P-1302-Novetats mes concert

En el cas de la selecció d’avui i en primer lloc cal destacar que de Dave Stryker amb Blue Fire: The Van Gelder Session, ens trobem amb un òrgan trio que recupera el so clàssic Blue Note des del mateix estudi Van Gelder. És un disc de groove directe, amb molta influència de Grant Green i Jimmy Smith, on el valor principal és la cohesió del trio i el feeling. Amb Lluc Casares i Big Band Vol. 1, el focus canvia completament cap a l’escriptura orquestral. Aquí el jazz es converteix en arquitectura sonora: arranjaments complexos, influència del l’ellingtonisme clàssic fins a la modernitat contemporània de Thad Jones & Mel Lewis Big Band, i una aposta clara per la sonoritat de gran formació amb identitat pròpia catalana i europea. Sonidos de Lauren Henderson introdueix una altra dimensió, més vocal i híbrida. És un disc que barreja jazz modern amb arrels afro-caribenyes i standards reinterpretats. La seva força està en la narrativa identitària i en la manera com la veu es converteix en instrument central dins d’un entorn molt sofisticat. En canvi, Chicago To New York d’Eric Alexander representa el post-bop en estat pur. És un disc de continuïtat històrica, on el tenor sax es situa dins la tradició de Gene Ammons, Dexter Gordon o Sonny Rollins amb un quartet molt sòlid i un swing molt directe, gairebé sense artifici. Rhythm Riot de Christian Pabst es mou cap al jazz europeu contemporani. És un trio piano, baix i bateria molt interactiu, amb una concepció rítmica gairebé “política”, on la música es planteja com a resposta al caos del món segons el llibret del lider inclos al cd. Aquí predomina l’espai, la interacció i una estètica propera a ECM. Finalment, Curves of Life (Live in Paris) de Steve Coleman & Five Elements és probablement el més radical. És jazz M-Base en directe, basat en sistemes rítmics complexos, polirítmia funk i improvisació estructural. Coleman transforma el groove en una arquitectura matemàtica viva. En conjunt, aquests discos mostren sis aproximacions diferents: tradició (Stryker), escriptura orquestral (Casares), fusió vocal (Henderson), post-bop contemporani (Alexander), jazz europeu introspectiu (Pabst) i experimentació rítmica avançada (Coleman).