Radio Menorca

L’empresa com a sistema viu: Claus per a la mediació laboral i la gestió de conflictes amb Mercè PomarEn l'entorn actual, el món del treball ha deixat de ser una simple estructura de producció per convertir-se en un ecosistema humà complex. Passem la major part del nostre dia a l’empresa, i és precisament en aquest espai on la gestió emocional i la resolució de conflictes determinen no només la productivitat, sinó també el benestar de les personesEn el darrer episodi del podcast "Escolta'ns i canvia", l'advocada i experta en mediació Mercè Pomar ens ofereix una masterclass sobre com transformar la conflictivitat laboral en una oportunitat de millora.L’empresa: Una microcomunitat en movimentSegons Pomar, per entendre un conflicte laboral primer cal canviar la mirada sobre l'organització. L’empresa no és una màquina rígida; és una microcomunitat i un sistema viuCom a tot sistema viu, busca constantment el seu equilibri, però aquest procés és complex perquè hi intervenen les relacions de poder, les jerarquies, els lideratges i, sobretot, la càrrega emocional de cada treballadorL’evolució de les estructures empresarials en els darrers trenta anys ha estat significativa. Hem passat de jerarquies verticals i autoritàries, on la comunicació era rígida, a models que busquen ser més horitzontalsTanmateix, aquesta transició no està exempta de dificultats: la manca de reconeixement i les deficiències en la comunicació continuen sent els principals generadors de friccióL’absentisme: La punta de l’icebergUn dels punts més reveladors de la conversa és l’anàlisi de l’absentisme laboral. Pomar adverteix que no s’ha de veure només des d’una perspectiva mèdica o mecànicaL’absentisme és la punta de l’iceberg; és el sistema "parlant" a través d’una absènciaSovint, darrere d’aquestes baixes —especialment les relacionades amb la salut mental— s’hi amaga un conflicte enquistat que l’empresa no ha volgut reconèixer o afrontarEl treballador que falta sovint evidencia un desequilibri en el sistema o una manca d’estratègia preventiva per part de l’organitzacióEn la seva experiència de 28 anys, Pomar destaca que no hi ha res més "abrupte i desagradable" que veure treballadors imposats per la necessitat però sense cap empatia pel seu entorn, senyal que no estan en el seu lloc idealDetectar "forats negres" i restablir l’equilibriEl paper del mediador o auditor extern és fonamental per identificar els "forats negres" que els que estan dins del sistema sovint no poden veureL’objectiu de la mediació laboral és recuperar aquell punt d’equilibri original on tant l’empresa com el treballador van signar un contracte amb motius compartitsPer aconseguir-ho, Pomar insisteix en la necessitat de protocols interns de mediació que garanteixin la confidencialitatLa manca de privacitat i les "tires i arronses" sobre la vida dels altres es consideren un menyspreu psicològic i, en molts casos, una forma de maltractament laboral que cal erradicar amb formació i consciènciaLideratge transformacional i formació estratègicaUna de les tesis centrals de Mercè Pomar és que la millora de la cultura organitzacional ha de començar des de dalt. Moltes empreses demanen formació per als treballadors de base, però l’experta és clara: la intervenció més estratègica s'ha de fer amb els directius i comandaments intermedisSi els líders no tenen clares les necessitats i el funcionament emocional de la seva empresa, la informació no fluirà correctament cap a la resta de la plantillaEl lideratge transformacional depèn de la cultura de cada organització, i per això no existeixen receptes fixes; les formacions han de ser personalitzades i basades en un contingut de qualitat, fugint de criteris purament econòmicsConclusió: La comunicació com a eina de canviLa gestió emocional és, per a Pomar, la "temàtica estrella", tot i que encara costa fer-ne pedagogia en el món empresarialLes empreses que vulguin sortir de la seva zona de confort han de ser pragmàtiques i acceptar que les necessitats fluctuen cada any, especialment en sectors amb molta mobilitat com l'hostaleria a les Illes Balears.La mediació no és només una eina legal, sinó una estratègia vital per a qualsevol empresa que vulgui sobreviure i créixer en el segle XXI

El informativo de la mañana en la isla de Menorca, con toda la actualidad, el deporte y el repaso a la jornada. De la mano de Jordi Ribera.

