P-1296-Introducing Criss Cross Jazz-(1)

El segell Criss Cross Jazz (fundat el 1980 als Països Baixos per Gerry Teekens) ha tingut un paper estructural en la consolidació de nous talents del jazz modern, especialment dins l’òrbita hard-bop i post-bop novaiorquesa. En primer lloc, ha funcionat com a plataforma de debut com a líders per a músics joves però ja actius a l’escena de Nova York. En un moment (anys 80 i 90) en què les grans multinacionals reduïen el catàleg de jazz acústic, Criss Cross va oferir pressupost, estudi i distribució internacional a instrumentistes emergents que difícilment haurien enregistrat com a líders tan aviat. En segon lloc, el segell va apostar per una estètica coherent: so directe, repertori amb estàndards i originals, i formacions petites (quartets, quintets, sextets). Això va permetre presentar els músics en un context “canònic”, on quedaven exposades les seves capacitats d’improvisació, composició i lideratge sense artificis de producció. Un altre element clau és la xarxa de músics residents. Criss Cross va crear una mena d’ecosistema: els mateixos intèrprets participaven als discos dels altres. Aquest model va afavorir la visibilitat creuada i va consolidar una generació sencera de jazzmen vinculats a l’escena novaiorquesa. També ha estat rellevant la seva continuïtat editorial. No només presentava un debut, sinó que sovint permetia al músic desenvolupar una discografia sostinguda dins el segell, cosa que facilitava una evolució artística documentada. Des del punt de vista històric, Criss Cross ha representat una alternativa europea amb mirada americana: producció holandesa, però enfocada gairebé exclusivament al jazz dels Estats Units. Aquesta singularitat li ha atorgat una identitat molt clara dins el mercat especialitzat. En síntesi, el segell ha estat un laboratori de consolidació del post-bop contemporani, una porta d’entrada al lideratge discogràfic i un arxiu fonamental per entendre el desenvolupament de diversos músics que avui són figures consolidades del jazz modern. Avui el Camps de Cotó ens porta el debut d’alguns grans músics els quals van iniciar la seva carrera discogràfica debutant per aquest segell.