'Nadal (Lloa)' de Josep Maria Ribes Monfar, per Robert Rué

Lectura del poema 'Nadal (Lloa)' de Josep Maria Ribes Monfar a càrrec de Robert Rué inclòs a 'Nadal poètic'. -------------------------------------------------------------------------------------- Oh nit crua, fred immens; soledat, silenci dens... Cruix un arbre corgelat i, tot altre, és cremat i ennegrit, tot ert, tot tens. És la terra en purs cristalls. Des del cim fins a les valls hi ha, geomètrics, mil milions de figures i expressions de la gebra en viu miralls. La neu s'endevina enllà, la neu que priva el germà, du al germà el foc al cor i la neu que dóna a la Mort tot el món per trist fossar. Un fred dens barrina l'os; l'ull sorrut a punt de plors... – altre càstig del vell Déu quan a Adam va dir: – Tindreu, Eva i tu, tots els dolors! Crits somorts com ''ais'' de crim que pugessin d'un abim, de la mort en ple rogall. De campana algun batall branda sol en un trist rim. Xiula el vent; brunz als revolts; sols pul·lulen els mussols i altres aus d'artell bandit. És Nadal, a mitjanit; Mes hi ha aures de consols... De repent s'ouen remors; van i vénen sorolls sords. És la nit que en si fresseja? És el vent que ja aleteja? ¡És el drama dels amors i els dolors; del Bé i del Mal. És la lluita de Belial amb el Déu, just encarnat, per salvar la humanitat del Pecat original!