P-1305-Homenatge-Sonny Rollins (1) 1949-1956

Sonny Rollins: l'últim gran colós del saxo tenor El món del jazz va perdre el passat 25 de maig de 2026 una de les seves figures més importants amb la mort de Sonny Rollins als 95 anys. Conegut universalment com el "Saxophone Colossus", Rollins va ser un dels músics més influents de la història del jazz modern gràcies al seu so monumental, la seva extraordinària capacitat improvisadora i una creativitat pràcticament inesgotable. Al llarg de la seva carrera va compartir escenari i estudis amb gegants com Miles Davis, Thelonious Monk, Bud Powell, Clifford Brown o Max Roach, convertint-se en una de les grans veus del bebop i del hard bop. Avui li rendim el nostre primer programa d'homenatge amb enregistraments compresos entre el Maig del 1949 i el Febrer del 1956 i extrets dels discos que us passo a referenciar: Les seves primeres gravacions ja mostraven un músic amb una personalitat excepcional. A "J J Johnson's Jazz Quintets", Rollins dialoga amb el gran trombonista J. J. Johnson amb una maduresa sorprenent per la seva joventut. Els seus solos destaquen per la solidesa melòdica i per una capacitat narrativa que ja el diferenciava de molts dels seus contemporanis. A "The Amazing Bud Powell", el tenor es mou amb total naturalitat dins el llenguatge vertiginós del bebop. Les seves intervencions aporten equilibri i lirisme al costat del geni pianístic de Bud Powell, demostrant una gran fluïdesa harmònica i un fraseig ple d'idees. El disc "Sonny Rollins Quartet" representa un pas important en la consolidació de la seva veu pròpia. Aquí ja trobem un Rollins més segur, desenvolupant llargues improvisacions construïdes amb una lògica impecable i una gran riquesa rítmica. És el retrat d'un músic que està a punt de convertir-se en una figura central del jazz dels anys cinquanta. A "Sonny Rollins With The Modern Jazz Quartet", la seva energia i espontaneïtat es combinen perfectament amb l'elegància característica del Modern Jazz Quartet. El contrast entre la contundència del tenor i la delicadesa dels arranjaments crea moments d'una gran bellesa musical. La seva col·laboració amb Thelonious Monk a "Monk" és una de les trobades més fascinants del jazz. Rollins comprèn com pocs l'univers musical del pianista i respon als seus reptes harmònics amb solos intel·ligents, plens d'enginy i d'una gran llibertat expressiva. A "Bags' Groove" de Miles Davis, Rollins comparteix protagonisme amb alguns dels millors músics del moment. Les seves improvisacions destaquen per la seva força, la seva imaginació i una capacitat única per construir discursos musicals coherents a partir de motius aparentment senzills. Finalment, a "At Basin Street" de Clifford Brown i Max Roach, trobem un Sonny Rollins en estat de gràcia. El seu saxo tenor manté un diàleg brillant amb la trompeta de Clifford Brown, oferint alguns dels millors moments del hard bop primerenc. La combinació de virtuosisme, swing i profunditat emocional converteix aquest enregistrament en una autèntica joia. Tots aquests discos documenten l'evolució d'un músic extraordinari que acabaria convertint-se en una de les figures més respectades i admirades de tota la història del jazz. Amb la seva desaparició s'apaga una de les últimes grans veus de l'edat d'or del jazz, però el seu llegat continua viu en unes gravacions que segueixen sent una font inesgotable d'inspiració per a músics i aficionats d'arreu del món.