No són quatre lletres: Desmuntant tòpics sobre els menors estrangers no acompanyats

No són quatre lletres, que els criminalitzen, els associen a delinqüència, violència i drogues. No són un acrònim, que els deshumanitza i els cosifica, els condemna a la invisibilitat i l'exclusió social. Els menors estrangers no acompanyats són nens sols, són adolescents, que pateixen l'estigma, l'odi xenòfob que esclata amb atacs als centres d'acollida, les notícies falses que els converteixen en una amenaça, en alarma social. Al "Solidaris" volem desmuntar tòpics, amb dades i estadístiques, però sobretot amb històries humanes, amb casos d'èxit com el de l'Anouar i el Wassim, del Marroc: el Joan, un forner de Reus que es jubila, els ha confiat el seu obrador, els dona feina tot i el laberint jurídic i burocràtic que suposa la llei espanyola d'estrangeria. O com el del Mamadou, de Guinea, que li diu "pare" al Siscu, l'alt càrrec del govern que l'ha acollit, emportant-se la feina a casa.