P-1230-Kenny Clarke 1956-Bill Evans 1968

El bateria Kenny Clarke es va convertir en un referent de l'escena jazzística de París després de traslladar-s'hi el 1956. Avui escoltarem una de les seves millors gravacions dels seus primers dies a l'estranger, enregistrat entre l'octubre i novembre del 1956 i originalment publicat per Phillips, i que després va aparèixer més tard en format cd com a part de la sèrie de reedicions del segell Verve. Amb uns magnífics arranjaments d'Andre Hodeir i un repartiment rotatiu de músics en tres sessions de gravació separades, el bateria s'adhereix a proporcionar pinzellades entre bastidors, d'un exquisit gust i sonoritat. "Bemsha Swing", escrit conjuntament per Clarke amb Thelonious Monk, se centra al voltant del solo lúdic de Martial Solal, i la també magistral versió del '"Eronel" de Monk, son dos dels temes a destacar d'aquest enregistrament. La composició de Hodeir "Oblic" sona com un reflex que hauria encaixat perfectament com a part del repertori de les sessions Miles Davis Birth of the Cool. La seriosa versió del "Blue Serge" d'Ellington mostra breument el trombonista Billy Byers, el trompetista Roger Guerin i el saxofonista baríton Armand Migani. En fi, un dels discos fonamental del gran pare de la bateria Bop, l'inoblidable Kenny Clarke. 29 d'octubre 30 de novembre de 1956 a l'Apol·lo estudis de Paris La nostra segona part del programa està dedicada al gran pianista Bill Evans sota la iniciativa d'un enregistrament del productor Zev Feldman i Resonance Records el qual va anys es va especialitzar en la recerca i cura de gemmes inèdites per compartir amb el món més ampli —no bootlegs desconcertants, sinó material de qualitat en termes de contingut i so— i ha donat a cada descobriment el respecte que es mereix. Per a un artista tan llegendari i àmpliament enregistrat com Bill Evans, desaparegut gairebé quatre dècades, és fàcil sospitar que totes les coses bones ja hi són, però mai se sap quan es demostrarà que la suposició òbviament és errònia. Els tractaments amb Evans de Resonance van començar amb una gravació des del 1968 publicada com a Live at Art D'Lugoff's Top of the Gate el 2012 (una actuació amb Eddie Gomez i Marty Morell). The Lost Session from the Black Forest del juny del mateix any, l'únic enregistrament d'estudi del pianista durant el tram de sis mesos en què Jack DeJohnette va ocupar la cadira de bateria. Presentat amb amor Another Time és una altra joia de la troballa i una delícia per als oients compromesos i ocasionals. L'escenari era un estudi íntim davant d'un públic europeu petit i tradicionalment respectuós, però l'actuació del trio és tan aguda i animada com la d'una cita del club. Evans continua sent sofisticat i bellament melòdic com sempre, fent girar els seus acords de marca des dels primers harmònics a "You're Gonna Hear from Me". Al mateix temps, té unes energies inconfusibles, que contenen un alt nivell d’interaccio a tot el conjunt. Els plats de DeJohnette són prou gustosos per adaptar-se al to de l'espectacle, tot i que mostren l'ocupat sentit rítmic que el faria reclutar per Miles Davis per a un treball elèctric molt més fort en els dos anys vinents. Els seus farcits brillants impulsen al trio a través d'un dinàmic "Nardis" i un emocionant final de "Five". Enregistrat a Hilversum Holanda 22 Juny del 1968