Oscar PETERSON ( Exclusively for my Friends, Vol.4) & Phil WOODS ( Bouquet)

El pianista OSCAR PETERSON ha generat sempre una amplia divisió entre admiradors i detractors. Els admiradores destaquen la seva tècnica excepcional, una velocitat d'execució impressionant i comparable a la dels seu mestre Art Tatum, també destaquen el seu swing perfecte i una articulació precisa i de gran claredat ... que diuen els seus detractors?, ells reconeixen totes aquestes qualitats però troben el seu missatge musical superficial i força repetitiu, diuen que la seva música està confeccionada a base d'un ampli repertori de "clichés" que repeteix de manera més ó menys convenient. És cert que la seva producció discogràfica és exagerada, tant la pròpia com la que fa d' acompanyant, i que sovint tenim l' impressió que engega el pilot automàtic i el seu treball resulta mecànic i amb poca anima. Es tracta de ser "murris" i de disfrutar amb el Peterson BO, aquell Peterson que toca de manera personal i relaxada deixant de banda els focs d' artifici ... aquest Peterson el trobem en alguns dels seus discs i cal conèixer la sèrie "Exclusively for mi Friends" que va gravar a la Selva Negra alemanya a finals dels 60's pel segell MPS. Escoltarem el Vol. 4, toca ell sol i s'ha de tenir, com tots els altres volums de la sèrie ... és el Peterson BO.. El passat 29 de Setembre ens va deixar una de les últimes llegendes vives del Jazz, el saxo alt i clarinetista PHIL WOODS. Inicis molt marcats pel Charlie Parker, tant que va "heretar" a la seva mort, la seva dona Chan, els seus fills i fins i tot l'instrument ... , va començar tocant a orquestres importants com la del Dizzy Gillespie, Quincy Jones, Bennie Goodman, Oliver Nelson i `d'altres . L'any 1968 es trasllada a Europa i organitza la European Rythm Machine amb el Daniel Humair, una etapa molt fogosa i creativa de la que tenim bones gravacions, això durarà fins el 72 que torna als EEUU , allà ampliarà els seus estudis de composició i també es dedicarà a l' ensenyament. Un punt clau de la seva carrera el 1983 que comença una nova etapa amb el super grup format pel bon pianista Hal Galper i els seus incondicionals Steve Gilmore al contrabaix i Bill Goodwin a la bateria, una mica més tard arriba l' excel.lent trompetista Tom Harrell que marca el punt més alt d'aquesta formació. El disc seleccionat "Bouquet" es del 1989, hi son els músics assenyalats i serà el nostre mini- homenatge a aquest gran músic, un directe al Japó perfectament representatiu del seu Jazz directe i honest, uns bons arranjaments i molta qualitat a l'interpretació, Podem arrodonir l' homenatge escoltant el disc Musique du Bois de 1974, pel meu gust un dels seus millors i que ja fa un temps varem programar a l' Ona. Gràcies per la teva música, Phil !!!!