Nadal poètic

Lectura del poema 'El Pessebre (Hossanna i Glòria) de Joan Alavedra a càrrec de Joan Garrigó inclòs a 'Nadal poètic'. -------------------------------------------------------------------------------------- I tot es transfigura en un moment. Un àngel sobrevola tot Betlem, com vent de Déu que l’ample espai agita. I un gran toc de trompeta, furient, que esquinça el cel de cap a cap, suscita en l’esperit dels qui adoren, espavent. Però no dura pas el bell esglai perquè del cel ja cau, com un desmai, un estol d’àngels que a l’encís invita. Tot el que fou espant, crit i remor és ara beatitud, impuls d’amor que el cor dels cels inflama de pregària. Reis i pastors, tothom s’ha agenollat al davant de l’Infant il·luminat per la claror que vessa de l’alçària. Vibren mil harmonies dalt dels cels. En la nit clara han mort tots els estels i un bes immens travessa la natura. Els braços cerquen els braços germans. Reis i pastors s’estrenyen fort les mans i el llavi diu una paraula pura. Glòria a Déu! Cantem! Glòria en l’altura! Glòria a Déu i a tota criatura! Pau a la terra! Mai més pecat! Mai més cap guerra! Pau als homes de bona voluntat! Pau!

Lectura del poema 'Ho sap tothom i és profecia' de J. V. Foix a càrrec de Joan Garrigó, Margarida Fabregat, Jaume Sellarès, Teresa Casals, Jordi Bernad, Rosa Aguado, Robert Rué, Marta Plaza i Joan Salvador inclòs a 'Nadal poètic'. -------------------------------------------------------------------------------------- Ho sap tothom, i és profecia. La meva mare ho va dir un dia Quan m'acotxava amb blats lleugers; Enllà del somni ho repetia L'aigua dels astres mitjancers I els vidres balbs d'una establia Tota d'arrels, al fosc d'un prat: A cal fuster hi ha novetat. Els nois que ronden per les cales Hi cullen plomes per les ales I algues de sol, i amb veu d'albat, Criden per l'ull de les escales Que a cal fuster hi ha novetat. Els qui ballaven per les sales Surten i guaiten, des del moll, Un estel nou que passa el coll. El coraller ho sap pel pirata Que amaga els tints en bucs d'escata Quan crema l'arbre dels escrits; Al capità d'una fragata Li ho diu la rosa de les nits. L'or i l'escuma d'una mata Clamen, somnàmbuls, pel serrat: A cal fuster hi ha novetat. El plor dels rics salpa pels aires, I les rialles dels captaires Solquen els glaços del teulat. Un pastor ho conta als vinyataires: A cal fuster hi ha novetat. El roc dels cims escampa flaires, I al Port mateix, amb roig roent, Pinten, pallards, l'Ajuntament. El jutge crema paperassa Dels anys revolts, a un cap de plaça, I el mestre d'aixa riu tot sol. El fum dels recs ja no escridassa I els pescadors faran un bol, Tot és silenci al ras de raça Quan els ho diu l'autoritat: A cal fuster hi ha novetat. Els de la Vall i els de Colera Salten contents, a llur manera, I els de la Selva s'han mudat; Amb flors de fenc calquen a l'era: A cal fuster hi ha novetat. De Pau i Palau-Saverdera Porten les mels de llur cinglera I omplen els dolls de vi moscat. Els de Banyuls i els de Portvendres Entren amb llanes de mars tendres I un raig de mots de bon copsar Pels qui, entre vents, saben comprendre's. Els traginers de Perpinyà, Amb sang barrada en drap de cendres, Clamen dels dalts del pic nevat: A cal fuster hi ha novetat. Res no s'acaba i tot comença. Vénen mecànics de remença Amb olis nous de llibertat; Una Veu canta en recompensa: Que a cal fuster hi ha novetat. Des d'Alacant a la Provença Qui mor no mor, si el son és clar Quan neix la llum en el quintar. La gent s'agleva en la nit dura, Tots anuncien la ventura, Les Illes porten el saïm, I els de l'Urgell, farina pura: Qui res no té, clarors dels cim. La fe que bull no té captura I no es fa el Pa sense el Llevat: A cal fuster hi ha novetat.

