer y negra", de Tsitsi Dangarembga. Plankton Press SL.

Entrevistem el periodista Marc Marginedas que acaba de publicar "Rusia contra el mundo" a Península. L'obra, fruit de cinc anys d'investigació, retrata més de vint anys d'un règim marcat, escriu Marginedas, per l'autoritarisme, per les pràctiques mafioses, per la propaganda i per la caça al dissident amb un objectiu clar: desestabilitzar l'ordre mundial. També parlarem amb l'artista russa Sasha Skochilenko, detinguda i empresonada per difondre missatges pacifistes arran de la guerra a Ucraïna. I amb la fotoperiodista Anna Surinyach parlarem del documental "Mercenario. En las trincheras del siglo XXI" (Movistar+), del qual n'és una de les guionistes. Un treball que segueix la trajectòria vital de Joan Estévez, un soldat a sou nascut a la Vall d'Aran que s'allista com a mercenari al bàndol ucraïnès per combatre la invasió russa.

Fa vint anys que el periodista i escriptor Agus Morales documenta el moviment de persones arreu del món. I ha estat testimoni, amb les cobertures a l'Afganistan i Ucraïna, de la doble moral a l'hora d'acollir els que fugen de la guerra. Amb el director de la revista 5W parlarem sobre el seu últim llibre, on aprofundeix en aquesta qüestió: "La hipocresia solidària. Per què unes víctimes són menys importants que d'altres: una crònica de l'Afganistan i Ucraïna" (ed. Folch & Folch). També conversarem amb el periodista Mikel Ayestaran, que acaba de guanyar el Premi Ortega y Gasset a la millor cobertura multimèdia pel projecte "Menú de Gaza", on denuncia l'ús de la fam com a arma de guerra. I entrevistarem la psiquiatra Àurea Autet i el director grec Alexandros Avranas, que acaba d'estrenar la pel·lícula "Quiet life", que aborda, basant-se en casos reals, la síndrome de resignació infantil, que afecta algunes criatures refugiades que esperen obtenir l'asil a Suècia.

Totes les veus que apareixen en el programa parlen d'esclavitud moderna. Són veus de dones que han patit i pateixen unes condicions laborals indignes al nostre país: sense contracte, sense dies de descans, sense dret a estar de baixa i amb sous paupèrrims. La majoria han treballat durant molts anys internes en domicilis tenint cura de criatures o de persones grans. Coneixerem les històries de Paula Santos, coordinadora de l'Associació Mujeres Migrantes Diversas i de Carmenza Mendéz, que va treballar durant cinc anys d'interna. Hi posarem context amb l'antropòloga Gabi Poblet, que acaba de publicar "Criadas de la globalización" a Icària Editorial. I entrevistarem el cineasta Miguel Faus, director de la pel·lícula "Calladita" que retrata la vida d'una treballadora interna d'una família burgesa a la Costa Brava.

L'últim sondeig de l'Institut de Ciències Polítiques i Socials dibuixa el gir conservador dels nois catalans d'entre 18 i 24 anys. Un de cada tres s'identifica amb l'ideari dels partits de dreta o extrema dreta; tot el contrari que les noies de la mateixa edat, que, a diferència d'ells, són cada vegada més progressistes. Al programa d'avui escoltarem el testimoni de professors de secundària i d'estudiants dels campus de la Universitat de Girona i de la Universitat Autònoma de Barcelona. Per posar-hi context, entrevistarem els politòlegs de la Universitat Pompeu Fabra Toni Rodon i Roger Soler i Martí. I per tancar el programa el reporter Plàcid Garcia Planas parlarà de la joventut europea davant del nou escenari de rearmament.

Hi ha molts col·lectius i entitats encapçalades per dones que treballen en xarxa per millorar la vida d'altres dones i, d'aquesta manera, lluitar contra la desigualtat de gènere. Entrevistarem Vero Santiago, de l'associació gitana de dones Drom Kotar Mestipen; Assumpta Rigol, voluntària de l'associació feminista Hèlia, i Mercè Ruiz, presidenta de l'associació d'infermeres jubilades de l'Hospital Parc Taulí de Sabadell. També sentirem les reflexions de Carme Riu, presidenta de l'Associació Dones No Estándards; Nani Beltran, advocada i vocal de dones juristes, i Rosa Domènech, presidenta de Dones del Món Rural.