P-1265-Contemporary Records. 1953-1955

Fundada el 1951 per Lester Koenig (3 de desembre de 1917 - 21 de novembre de 1977), Contemporary Records és una història única a Hollywood. Un intel·lectual que estimava les arts, Lester Koenig es va enamorar del jazz quan era adolescent a Nova York, on va créixer fill d'un jutge. La col·lecció de discos el va portar a una amistat per a tota la vida amb un de les icones de la indústria musical, John Hammond. Hammond set anys més gran que ell, va portar el jove Koenig a les sessions d'enregistrament que ell estava produint, despertant en Koenig la passió per posseir una companyia discogràfica de jazz algun dia. El 1951, Koenig va ser abordat per l'antic baixista de Stan Kenton Howard Rumsey, qui amb el seu soci de negocis, John Levine, dirigia un local de jazz de la costa oest, el Lighthouse. Tots dos van oferir a Koenig dur a terme el llançament del primer àlbum de Lighthouse All-Stars que havien gravat ells mateixos. Koenig ho va fer i va transformar Contemporary transformant-lo d'un vehicle clàssic a un segell de jazz modern, i es va transformar en propietari d'un segell de jazz a temps complet. Els discos de Contemporary, especialment els gravats per l'enginyer Roy DuNann, han estat molt apreciats pels audiòfils. Koenig va ser meticulós a l'hora de captar l'essència que els músics intentaven expressar; aquest era el seu objectiu principal com a productor. Les primeres sessions de Contemporary es feien generalment a Capitol Records, però Koenig va portar els seus propis micròfons a aquestes sessions. Decidit a muntar el seu propi estudi, va atreure l'enginyer Roy DuNann lluny de Capitol l'any 1956. DuNann, que treballava a Capitol sota el llegendari John Palladino, ja s'havia fet un nom, dissenyant, entre d'altres, el gran èxit número u de Tennessee Ernie Ford "Sixteen Tons". DuNann va quedar impressionat amb l'atenció de Koenig als detalls, així com els seus micròfons. La dedicació de Koenig a l'àudio d'alta qualitat va ser especialment important per a DuNann, que en poc temps es va dedicar a convertir el magatzem de la part posterior de l'oficina de Melrose Place de Contemporary en un estudi de gravació de primer nivell. Koenig ja havia invertit en equipament de primera línia. L'equip incloïa diversos micròfons de condensador de tubs alemanys i austríacs, inclosos dos Neumann U-47, apreciats avui com els micròfons vocals preferits per moltes estrelles de gravació més importants, i un parell de AKG C-12, el Rolls Royce de micròfons. La combinació de les extraordinàries habilitats de DuNann, una gran sala d'enregistraments en directe de sostre alt, equips d'alta qualitat, un camí de senyal senzill, però prístina i músics de primer nivell van fer de Contemporary un líder en la captura de jazz amb una calidesa i immediatesa sense precedents. El seu so era emblemàtic del jazz de la costa oest de l'època, però Koenig, un novaiorquès, no es va comprometre només a gravar músics locals. Lester Koenig era conegut pel seu respecte i amistat amb els músics, així com per les seves pràctiques comercials refrescants i honestes. Aquestes qualitats van fer del Contemporani una destinació preferida entre els artistes. Avui nosaltres repassarem una de les epoques inicials d’aquest segell compresa entre el període 1953-1955 moments en els quals la identitat inicial del segell va ser modelada per Lighthouse All-Stars de Howard Rumsey, un grup format principalment per antics alumnes de Kenton que van participar en les sessions de Contemporàry des del principi i que van incloure Shelly Manne, Art Pepper, Bob Cooper, Shorty Rogers, Conte Candoli, Bud Shank i molts altres. Els artistes que van gravar Lester Koenig van respondre a la seva fe ferma en la seva creativitat, així com en la seva pròpia bona fe musical. En conseqüència, Contemporary es va convertir en un vehicle essencial per a ells, i tots els Hard bopers que vindrien desprès. Set dècades després de la seva creació, el llegat del segell sembla més imponent que mai, ja que els àlbums —molts d'ells avui àmpliament anunciats com a clàssics— continuen inspirant els fans del jazz i serveixen com a influència i inspiració per als principals actors de l'escena contemporània.