Menorca talaiòtica. Capítol 5. El camí d'una illa a la recerca de convertir la Menorca talaiòtica en Patrimoni Mundial

L’any 1959, el Govern egipci va decidir construir la presa d'Assuan, cosa que generaria la inundació de la vall on es trobaven els temples d'Abu Simbel. Aleshores la Unesco va llançar una campanya internacional de protecció d'aquests tresors. Els temples van ser desmuntats, transportats a un lloc més alt i reconstruïts amb exactitud peça per peça. El cost del projecte va ser d'aproximadament 80 milions de dòlars nord-americans, gairebé la meitat dels quals va ser obtinguda de 50 països. Es va considerar àmpliament un èxit i això va portar al desenvolupament de noves campanyes de protecció, com la de salvar Venècia i la seva llacuna, les ruïnes de Mohenjo-Daro al Pakistan o el temple Borobudur a Indonèsia. La Unesco va propugnar així una convenció per protegir el patrimoni cultural comú de la humanitat i es va incorporar la idea de combinar la conservació cultural amb la conservació natural. El 1972, tots els països integrats a la UNESCO van signar la Convenció de Patrimoni Mundial per reconèixer formalment un patrimoni considerat de “valor universal excepcional”, és a dir, aquells béns d'una importància cultural i/o natural tan extraordinària que transcendeixen les fronteres nacionals i que s'han de preservar per a les generacions presents i futures de tota la humanitat. Tenint en compte això, la candidatura Menorca Talaiòtica aspira a integrar-se a la llista de patrimoni mundial, representant l'odissea d'una cultura insular única atrapada entre el cel i el mar. Els monuments prehistòrics i paisatges associats a Menorca són un llegat extraordinari que hem de preservar per a les generacions presents i futures.