Magazine de actualidad, ocio y cultura de la isla de Menorca, con Luis Soler.

Como cada verano, va a pasar unos días de vacaciones a la costa. El médico le dijo que la brisa marina le iba abien a sus pulmones. Este año ha alquilado un miniapartamento en una urbanización cerca de la playa. Es un único espacio, pero tiene una salida al exterior: un patio con una mesa, dos sillas, una tumbona y un toldo que le protege del sol y de las miradas de los vecinos. Así comienza el relato de M C, titulado Affaire de verano

Última hora con toda la actualidad de la isla de Menorca, con Luis Soler.

Última hora con toda la actualidad de la isla de Menorca, con Luis Soler.

Metal·lúrgica Pons Lim: Un segle de mestratge industrial al cor d'AlaiorEn el paisatge urbà d'Alaior, un poble on la història i la tradició s'entrellacen a cada carreró, batega el cor d'una empresa que ha sabut desafiar el pas del temps. Metal·lúrgica Pons Lim celebra enguany el seu centenari, una fita que no només representa la supervivència d'un negoci familiar, sinó l'evolució d'una visió que va néixer en un petit taller i s'ha acabat projectant arreu del món. El que va començar l’any 1923 com una modesta producció d'accessoris de plata ha esdevingut avui un referent indiscutible en la fabricació de frontisses i ferratges d'alta precisió.De la plata al ferro: Cent anys d'evolució constantEls orígens d'aquesta aventura industrial es remunten a la figura de Cristòfol Pons Pons, el besavi de l'actual generació, qui ja entre 1923 i 1924 movia la maquinària d'un taller situat als horts del nucli antic d'Alaior. En aquells temps, l'activitat principal se centrava en la bijuteria, concretament en la confecció de monaders de malla de plata. Tanmateix, la capacitat d'adaptació ha estat des de sempre l'ADN de la família Pons. Amb el relleu dels fills d'en Cristòfol, n'Estanislao i en Toni Pons Carreres, l'empresa va fer el salt decisiu cap a la metal·lúrgia, especialitzant-se en les frontisses.Aquesta transició no va ser només un canvi de material, sinó una aposta per la durabilitat i la utilitat industrial. La transmissió del coneixement ha fluït de generació en generació com un llegat sagrat: dels fundadors a la tercera generació encapçalada per Bernardo Pons Casals, i d’aquest als seus fills, en Bernat i la seva germana, que avui lideren l’empresa amb la mateixa passió que els seus avantpassats.L'aventura internacional: El món com a mercat des d'AlaiorSi hi ha un moment clau que explica per què Metal·lúrgica Pons Lim continua dempeus després d'un segle, aquest se situa als anys 70. Sota el timó de Bernardo Pons Casals, l'empresa va prendre una decisió valenta i pionera: obrir-se a l'exportació. En una època de crisis nacionals severes, la sortida als mercats internacionals va actuar com un autèntic salvavides. Les primeres fires a Alemanya a finals dels 70, tot i ser precàries i amb estands compartits, van sembrar les llavors d'una xarxa comercial que avui abraça països com França, Itàlia, Dinamarca, Holanda i fins i tot mercats més llunyans com Dubai, Rússia o Sud-amèrica.L’expansió ha estat tan profunda que Bernat recorda una anècdota reveladora: fa uns 30 anys, en una fira a la Xina, el seu pare va reconèixer una frontissa en una vitrina i va exclamar: "Aquesta frontissa és nostra". Era la prova irrefutable que el producte fet a Menorca ja viatjava més ràpid que els seus propis creadors. Actualment, l'empresa no només ven ferratges estàndard, sinó que s'ha especialitzat en sectors tan exigents com la restauració de creuers a Itàlia o la fabricació de peces a mida segons plànols específics per a dissenys exclusius.Innovació i artesania: El futur de la manufactura menorquinaArribar als cent anys no és fruit de la casualitat, sinó d'una millora constant dels processos de fabricació. La quarta generació ha apostat per la modernització de la maquinària i l'automatització. L'objectiu és clar: ser competitius sense perdre l'essència. Si abans es necessitaven cinc operacions per fabricar una peça, avui s'intenta reduir a dues o tres mitjançant l'ús d'utillatges progressius. Aquesta eficiència permet a l'empresa competir de tu a tu amb fàbriques de la península o de qualsevol part d'Europa, superant fins i tot el sobrecost que implica el transport des d'una illa.Però més enllà de la tecnologia, el valor diferencial de Metal·lúrgica Pons Lim és la seva capacitat de no dir mai "no" a un repte. Mentre altres es limiten a comercialitzar, ells fabriquen, experimenten i creen mostres per a projectes complexos que la competència sovint rebutja. **"Si som a Menorca és perquè ho duim dins"**, afirma en Bernat amb orgull, refermant que el compromís amb Alaior i amb la qualitat artesanal és el que realment els fa imbatibles en un mercat global tan convuls. Amb la mirada posada en el futur, l'empresa continua polint el seu llegat, peça a peça, per seguir essent el millor ambaixador de la indústria menorquina durant molts anys més.

