Molt més que una musa

Avui el nostre tour particular, entre altres destins, ens ha fet viatjar a París, a principis del 1830. Aleshores, Hector Berlioz tenia 26 anys i continuava experimentant sacsejades psíquiques a la vida gens plàcida del compositor arxiromàntic, però aquella li va canviar la vida i també la història de la música: "Acabo de submergir-me en una passió interminable i insaciable", escriu a un amic. "Ella continua a Londres i, no obstant, la sento a prop." "Ella" era Harriet Smithson, una actriu irlandesa de Shakespeare de modestos dots professionals però considerable magnetisme personal i que el músic havia vist pels teatres parisencs. I "ella" va ser la guspira que va encendre la gènesi de la "Simfonia fantàstica", que descriu el primer amor de Berlioz dirigit cap a Harriet. El nou concepte de Berlioz sobre fins on es podia arribar a la música dramàtica sense recórrer a un text vocal va provocar al seu dia una polèmica considerable. Però anem a pams...