No plorava per tu, ni plorava per mi

Avui, el nostre particular tour l'he volgut començar amb aquest poema: "No plorava per tu, ni plorava per mi, plorava pel ball que ens havíem promès amb aquella il·lusió i que no vam ballar. I que no vam ballar." (Josefa Contijoch. "Les lentes il·lusions"). Després el viatge ens ha portat, entre altres destins, a Filadèlfia, a l'estrena del Concert per a piano n. 3 de Béla Bartók. El 1940, després de l'inici de la Segona Guerra Mundial, es va veure temptat de deixar la seva Hongria natal. Dos anys després, marxava als Estats Units amb la seva dona i el seu fill. El concert el va escriure ja malalt i no va poder acabar-lo del tot. Va morir cinc anys després d'arribar a Amèrica. Està dedicat a la seva dona pianista, Ditta Bartók-Pásztory. Cap dels dos s'havia adaptat aquell nou país.