Hora 14 Baleares

El informativo de la mañana en la isla de Menorca, con toda la actualidad, el deporte y el repaso a la jornada. De la mano de Jordi Ribera.

Toda la información de Baleares del 16 de julio de 2026 a las dos de la tarde.

Magazine de actualidad, ocio y cultura de la isla de Menorca, con Luis Soler.

Última hora con toda la actualidad de la isla de Menorca, con Luis Soler.

Última hora con toda la actualidad de la isla de Menorca, con Luis Soler.

Toda la información de Baleares del 15 de julio de 2026 a las dos de la tarde.

Magazine de actualidad, ocio y cultura de la isla de Menorca, con Luis Soler.

Última hora con toda la actualidad de la isla de Menorca, con Luis Soler.

Toda la información de Baleares del 15 de julio de 2026 a las siete de la mañana.

Última hora con toda la actualidad de la isla de Menorca, con Luis Soler.

Hora 14 Baleares

El informativo de la mañana en la isla de Menorca, con toda la actualidad, el deporte y el repaso a la jornada. De la mano de Jordi Ribera.

Toda la información de Baleares del 14 de julio de 2026 a las dos de la tarde.

Pablo Villegas i Serena Sáenz: Un Diàleg entre Cordes i Veu sota el Cel de MenorcaEl Festival de Música d'Estiu de Ciutadella esdevé aquest any l'epicentre d'una trobada artística excepcional. Pablo Villegas, aclamat ambaixador de la guitarra espanyola, i la soprano de carrera fulgurant Serena Sáenz, uneixen els seus talents en un recital íntim on la música espanyola i la tradició llatinoamericana dialoguen en perfecta harmonia.Un retorn a les arrels i al corPer a tots dos artistes, aquest concert a Menorca no és una parada més a les seves agendes internacionals. Pablo Villegas recorda amb emoció els seus inicis a l'illa, quan amb tot just 17 anys va oferir els seus primers concerts, guardant des de llavors Menorca com un "secret al cor". Per la seva banda, Serena Sáenz sent l'illa com la seva pròpia llar, havent passat llargues temporades des de la seva infància.Aquest vincle personal es trasllada a l'escenari en un format de càmera que Villegas descriu com un binomi ancestral: la veu i la guitarra, "poetes de l'aire" que expliquen històries universals des dels temps dels trobadors.Vulnerabilitat: El camí cap a l'excel·lènciaPablo Villegas ofereix una visió profunda sobre el procés creatiu. Pel guitarrista, la música és el "llenguatge de les emocions" i una eina per construir ponts en una societat enfrontada. El seu objectiu transcendeix la tècnica; busca inspirar i que el públic vegi reflectida a les notes la millor versió de si mateix.Villegas defensa la vulnerabilitat com la clau que obre el cor de l'oient. En tocar, sovint amb els ulls tancats per interioritzar el so, busca alliberar les notes de la “presó” del pentagrama i tornar-les a l'aire en una experiència tridimensional i transformadora. Segons l'artista, cada nota és una oportunitat per a acariciar Déu i crear un espai atemporal on l'artista i el públic es fonen.Un viatge del Bel Canto al BoleroEl programa dissenyat per a aquesta ocasió destaca per la seva sorprenent versatilitat, una qualitat intrínseca a la guitarra, que històricament ha habitat tant a la cort com al carrer. El recorregut musical comença amb el rigor clàssic de Mozart i els arranjaments de Fernando Sor per a Don Giovanni, passant pel bel cant de Bellini.Tot i això, a la segona part, el duo "es deixa anar la cabellera". Serena Sáenz destaca la importància de connectar amb les arrels a través de la música popular, incloent peces de Tàrrega, Granados i una transició cap a l'ànima llatinoamericana amb tangos de Carlos Gardel i boleros immortals com Bésame mucho o El dia que em vulguis.Compromís amb el futurMés enllà dels escenaris, Serena Sáenz demostra el compromís amb la propera generació d'artistes a través del curs Menorca Lírica. En aquest projecte, joves cantants de diversos països (com el Canadà o Alemanya) acudeixen a l'illa per aprofundir en la tècnica vocal i aprendre a navegar el món professional, veient a Serena un referent d'èxit i constància.Aquest recital al Teatre d'Es Born no és només un concert; és una invitació a un viatge emocional, un "buf de vida" on la tècnica i el sentiment es troben per demostrar que, a la música, les diferències es converteixen en punts d'unió.

