L’ascens més llarg de la història

El de l’Alcòdiam ha sigut l’ascens més llarg de la història. Ara. Tot el que costa es disfruta més. En una decisió impròpia d’una Federació, la de Patinatge va decidir la temporada passada no donar l’oportunitat de que s’acabara la competició. No va buscar cap fórmula. L’Alcódiam tenia a la mà encara quedar primer i, en cas contrari, jugar el play off d’ascens, molt més assequible que el d’enguany. La decisió de la Federació afavoria, i molt, als equips de Catalunya, on estan els poders fàctics d’este esport. Però bé está el que bé acaba. I la història ha acabat bé. Això sí. Amb un mes final d’infart. Patint. L’Alcòdiam semblava eixe jugador de tenis que té el match ball i li costa tancar el partit. Sentia la pressió que ho tenia a tocar de dits. Partits d’infarts contra Alcobendas i Sant Feliu. Una mitja part no apta per a cardiacs contra Santa María del Pilar i un segon temps espectacular amb sis gols que donaren l’ascens. Ja estem entre els millors equips del món. Perquè a l’Ok Lliga estan els millors, sens dubte. Però als hooligans de l’hoquei patins no ens agrada parar. Així que, a partir de demà, La Copa Princesa. Què bonic seria aconseguir el doblet en només una setmana. Lliga y Copa. Seria un colofó espectacular. Atenció. No serà fàcil. El Manlleu ja és també d’Ok Lliga i el Vilafranca juga el play off d’ascens. L’Arenys de Munt s’ha quedat fora però ha fet una segona volta espectacular. El club ja la va guanyar al 2014. D’això se’n recorda Pere Cañellas, l’únic supervivent d’aquella edició. Siga com siga, la Copa Princesa serà un bon escenari per homenatjar a tots els jugadors de l’Alcodiam pel seu ascens.