M'agradaria seure-los al sopar del pobre

Que content em vaig posar quan Paco, el meu amic Paco Agulló em va telefonar i em va dir que la meua columna coincidia amb el dia que celebrem el sopar del pobre. Després de tants anys podria parlar sobre aquesta tradició tan xula. Així que em pose damunt el foli, ara pantalla d'ordinador, i comence. Quan arribe a la paraula pobre m'ix Ilon Mask. (Sí. Està mal escrit, però aposta) Ostres. El de X, abans tuiter. El que de la seua butxaca es va comprar una xàrcia social per 44.000 milions de dòlars perquè volia influir en l'opinió pública mundial. I tant que influeix. Té una xàrcia de satèl•lits que pot decantar una guerra. I s'entrevista amb Netanyahu. Mare de Déu Senyor. Marc, fes el favor de concentrar-te i mira de parlar de l'ou fregit i la pericana. Impossible. A la meua ment en torna a vindre una imatge que poc té a veure amb aquesta tradició alcoiana. Se'm creua Amancio Ortega. Caram. Escric pobre i m'ix Amancio Ortega. És el ric més ric d'Espanya. Soles té 82.000 milions de patrimoni. Però, ¿què veig? Que la segona en la llista és Sandra Ortega? No serà la filla, ¿no? Ahhh. Doncs sí. 7100 milions de patrimoni. Vaig baixant entre els més rics i veig a Rafael Del Pino, Leopoldo Del Pino, María Del Pino... Escolta, que igual són família. Ves per on. Tot queda a casa. Resulta que no hi ha persones riques, sinó famílies riques. Com quan parles de Juan Roig i la seua dona. Però jo ja faig camí cap el sopar del pobre amb un pensament: Que el món està molt ben repartit .