Oxígeno, de Marta Jiménez Serrano

Avui us vull recomanar Oxígeno, de la Marta Jiménez Serrano, i ja us aviso que és una d'aquelles novel·les que se us quedaran gravades durant dies després d'acabar-les.La premissa és tan senzilla com inquietant. L'autora ens acosta, a través de l'autoficció, a l'experiència traumàtica en que ella i la seva parella van viure quan van estar a punt de morir per una fuga de monòxid de carboni causada per una caldera defectuosa al pis de lloguer on vivien a Madrid.El més interessant del llibre és que no funciona com un thriller ni busca el misteri: des de la primera pàgina ja sabem què va passar i que, afortunadament, van sobreviure. El quid de la qüestió no és el què, sinó el com. I aquest com és fascinant.Marta Jiménez Serrano reconstrueix, peça per peça, tot el que els va portar fins allà, des de l'inici de la relació de parella i la decisió de marxar a viure junts, fins a les primeres desigualtats, les renúncies i, sobretot, la precarietat immobiliària contemporània. Parla d'aquesta sensació tan real que, quan trobes un pis, has de dir que sí a tot, corrent i sense pensar-ho, perquè si no, te'l prendrà algú altre.Rere aquesta història tan concreta, l'autora llança una pregunta completament universal: Com contínues amb la teva vida quan has mirat de cara una tragèdia tan absurda i, alhora, tan perfectament evitable?Perquè això no és una anècdota per explicar prenent unes cerveses l'endemà. És una experiència que et canvia la manera d'entendre la fragilitat, la por i la fortuna immensa, i sovint poc valorada, de continuar viu.Oxígeno, publicada per Alfaguara, és una novel·la breu, intel·ligent, profundament humana i magníficament escrita. És un d'aquells llibres que, mentre els llegeixes, et colpegen amb un pensament constant: "Això també em podria haver passat a mi".Roser Herrera, La pila de llibres, Ràdio Gràcia.