Lectura del poema 'Nadala' d'Àngel Guimerà a càrrec de Rosa Aguado inclòs a 'Nadal poètic'. -------------------------------------------------------------------------------------- Jo vull la taula parada com el temps que era nin a prop de la llar fumosa baix el sostre revellit. Sols vós i jo, la serventa, tornem al casal antic : tots els altres se n’anaren i mai més han de venir. Guarniu la taula ben llarga, que hi càpiguen grans i xics, que han nascut el Fill de l’Home, i és nit de goig esta nit. Traieu la vaixella fina, les estovalles de bri, ompliu els pitxers de roses com en temps que era feliç. Poseu un cap de taula, la cadira del padrí, en l'altre cap la del pare i la de la mare al mig. A vora d’ella la trona de mon germanet petit; jo m’asseuré a l’altra banda, com en temps que van fugir. Enceneu la llar dels avis, mig cremat hi ha un tronc de pi; l’últim dia que es va encendre quan la mare va morir. I aneu-se’n lluny, la serventa, que m’ofeguen els sospirs, i vull que s’abeuri l’ànima amb los records d’aquí dins. Jo el rostre damunt la taula posaré ben abscondit entre els braços que no troben ningú que estrènyer ací. Amb mos gemecs d’enyorança la taula faré estremir; millor que dringuin les copes com si m’estés entre els vius. La ventada en les escletxes farà l’udol del mastí amb qui a l’escó m’adormia abraçats com dos amics. I per sobre de ma testa la remor haig de sentir de la gàbia trista i sola que mou el vent esta nit. I en la paret els filferros veuran mos ulls enrogits com els barrots d’unes reixes que passen sens mai finir. En tant sentiré per fora com tresca la gent feliç, sonant ferrets i guitarres, que el goig per tots sobreïx. I als vidres de la finestra escoltaré un dolç brogit, igual que si fos la mare trucant amb el cap dels dits. I, ai, que la mare no ha d’ésser sinó el palmó que hi deixí; tan airós quan jo el portava i ara trencat i ennegrit!

Lectura del poema 'Nadal' de Joan Vinyoli i Pladevall a càrrec de Jaume Sellarès inclòs a 'Nadal poètic'. -------------------------------------------------------------------------------------- Què cerques en la nit immensa I què rastrejes pel camí gebrat? Busco Nadal que ja comença com una estrella dins la soledat. Segles de llum la separen del cor contristat. Però en la nit el vent de les carenes reposa extasiat, però en la nit el fred esdevé claredat i sento que l’estrella brillarà aviat. Una lluor no terrenal fulgura la terra dura de l’hivern i a mitja nit la soledat atura el seu respir com si escoltés lo etern. La veu antiga de l’oracle com una font s’ha desglaçat. I comença el miracle com una gran pietat que lliga cel i terra, estel i fulla, edat nova i antiga en un mateix somriure. L’home es sent l’ànima innocent i lliure i tot s’uneix i volta davant l’eternitat.

Lectura del poema 'Cançó de Nadal' de Josep carner a càrrec de Margarida Fabregat inclòs a 'Nadal poètic'. -------------------------------------------------------------------------------------- Branca rompuda pel vent espectral -un dia plena de fulles i rama!-, dóna'ns la flama, la flama, la flama no de cap negra foguera del mal, sinó la flama del foc de Nadal. Tu, vent geliu, el que fibla i somica, no véns amb rúfol missatge del mal; cara a la llar fas un poc de musica en tot forat assajant una mica els flabiols de la nit de Nadal. Balba enyorança, nafrada recança, vegeu: de nit els estels van mostrant-se; ah, no us pertoca de caure al fondal, sinó d'aprendre la dansa, la dansa d'àngels i sants en la nit de Nadal.