Última hora con toda la actualidad de la isla de Menorca, con Luis Soler.

Última hora con toda la actualidad de la isla de Menorca, con Luis Soler.

Hora 25 Baleares

Aquest concert teatralitzat narra la història d’Almudena, una jove espanyola nascuda en el segle XX, que, a través de la posada en escena de Barthélémy Fortier, ens fa reviure aquest període, a vegades oblidat, de la història espanyola: l’Edat de Plata.Inés Lorans, sopranoInés Lorans, soprano francoespanyola, va obtenir el CFEM en cant i piano en el Conservatoire de Rennes i va continuar la seva formació en la Guildhall School of Music and Drama de Londres (BMus i MMus). Després es va perfeccionar en l’Opera Studio de l’Òpera de Tenerife i en la Accademia Rossiniana Alberto Zedda del Rossini Opera Festival. Premiada en diversos concursos (Marmande, ASAO, Tenor Viñas), va guanyar el premi a la millor interpretació d’una ària francesa en el Concurs Bellini en 2024. Ha interpretat, entre altres, La Reina de la Nit, Olympia, Despina i Folleville, i ha actuat en teatres com l’Ópera de Tenerife, el Teatro Real de Madrid, el Royal Festival Hall de Londres, l’Auditorio Nacional de Madrid o la Opéra-Comique de París.Guadalupe Martín, guitarristaGuadalupe Martín és la nostra convidada al programa de ràdio. És una guitarrista espanyola de vint-i-cinc anys. Guanyadora de cinc premis en concursos internacionals, desenvolupa la seva carrera com a concertista entre França i Espanya. Es forma en els conservatoris superiors de Madrid i Sevilla, i posteriorment en el Conservatoire National Supérieur de Musique et de Danse de París, en la classe de Gabriel Bianco, on en 2025 obté un màster amb matrícula d’honor i la felicitació unànime del jurat.Artista emprenedora, concep projectes interdisciplinaris amb un fort contingut artístic i social. Forma part del catàleg de Juventudes Musicales de España de la temporada 2025-2026.

