Marina Rossell: "Els morts i els vius ens hauríem de trobar cada 10 anys i explicar-nos com ens va"

"Torna sempre bé per mal", li deia la mare. La mare, que cantava "Tatuaje", "Bésame mucho" o "L'emigrant" quan rentava i que tenia una veu preciosa. Com Marina Rossell, filla de pagès, que va trigar molt a saber que tenia un do: commou. Salvador Espriu li va brindar els seus poemes perquè en fes cançons. I també hi ha l'amor i Georges Moustaki; i la Cecília i l'Elisa; i el desamor que cantava Françoise Hardy; Llach, Raimon o Serrat; la pau que defensaven Neus Català i Teresa Rebull; resar quan vas en l'AVE, i donar gràcies a la vida i a la Mare de Déu del Món per tenir una mica de tot. El moment és ara, li diu ella a l'Albert Om. Ell escriu "No faré cap més llibre. Retrat íntim de Marina Rossell". I plegats ens emocionen a "El divan".