Lectura del poema 'Cançó de la rosa de Nadal' de Pere Ribot i Sunyer a càrrec de Jaume Sellarès inclòs a 'Nadal poètic'. -------------------------------------------------------------------------------------- Entre la mula i el bou floreix la Rosa! Tota la tenebra es fon a la falda de Maria. Tot nadaleja, que el món es deixonda amb el nou Dia. Tot em commou. Ves quina cosa! Entre la mula i el bou floreix la Rosa! Tries, Verb, rústec bressol i et fas carn damunt la palla, carn d’amor que manté el vol d’un exèrcit en batalla. Fa sol i plou i el cel es posa entre la mula i el bou. Floreix la Rosa!

Lectura del poema 'Vigília de Nadal' de Narcís Comadira a càrrec de Marta Plaza inclòs a 'Nadal poètic'. -------------------------------------------------------------------------------------- L’olor del suro i de la molsa porta el món petit i tendre de cada any, els ravenets pelats i els tronxos d’api, la galantina i els licors pesats. Una muralla apegalosa i fràgil de sentiments preserva la consciència; sobre la cuina a mitja marxa couen els dos capons farcits (pinyons i prunes). Ho envolta tot una mandra porosa. Amb dring de cançonetes s’hi remuguen records pastats com massapans espessos. Creixen els fills i els néts. Perilla el nucli. Hi ha un sobrepès constant de violència al moviment centrífug de les vides. Al ram de gallerans, roges, les baies pengen encara, astutes com un símbol.

Lectura del poema 'El Nadal dels minaires' de Ventura Gassol a càrrec de Jordi Bernad inclòs a 'Nadal poètic'. -------------------------------------------------------------------------------------- Quina rosada que ha plogut dels cels! Pluja de llum que fa la terra flonja, els minaires l’han vist com una esponja mullada i xopa de claror d’estels. –Pugeu a flor de terra a fer les paus, o vells minaires, presoners de guerra; sortiu d’aquesta tomba que us enterra!– –Hi pesen massa lloses de palaus. Pels esguards avesats a la tenebra és massa tendra aquesta llum de gebre i el cel d’aquesta nit és massa blanc. Ja pujarem la nit tants cops promesa: cada palau serà una pira encesa i cada estel un degotís de sang.

Lectura del poema 'Rondalla del bou' de Marià manent a càrrec de Robert Rué inclòs a 'Nadal poètic'. -------------------------------------------------------------------------------------- El bou pesant, veient la gent que tantes coses oferia, diu que volia fer un present al dolç Infant de l’Establia. I quan minvà una mica el fred –que l’Infantó ja no plorava– sortí amb pas lent, dins l’aire net, sota la nit florida i blava. Per donar a Déu, pobre i humil damunt la palla gloriosa, vol abastar algun flam gentil de l’estelada tremolosa. Va caminar per fondes valls i resseguia la carena. Sent el clarí de tots els galls però ja du la rica ofrena. Saltant de goig i bruelant, el bou baixà de la muntanya, i s’oferia al dolç Infant amb una estrella a cada banya.

Lectura del poema 'Un Nadal d'enyors de pau' de Josep Maria Lopez-Picó a càrrec deTeresa Casals inclòs a 'Nadal poètic'. -------------------------------------------------------------------------------------- En aquest dia oblidaré l’angúnia de tots els homes i aprendré el goig nou d’alliberar-me de la llur rancúnia lloant la mula i enaltint el bou. Que si llur baf amorosí l’estable i foren bona companyia a Déu, l’escalf que els homes neguen, confortable, la meva vida trobarà prop seu, i aquella gran comprensió callada, com la guspira de la humanitat, que a la mula i al bou els fou donada perquè sabien la fidelitat.