El origen de la ambición: de Medellín a las AntillasEl análisis de la trayectoria de Hernán Cortés revela que su carácter se forjó en una época de transición y promesas en el Nuevo Mundo. Nacido en Medellín en el seno de una familia de hidalgos venidos a menos, Cortés creció bajo el estímulo de los relatos de riquezas que llegaban de América. Su paso por Salamanca, donde estudió leyes, no logró retenerlo en la vida académica; le atraía la acción. En 1504, con apenas veinte años, se embarcó hacia La Española, el núcleo del sistema colonial de la Corona. Allí asimiló los mecanismos de las encomiendas, los cabildos y la explotación de recursos, destacando no como militar, sino como un observador astuto y capaz de adaptarse a las estructuras de poder.En 1511, su participación en la expedición de conquista de Cuba, liderada por Diego Velázquez de Cuéllar, supuso un punto de inflexión. Esta campaña, caracterizada por la rapidez de la caída de los taínos debido a su menor densidad poblacional y organización militar en comparación con los mexicas, ofreció a Cortés una lección fundamental: los mandos eran flexibles y las órdenes podían interpretarse con creatividad.El lenguaje del poder y las tensiones en CubaTras la campaña, Cortés se asentó en la vida institucional de Cuba al ser nombrado escribano del cabildo de Santiago de Cuba. Este cargo, lejos de ser menor, le proporcionó un acceso privilegiado a la información, a los acuerdos legales y a los mecanismos que sostenían la autoridad colonial. A través de la redacción de documentos y la certificación de decisiones, se familiarizó con el lenguaje del poder, consolidándose como un hombre de sistema y no solo de acción.Durante este periodo, comenzó a tejer una red de relaciones con colonos influyentes y participó en la distribución de encomiendas. No obstante, su relación con el gobernador Velázquez fue ambivalente. Velázquez reconocía su brillantez, pero temía su tendencia a actuar por cuenta propia. Las tensiones personales también marcaron esta etapa, especialmente su romance con Catalina Suárez Marcaida, que provocó un conflicto serio con la familia de ella y con el propio gobernador, resultando en el encarcelamiento temporal de Cortés. A pesar de estos roces, Cortés logró sortear los obstáculos gracias a su capacidad para negociar y reconstruir alianzas.La designación y el adelanto de la expediciónEl panorama cambió con el regreso de las expediciones de Francisco Hernández de Córdoba en 1517 y Juan de Grijalva en 1518, que confirmaron la existencia de territorios extensos y civilizaciones complejas en la península de Yucatán. Ante la necesidad de enviar una nueva armada, Velázquez eligió a Cortés en 1518, valorando su experiencia y contactos, aunque manteniendo reservas sobre su lealtad.Una vez nombrado, Cortés actuó con una intensidad febril: reclutó hombres, consiguió barcos, invirtió su capital y prometió botines. Este despliegue reactivó los recelos de Velázquez, quien intentó revocar el mando antes de la partida. Sin embargo, Cortés, apoyado por aliados clave como el secretario Andrés del Duero y el contador Amador de Lares —quienes redactaron instrucciones ambiguas y le informaron de los planes del gobernador—, aceleró los preparativos. En febrero de 1519, la flota zarpó desde Cuba hacia lo desconocido, anticipándose a la destitución y asegurando que las órdenes de detención perdieran eficacia una vez en el mar.

El informativo de la mañana en la isla de Menorca, con toda la actualidad, el deporte y el repaso a la jornada. De la mano de Jordi Ribera.

Hora 14 Baleares

Alarma hídrica a Menorca: una reflexió necessària de Ramon OrfilaCoincidint amb la recent concentració ciutadana convocada per "Via Menorca" el passat dissabte 13 de juny, s’ha fet públic el nou balanç hídric elaborat per la Conselleria del Cicle de l'Aigua del Govern de les Illes Balears. Les dades aportades no deixen lloc a dubtes i dibuixen un panorama altament preocupant per a la realitat insular.Menorca, reconeguda històricament com l'illa millor conservada i declarada Reserva de la Biosfera gràcies a la seva aposta històrica per moderar el creixement urbanístic i poblacional —amb fites com un PTI

Última hora con toda la actualidad de la isla de Menorca, con Luis Soler.

Última hora con toda la actualidad de la isla de Menorca, con Luis Soler.

