L'hivern fascinant de Joan Margarit

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar a dos universos completament diferents. Per un costat, ho hem fet amb el llibre de poemes de Joan Margarit "Un hivern fascinant", del 2017, on l'autor intenta ordenar i explicar el dolor, la bellesa, el pas del temps, l'amor i la pèrdua, i per l'altre, amb Adriano Celentano i la seva cançó del 1972 "Prisencolinensinainciusol", on l'autor el que volia era no dir res de res. La lletra no té cap sentit, és un guirigall. Ell deia que com que la humanitat no ens entenem els uns amb els altres, amb aquesta cançó en tenim prou. El poeta, en canvi, intenta fer tot el contrari. I les músiques són boníssimes!