Lectura del poema 'Nadala' de Miquel Martí i Pol a càrrec de Joan Salvador inclòs a 'Nadal poètic'. -------------------------------------------------------------------------------------- Hem bastit el pessebre en un angle del menjador, sobre una taula vella, el pessebre mateix de cada any amb la mula i el bou, i l’Infant, i els tres Reis, i l’estrella. Hem obert innombrables camins, tots d’adreça a la cova, amb correus de vells pelegrins -tots nosaltres- atents a l’auster caminar de la prova. I en la nit del misteri hem cantat les antigues cançons de la mula i el bou, i l’Infant, i els tres Reis, i l’estrella. I oferíem la nit amb els ulls i les mans. I cantàvem molt baix, amb vergonya potser de saber-nos germans de l’infant i de tots en la nit de la gran meravella.

Lectura del poema 'Cançó de l'estrella' de Jacint Verdaguer a càrrec de Marta Plaza inclòs a 'Nadal poètic'. -------------------------------------------------------------------------------------- Jo us mostro el camí. Seguiu-me, Reis nobles; sóc per reis i pobles l'estel del matí. Amb roba daurada jo enfilo en l'atzur el camí més pur que hi ha a l'estelada. Ròssec de claror vaig deixant per rastre, tinc corona d'astre i aroma de flor. Tres Reis tinc darrere i un àngel davant i a prop de l'Infant un cel que m’espera. Gemadet i ros vostre Fill, Maria, a qui semblaria? A qui, sinó a Vós?

Lectura del poema 'Nadal' de Joana Raspall a càrrec de Teresa Casals inclòs a 'Nadal poètic'. -------------------------------------------------------------------------------------- Si aquesta nit sents una remor estranya que, no saps com, t’obliga a mirar el cel, i enyores gust de mel i tens desig d’una pau que no enganya… és que a través dels aires de la nit t’arriba aquell ressò de l’Establia de quan l’Infant naixia i s’elevava un càntic d’infinit. Si ja no saps sentir-te pastoret, ni aturar-te a entendre el bell missatge, almenys, tingues coratge de seguir el teu camí amb el cor net.

Lectura del poema 'Nadal antic' de Tomàs Garcés a càrrec de Joan Garrigó inclòs a 'Nadal poètic'. -------------------------------------------------------------------------------------- El meu record el porta l’enyorança agafat de la mà, com un infant. Encara vaig la mare feinejant al voltant de la taula. El llum de gas s’inflava en una blancor dolça. El celobert omplia el crit enrogallat d’una simbomba. Ens arribava, càlid, pel viarany del temps, l’alè del bou i de la mula. En el nostre somriure brillava un serrell d’or. Lluny, sota un cel fum, morien les onades. Uns vidres entelats les feien més llunyanes.

Lectura del poema 'Nadal' de Joan Maragalla càrrec de Joan Salvador inclòs a 'Nadal poètic'. -------------------------------------------------------------------------------------- Caièu, fulles; caièu, fulles, que ja s'acosta Nadal i el cor el vol nu i glacial..... Neix l'hivern cantant les glories d'una Verge amb manto blau qual sentir plena de gràcia baixa els ulls, junta les mans i es posa a adorar a Déu en son ventre virginal..... Caièu, fulles; caièu, fulles, que ja s'acosta Nadal. En les nits de Desembre —tant llargues!— els pastors s'estan sols entre el vent, contemplant la foscor de la terra... I en el cel hi ha l'estrella d'Orient. En les nits de Desembre — tant llargues!— entre el vent i invisibles remors, que n'hi caben de vols d'àngels en els somnis dels pastors! Van els àngels per la terra i pel cel les resplendors. Prova el fred de fer-se etern, la tenebra també ho prova. però al cor de la nit d'hivern es bada la Bona Nova; i al punt de mitja nit tot aucell ha refilat, i tota l'herba ha florit, i Jesús es nat. Oh Jesús de ma infantesa! Oh petit Nostre-senyor! Bon Jesuset de les panses i figues, i nous i olives i mel i mató! Que alegra es torna la nit de Desembre! Quina alegria d'infants i pastors! Tot timbaleja, tot cascabelleja, tot trontolla al va i ve d'un bressol..... «Què li darem a n'el Noi de la Mare? Què li darem que li sàpiga bo?» Al davant del vostre altar jo veig als fidels pregar amb les boques rialleres, perquè us deuen demanar cosetes gracioses i lleugeres com un nen les sol donar. Com el demanar-ne esqueia als pastors en l'establia, que fins la Verge Maria en mitj-reia! La Verge mitj-reia, i la bona gent trobaren-la bella; mitj-reia la Verge, i els Reis d'Orient per la nit seguien l'estrella que els duia a Ponent... al Misteri.

