P-1291-Neo-Bop (1980-1989)

P-1291-Neo-Bop (1980-1989) Apareix a mitjans dels 80 com a reacció contra la fusió i el jazz comercial dels 70. Defensa el bebop, el hard bop i el jazz acústic. Per descomptat, el gran públic gairebé no prestava atenció al jazz, tret que es presentés sota la forma de música pop sofisticada de la mà d'un George Benson o d'un Grover Washington Jr. Aquests eren els músics de jazz que venien àlbums en quantitat, tot i que a finals de la dècada també havien estat eclipsats pels fragments més atenuats, semblants al jazz e infumables de personatges com Kenny G. Les coses van passar del pop al pap, deixant poc espai a les ones de ràdio per a qualsevol persona amb un sentit de l'expressió creativa més inflexible. Va ser una nova generació de músics de jazz d'uns vint anys, però va ser la que realment va assenyalar la imminent re-immersió de nou en els descobriments del bop al modal del 1945-65. Van caminar pel camí i van donar esperança als tradicionalistes (que es van sentir abandonats quan Coltrane ens va deixar i Davis va canviar de música als setanta) i van frustrar aquells de nosaltres que els exigíem als dos gegants la següent novetat. Aquests joves músics encara estaven trobant les seves veus, i hom sospita que Wynton Marsalis, Branford Marsalis, Terence Blanchard i molts altres no escollirien ara ser recordats per la seva producció dels anys 80, però es indiscutible que Black Codes (From the Underground) de Marsalis o Deep in the Shed de Marcus Roberts proporcionen exemples excel·lents de joves músics que s'enfronten a diferents aspectes de la tradició. Potser és aquest costat polifacètic dels anys 80 el que dificulta els judicis sumaris. En lloc d'un únic fil conductor, la música es va convertir en un teixit complex de cares antigues i noves. La detecció de tendències minimitza les glòries de les actuacions individuals, moltes de les quals van ser magnífiques. Avui coneixerem alguns d’aquells joves lleons i recordarem alguns que tot i aparèixer en escena abans del 80’ van marcar també el rumb d’aquesta època tan diversa musicalment.