L'Alguer entre els segles XIX i XX

Capítol 1158. A les acaballes del segle XIX, gairebé 200 anys després de la fi de la dominació catalanoaragonesa a l'illa de Sardenya, a la vila de l'Alguer es podien apreciar els vincles lingüístics i culturals amb els Països Catalans. A partir de la contribució de Víctor Balaguer i Eduard Toda, que van divulgar el mite d'aquell reducte aïllat de la pàtria catalana, vestigi d'un imperi perdut, les relacions de l'Alguer amb els Països Catalans es van intensificar. Després d'un parèntesi marcat per l'ascens del feixisme i la guerra, aquests contactes a una banda i l'altra del Mediterrani es van reprendre a partir dels anys cinquanta, en una mostra clara de resiliència. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Marcel A. Farinelli, doctor en Història per la Universitat Pompeu Fabra i autor dels llibres "El feixisme a l'Alguer", "Història de l'Alguer" i "Antoni Simon Mossa, l'Alguer i Sardenya durant el franquisme".