Lectura del poema 'Nadal (Lloa)' de Josep Maria Ribes Monfar a càrrec de Robert Rué inclòs a 'Nadal poètic'. -------------------------------------------------------------------------------------- Oh nit crua, fred immens; soledat, silenci dens... Cruix un arbre corgelat i, tot altre, és cremat i ennegrit, tot ert, tot tens. És la terra en purs cristalls. Des del cim fins a les valls hi ha, geomètrics, mil milions de figures i expressions de la gebra en viu miralls. La neu s'endevina enllà, la neu que priva el germà, du al germà el foc al cor i la neu que dóna a la Mort tot el món per trist fossar. Un fred dens barrina l'os; l'ull sorrut a punt de plors... – altre càstig del vell Déu quan a Adam va dir: – Tindreu, Eva i tu, tots els dolors! Crits somorts com ''ais'' de crim que pugessin d'un abim, de la mort en ple rogall. De campana algun batall branda sol en un trist rim. Xiula el vent; brunz als revolts; sols pul·lulen els mussols i altres aus d'artell bandit. És Nadal, a mitjanit; Mes hi ha aures de consols... De repent s'ouen remors; van i vénen sorolls sords. És la nit que en si fresseja? És el vent que ja aleteja? ¡És el drama dels amors i els dolors; del Bé i del Mal. És la lluita de Belial amb el Déu, just encarnat, per salvar la humanitat del Pecat original!

Lectura del poema 'A Francesc Macià' de Ventura Gassol a càrrec de Jordi Bernad inclòs a 'Nadal poètic'. -------------------------------------------------------------------------------------- Aquesta nit, lluny de la llar paterna, sense la mar, ni els fills, ni un trist bressol, té una claror de mort que m’enlluerna i no voldria que em deixessis sol. He passat tants Nadals al teu devora que un de més sense tu em faria por Tants anys de mi com he perdut alhora i amb tu al costat em torno a sentir jo. Que si, un Nadal, la meva mà un xic balba gosà tancar, esborronada, els teus ulls, la teva em mostra el camí sense esculls, obrint els meus al primer raig de l’alba que esquinça el cel com un punyal gebrat i encén al llavi un crit de llibertat.

Lectura del poema 'Nadal' de Joan Salvat Papasseit a càrrec de Margarida Fabregat inclòs a 'Nadal poètic'. -------------------------------------------------------------------------------------- Sento el fred de la nit i la simbomba fosca. Així el grup d'homes joves que ara passa cantant. Sento el carro dels apis que l'empedrat recolza i els altres qui l'avencen, tots d'adreça al mercat. Els de casa, a la cuina, prop del braser que crema, amb el gas tot encès han enllestit el gall. Ara esguardo la lluna, que m'apar lluna plena; i ells recullen les plomes, i ja enyoren demà. Demà posats a taula oblidarem els pobres -i tan pobres com som-. Jesús ja serà nat. Ens mirarà un moment a l'hora de les postres i després de mirar-nos arrencarà a plorar.