A Vivir Baleares

Hora 14 Fin de Semana Baleares

A Vivir Baleares

Els ritmes del teler persa: Mehdi Aminian i el batec de la memòria a LithicaAquest dijous, les pedreres de s'Hostal a Ciutadella es transformen en l'escenari d'una experiència que va molt més enllà de la música convencional. En el marc del festival Fosquets de Lithica, el cineasta i músic Mehdi Aminian presenta "Woven Sounds", una proposta inèdita que arriba des de l’Iran per fusionar l’antropologia, les arts visuals i l’artesania mil·lenària del teixit de catifes. El que el públic trobarà a partir de les 22 hores no és només un concert, sinó un tribut sensorial a la memòria col·lectiva i a les dones que, històricament, han mantingut viu aquest llegat des de la invisibilitat.El teler i la pedra: un diàleg de paciència i memòriaL’elecció de les pedreres de Lithica no és casual. Segons explica el mateix Aminian, existeix una connexió tel·lúrica i profunda entre l'extracció de la pedra i el teixit manual. "Treballar en una catifa requereix un temps llarg d'abstracció, molta paciència i feina intensa; es pot trigar un any o dos per completar-ne una de sola", reflexiona l'artista. Aquesta temporalitat pausada és la mateixa que respiren les parets de la cantera, on la història s’ha anat esculpint amb el pas dels segles.L’ofici del teixit a l’Iran es remunta a milers d’anys i és, potser, el símbol més significatiu de la cultura persa arreu del món. Tanmateix, Aminian adverteix que aquest patrimoni cultural immaterial està desapareixent ràpidament a causa del capitalisme i les maneres consumistes del mercat, que han provocat que el nombre de teixidors disminueixi dia a dia. Per això, el seu projecte Roots Revival, fundat el 2013, actua com una plataforma vital per a la preservació de cultures musicals i artesanals en perill d’extinció.Nusos que són notes: la música del patrimoni immaterialLa proposta artística de "Woven Sounds" proposa una metàfora fascinant: els nusos del teler són les notes de la partitura. Per a Aminian, el teler és una eina de creació equiparable a qualsevol instrument musical. "Quan estàs treballant en el teler, hi ha moltes repeticions rítmiques que són molt inspiradores", afirma. Aquests sons del teixit s'integren en una narrativa on la música en directe dialoga amb projeccions del seu propi documental cinematogràfic.L’espectacle permet a l’audiència fer un viatge que connecta el present amb el passat. Mentre la música sona, la presència de Mariam Apteji a l’escenari —qui teixeix i canta en temps real— serveix d'inspiració per a un conjunt internacional de músics. La combinació del setar, el kamantxé, l’arpa turca i els efectes electrònics crea una dimensió musical que s’endinsa en la cultura persa més enllà de l'estètica, convidant cada espectador a interpretar el viatge de manera personal.Dones invisibles i el triomf de l'art sobre les fronteresMés enllà de la seva riquesa artística, el projecte té un fort component social: donar visibilitat a la feina femenina que tradicionalment ha quedat relegada a l’àmbit domèstic. Liderar un grup amb artistes d'Iran, Turquia i Alemanya ha estat un repte, especialment per la complexa situació geopolítica actual. Aminian confessa que aconseguir que els artistes arribessin a Menorca ha estat una odissea administrativa de vuit mesos a causa dels conflictes i la inestabilitat a l'Iran."La situació a l'Iran és com una muntanya russa, però la gent és molt forta i lluita per la seva cultura; ningú els la pot manllevar", explica amb emoció. Gràcies a la col·laboració del festival i les autoritats, aquest diàleg intercultural podrà florir a Menorca, recordant-nos que, com les catifes més resistents, l'art i la identitat d'un poble es teixeixen nus a nus, amb una paciència que cap frontera pot aturar.

La protagonista d'aquesta història rep en herència una casa que té un pati. I dins el pati un element vegetal que es resigna a desaparèixer, com si fos una malaltia que s'agafa amb força quan intentes arrebassar-la. L'autora, Marta Sales, ens va deixar malhauradament no fa massa i aquest relat seu es una bona forma de recordar-la a ella. Escolta a Marta Cantamisa posant la veu de la narradora i deixa't emportar per la seva proposta de relat.

El informativo de la mañana en la isla de Menorca, con toda la actualidad, el deporte y el repaso a la jornada. De la mano de Jordi Ribera.

Magazine de actualidad, ocio y cultura de la isla de Menorca, con Luis Soler.

Toda la información de Baleares del 10 de julio de 2026 a las once de la mañana.

Toda la información de Baleares del 10 de julio de 2026 a las diez de la mañana.

Última hora con toda la actualidad de la isla de Menorca, con Luis Soler.

Última hora con toda la actualidad de la isla de Menorca, con Luis Soler.

Toda la información de Baleares del 09 de julio de 2026 a las cinco de la tarde.

Hora 14 Baleares

El informativo de la mañana en la isla de Menorca, con toda la actualidad, el deporte y el repaso a la jornada. De la mano de Jordi Ribera.

Magazine de actualidad, ocio y cultura de la isla de Menorca, con Luis Soler.

Última hora con toda la actualidad de la isla de Menorca, con Luis Soler.

Última hora con toda la actualidad de la isla de Menorca, con Luis Soler.

Toda la información de Baleares del 08 de julio de 2026 a las cuatro de la tarde.