Medhi Amidini a Fosquets de Líthica

Els ritmes del teler persa: Mehdi Aminian i el batec de la memòria a LithicaAquest dijous, les pedreres de s'Hostal a Ciutadella es transformen en l'escenari d'una experiència que va molt més enllà de la música convencional. En el marc del festival Fosquets de Lithica, el cineasta i músic Mehdi Aminian presenta "Woven Sounds", una proposta inèdita que arriba des de l’Iran per fusionar l’antropologia, les arts visuals i l’artesania mil·lenària del teixit de catifes. El que el públic trobarà a partir de les 22 hores no és només un concert, sinó un tribut sensorial a la memòria col·lectiva i a les dones que, històricament, han mantingut viu aquest llegat des de la invisibilitat.El teler i la pedra: un diàleg de paciència i memòriaL’elecció de les pedreres de Lithica no és casual. Segons explica el mateix Aminian, existeix una connexió tel·lúrica i profunda entre l'extracció de la pedra i el teixit manual. "Treballar en una catifa requereix un temps llarg d'abstracció, molta paciència i feina intensa; es pot trigar un any o dos per completar-ne una de sola", reflexiona l'artista. Aquesta temporalitat pausada és la mateixa que respiren les parets de la cantera, on la història s’ha anat esculpint amb el pas dels segles.L’ofici del teixit a l’Iran es remunta a milers d’anys i és, potser, el símbol més significatiu de la cultura persa arreu del món. Tanmateix, Aminian adverteix que aquest patrimoni cultural immaterial està desapareixent ràpidament a causa del capitalisme i les maneres consumistes del mercat, que han provocat que el nombre de teixidors disminueixi dia a dia. Per això, el seu projecte Roots Revival, fundat el 2013, actua com una plataforma vital per a la preservació de cultures musicals i artesanals en perill d’extinció.Nusos que són notes: la música del patrimoni immaterialLa proposta artística de "Woven Sounds" proposa una metàfora fascinant: els nusos del teler són les notes de la partitura. Per a Aminian, el teler és una eina de creació equiparable a qualsevol instrument musical. "Quan estàs treballant en el teler, hi ha moltes repeticions rítmiques que són molt inspiradores", afirma. Aquests sons del teixit s'integren en una narrativa on la música en directe dialoga amb projeccions del seu propi documental cinematogràfic.L’espectacle permet a l’audiència fer un viatge que connecta el present amb el passat. Mentre la música sona, la presència de Mariam Apteji a l’escenari —qui teixeix i canta en temps real— serveix d'inspiració per a un conjunt internacional de músics. La combinació del setar, el kamantxé, l’arpa turca i els efectes electrònics crea una dimensió musical que s’endinsa en la cultura persa més enllà de l'estètica, convidant cada espectador a interpretar el viatge de manera personal.Dones invisibles i el triomf de l'art sobre les fronteresMés enllà de la seva riquesa artística, el projecte té un fort component social: donar visibilitat a la feina femenina que tradicionalment ha quedat relegada a l’àmbit domèstic. Liderar un grup amb artistes d'Iran, Turquia i Alemanya ha estat un repte, especialment per la complexa situació geopolítica actual. Aminian confessa que aconseguir que els artistes arribessin a Menorca ha estat una odissea administrativa de vuit mesos a causa dels conflictes i la inestabilitat a l'Iran."La situació a l'Iran és com una muntanya russa, però la gent és molt forta i lluita per la seva cultura; ningú els la pot manllevar", explica amb emoció. Gràcies a la col·laboració del festival i les autoritats, aquest diàleg intercultural podrà florir a Menorca, recordant-nos que, com les catifes més resistents, l'art i la identitat d'un poble es teixeixen nus a nus, amb una paciència que cap frontera pot aturar.